jmsansalvador |
dissabte, 9 de juliol de 2011 | 22:12h
Aprofito per escriure aquest paperet electrònic ara que el vailet de casa és fora i és poc probable que ho llegeixi. Passa uns dies de campaments –amb sac de dormir, tenda de campanya, foc de camp no, que no se’n pot encendre- tal com correspon a un nano de tretze anys. Des de la més tendra infància hem procurat que tant ell com la seva germana vagin a colònies, a casals i a campaments, i que procurin amarar-se de natura, d’aire lliure i d’un cert esperit xirucaire i kumbaià. La resta de l’any, la televisió, la tecnologia i la cultura urbana ja ho contrapesaran de manera irreversible.
Aquest estiu, a casa, un dels temes de forta polèmica amb aquest noi motxiller circumstancial ha estat el del vestit de bany. La moda marca que, per anar-se a banyar a la platja o la piscina, cal portar calçotets sota el banyador. Per anar bé, els calçotets han de quedar més amunt que la cintura del banyador, se n’ha de veure la goma i, preferentment, cal que siguin de marca noble. Jo, perdonin, no ho veig pas clar. Jo no he nedat mai de la vida amb uns calçotets sota el trajo de bany ni penso fer-ho. Em fa l’efecte que ha de ser absolutament incòmode, que a l’hora d’eixugar-se s’ha de sentir una sensació d’humitat desagradable i no entenc quina funció hi fan els calçotets. Què hi pinten?
Qui va ser el primer de banyar-se a la platja d’aquesta guisa? Algú que ho devia veure per la televisió en un spot? Aquest any l’anunci de la cervesa Damm torna anar de sol i platja i s’hi pot veure jovent saltant a l’aigua des d’unes roques,conills. Ja s’han tret el banyador i els calçotets, prèviament? Va haver-hi l’època del Meyba de Fraga a Palomares, vam passar les temporades dels Speedo tipus competició, pel model ajustat tipus Burt Lancaster a El nedador. Peròla fal·lera per la combinació banyador-calçotets és d’allò més execrable que s’ha vist per aquesta part de la costa.
Albert_Vila |
diumenge, 10 de juliol de 2011 | 23:08h
No sabia pas això dels calçotets sota el banyador. Què hi farem. En tot cas, penso que no passarà de moda temporal i perfectament reversible. Segur.
Voldria aprofitar l'avinentesa per comentar una afirmació que fas com de passada: que procurin amarar-se de natura, d’aire lliure i d’un cert esperit xirucaire i kumbaià. La resta de l’any, la televisió, la tecnologia i la cultura urbana ja ho contrapesaran de manera irreversible.
Doncs no, no comparteixo aquest fatalisme. Més: anant més a l'arrel, no veig contradicció entre l'esperit xirucaire (ja ens entenem, suposo) i la tecnologia i la cultura urbana. Si als meus 70 anys me'n vaig a la muntanya proveït d'un GPS, què sóc, un xirucaire empedreït o un urbanita tecnòleg? I si meno un blog i tinc un pàgina web on incloc alhora guies de senders de gran recorregut i també cursos d'informàtica, quina etiqueta em correspon? Potser no m'ho miro bé, però no hi sé veure la contradicció.
Voldria aprofitar l'avinentesa per comentar una afirmació que fas com de passada: que procurin amarar-se de natura, d’aire lliure i d’un cert esperit xirucaire i kumbaià. La resta de l’any, la televisió, la tecnologia i la cultura urbana ja ho contrapesaran de manera irreversible.
Doncs no, no comparteixo aquest fatalisme. Més: anant més a l'arrel, no veig contradicció entre l'esperit xirucaire (ja ens entenem, suposo) i la tecnologia i la cultura urbana. Si als meus 70 anys me'n vaig a la muntanya proveït d'un GPS, què sóc, un xirucaire empedreït o un urbanita tecnòleg? I si meno un blog i tinc un pàgina web on incloc alhora guies de senders de gran recorregut i també cursos d'informàtica, quina etiqueta em correspon? Potser no m'ho miro bé, però no hi sé veure la contradicció.