El Pic del Carlit és un dels cims dels meus somnis. Com també ho són els dos gegants d' Ullter, Bastiments i Gra de Fajol . El darrer vèrtex d' aquest triangle vital, per si en teniu dubte, em queda molt més al sud i al costat de la mar, just a la Plaça d'Es Born de Ciutadella. Com que en Marc no havia fet encara l' emblemàtic pic i nosaltres no ens cansem mai de repetir-lo, vam escollir fer-ho avui i anar-hi amb l' Aina. De pas, els servirà d'entrenament per la Porta del Cel, que volen fer durant les vacances d' agost. En Marc ha sortit de Planoles i havíem quedat a la Betzinera de Llívia a les sis en punt del matí, per poder passar la barrera del Pla d'Avellans abans de les set, que es l' hora que l' administració nord catalana tanca el pas als cotxes privats, en una mesura que al Sud hauríem de copiar en moltes zones del Pirineu. Al costat de l'Hotel de les Bulloses, comença el sender que es dirigeix al massís del Carlit i que hem començat a trepitjar a tres quarts de set. No hi ha cap problema per arribar sense perdre's al peu de la muntanya, sempre visible en gairebé tot el trajecte, més avui que el dia ha estat esplèndid. L'itinerari que hem seguit ha estat el més habitual, que passa pels llacs de Viver, Dugues, Castellar, Trebens i Sobirà. Si voleu alternativament, de pujada o baixada, podeu passar pels estanys Negre, Comassa, Sec , Llong i Llat, ja que tots dos camins arriben a l'entrada de l'ampla coma del Carlit. Es tracta d' anar remuntant la vall seguint el camí que s'enfila amb forta pujada pel vessant esquerre fins arribar a l'Estanyol Gelat Sobirà. Ara només cal pujar el Coll Colomer i seguir el corriol ben marcat que pel mig del roquisser, remunta la cresta amb algun pas que requereix un mínim d'atenció, fins arribar primer a la carena i després al cim. La bona visibilitat que ens ha regalat aquest segon dissabte de Juliol, ens permet veure els cimals més importants del país. Sobresortint la Pica d' Estats i l' Aneto, que reconeixem per la gelera. A dalt del cim aprofitem per menjar-nos l'entrepà i sobre tot la barreja de fruits secs i xocolata que com es costum ens porta en Marc a qui hem gosat avui batejar de forma definitiva amb el nom de "Ganyips Payà", la millor barreja de nous, avellanes, ametlles, xocolata, figues i panses que podeu probar i que ell sempre porta dins una carmanyola que sempre treu amb parsimònia de la motxilla. La baixada l'efectuem pel mateix itinerari. Queda dit, com cada any : "Porteu-me al Carlit".
