L'Independentisme creix, cada dia ho sentim, ho llegim, ho vivim, però...només un 11% vota a un partit independentista a l'hora de la veritat. Aquest fet, l'11%, hem fa pensar que en un Referèndum que vagi de debò, ens em portaríem una desagradable sorpresa. Arribada l'hora de la veritat, molts dels nostres conciutadans s'arrugarien com la tita quan ensuma l'aigua freda.
I es que a l'hora de la veritat només els que ho tenim clar des de fa anys i panys votaríem un SI sense dubtar-ho. Els altres, els emprenyats, els maltractats, els de "ja n'hi ha prou de que ens robin", crec que votarien un NO justificat. Es a dir,"abans de trencar la baralla parlem-ne, dialoguem, que tenim molts lligams amb Espanya, ens costaría calés, voleu dir que cal, si els acollonim...,etc..."
Per a tota aquesta gent cal que l'independentisme doni un pas més, amb informes, conferéncies,documentals, estudis, etc... On s'expliqués fins l'esgotament, el qué ens suposaria ser independents. Quina sería la relació envers a Espanya, quan ens costaría la nostra independéncia, quina sería la relació amb Europa (No queda gens clar que d'entrada se'ns acceptés com a Estat membre) i amb la resta del món mundial, com quedaría el funcionàriat, I la Seguretat Social?. En definitiva com sería la vida a la República Catalana.
D'aquesta manera s'encararia el Referèndum amb unes mínimes garanties de que el SI tingués alguna possibilitat de ser majoritari. Perquè, suposo que tothom te molt clar que el unionistes utilitzaran tota la seva artilleria des-informativa, i fent servir l'argument de la por com a principal arma ( de destrucció massiva)contra el SI, i profetitzant una nova onada de plagues bíbliques versió 2.0.
Si ja ser que molts em direu que el CES, Òmnium (d'on he agafat el dibuix), Catdem i d'altres han fet informes que responen aquestes preguntes, fins i tot hi ha un parell de llibres i una o dues pel·licules. Però necessitem més, més preséncia en els mitjans, més conferencies, mes pel·licules, mes col·loquis, mes 30 minuts, més,més...
Ara cal que l'independentisme faci un pas més cap a la independéncia.
borinotus |
dimecres, 13 de juliol de 2011 | 14:48h
També tinguem en compte que molta gent independentista no vota cap partit que se'n declari perquè considera que el mostrari no es gaire engrescador i opta per votar gent de la que es refia més pel que fa a la gestió.
Però tens raó en el que dius. En Xavier Roig va dir en un article que una enquesta sobre la independència és com una enquesta feta als homes heterosexuals que els demanés si els agradaria passar una nit de sexe amb l'Scarlett Johansson. La majoria votaria que sí, però si la segona pregunta fos "que estaria disposat a fer o arriscar per a aconseguir-ho?" l'engrescament baixaria en picat.
Tenim el material, però no sé si tenim l'altaveu. Com arribar a tots aquests catalans indecisos? Més, com fer que el desig d'independència passi a ser voluntat d'independència? Sé d'independentistes convençuts de tot el que diu el Manual, però que a l'hora de la veritat pesa més votar un partit potent i gran que a un de nou per independentista que sigui. En tenen més el desig que la voluntat d'independència. Més. Com sortir extramuros per acabar convencent els fills dels que han vingut de fora, que tot i veure la injustícia que patim i els afecta, tanmateix no la senten com a pròpia? Ningú ha pensat en els factors psicològics que suposa votar independència ni les estratègies psicosociològiques que exgeix. Cal posar-s'hi i jo ho intento des del meu bloc.
Avui al programa Divendres parlava la Muriel Casal de l'acte d'ahir. A sota acostumen a posar-hi els SMS, doncs bé, la majoría estava per la insubmissió fiscal però no per la independéncia. Curiós
i tant que falta l'altaveu !! El desig hi és, però quan són al poder es tornen oblidadissos. Vountat tampoc la veig gaire. Ara s'ha vist durant el discurs de na Muriel Casals d'Omnium a l'Auditori ( gràcies Vilaweb ) qui aplaudeix i qui no, segons quin és el punt que es parla. El tercer, el del dret a decidir, referèndum vinculant, s'ha vist a molts quiets, porucs i al crit de in-in-de-pen-dèn-cia, doncs novament diferències. Sí Narcís, cal posar-s'hi i continuar explicant i explicant en els blocs, webs, twits, tertúlies ......
Tens raò Roser, però el més fort de tot es que els darrers cinc anys, les diferents fundacions sobiranistes en total han rebut 5 milions en subvencions per fer estudis a favor de la Independència. Personalment no hi vist aquests cinc milions al carrer, es a dir, conferencies, simpòsium, documentals, exposicions, etc...
Viure de la possibilitat de ser algún dia independents, fa molt profit a segons qui. Segurament podran justificar fins l'últim euro, però no podran justificar l'ètica ni la estètica en que els han emprat.
L'Independentisme creix, cada dia ho sentim, ho llegim, ho vivim, però...només un 11% vota a un partit independentista a l'hora de la veritat. Aquest fet, l'11%, hem fa pensar que en un Referèndum que vagi de debò, ens em portaríem una desagradable sorpresa. Arribada l'hora de la veritat, molts dels nostres conciutadans s'arrugarien com la tita quan ensuma l'aigua freda.
Però tens raó en el que dius. En Xavier Roig va dir en un article que una enquesta sobre la independència és com una enquesta feta als homes heterosexuals que els demanés si els agradaria passar una nit de sexe amb l'Scarlett Johansson. La majoria votaria que sí, però si la segona pregunta fos "que estaria disposat a fer o arriscar per a aconseguir-ho?" l'engrescament baixaria en picat.
Més, com fer que el desig d'independència passi a ser voluntat d'independència? Sé d'independentistes convençuts de tot el que diu el Manual, però que a l'hora de la veritat pesa més votar un partit potent i gran que a un de nou per independentista que sigui. En tenen més el desig que la voluntat d'independència.
Més. Com sortir extramuros per acabar convencent els fills dels que han vingut de fora, que tot i veure la injustícia que patim i els afecta, tanmateix no la senten com a pròpia? Ningú ha pensat en els factors psicològics que suposa votar independència ni les estratègies psicosociològiques que exgeix. Cal posar-s'hi i jo ho intento des del meu bloc.
Viure de la possibilitat de ser algún dia independents, fa molt profit a segons qui. Segurament podran justificar fins l'últim euro, però no podran justificar l'ètica ni la estètica en que els han emprat.