Així doncs, a més espoliació, més endeutament. Cal tenir-ho clar; reclamem la independència per acabar amb l’espoliació i no pas per pagar els deutes d’unes institucions podrides i subalternes de l’estat espanyol (...)
El PSAN va ser el primer partit que va fer agitació i propaganda (amb adhesiu i cartells artesanals) a favor de l’estatut d’autonomia del País Valencià. Militants del PSAN va ser detinguts i processats, encara en vida del dictador Franco, justament per això: per reivindicar la democràcia i l’autonomia. El PSAN va ser el primer partit que va reclamar la Generalitat (amb aquest nom) per al País Valencià, en paral·lel a la restauració de la Generalitat de Catalunya. El PSAN va ser el partit que va teoritzar la consecució de tres autonomies (al Principat, al País Valencià i a les Illes) com a pas cap a la unitat dels Països Catalans i cap a la independència.
Amb aquest pedigrí d’encerts i errors, a la vista d’unes autonomies corruptes, endeutades, anticatalanes i etcètera que han estat i són en mans de gent indigna, contrària a l’alliberament nacional català, el PSAN constata que les autonomies són un obstacle per a la unitat de la nació catalana i no són un pas cap a la independència. Per això, si l’estat espanyol vol acabar amb la seva diarreica “España de las Autonomías”, que ho faci. Sense nosaltres, és clar, que amb la nostra independència ja ens organitzem com millor ens convingui.
L’estimació de l’espoliació fiscal sobre la Catalunya autonomitzada, per al 2010, és de 22.000 milions d’euros (Principat), 6.000 milions (País Valencià) i 3.000 milions (Illes), que signifiquen, respectivament, el 15,4%, el 16% i el 15,2% del PIB. La mitjana estatal d’endeutament de les autonomies és del 10,2%.
Així doncs, a més espoliació, més endeutament. Cal tenir-ho clar; reclamem la independència per acabar amb l’espoliació i no pas per pagar els deutes d’unes institucions podrides i subalternes de l’estat espanyol (...)
Editorial de la revista Lluita, editada pel PSAN, número 277 (gener-febrer 2011)
Salut i independència,
Josep
Una abraçada,
Pere Meroño