Per Joan LLadóNo me n'he pogut estar, calia escampar-ho: finalment i sense preparacions prèvies, ens hem carregat el que per alguns semblava un monstre impossible de batre i per altres un Goliat a qui calia trobar el seu punt feble.
Ahir a la tarda, tot arribant al Mal Pas des de la Font d'en Quico, en Carles em donà la idea, que tot s'ha de dir, en cap moment m'havia passat pel cap, d'anar a provocar la bèstia: la Matacabres-Cirés. El que jo havia previst per tal afer, era esperar que tingués roda nova del darrere i el pinyó de 34. Però ja que hi erem i el terreny, després del ruixat de dilluns, era en perfectes condicions, havíem d'aprofitar l'oportunitat d'enfrontar-nos-hi.
Ahir a la tarda, tot arribant al Mal Pas des de la Font d'en Quico, en Carles em donà la idea, que tot s'ha de dir, en cap moment m'havia passat pel cap, d'anar a provocar la bèstia: la Matacabres-Cirés. El que jo havia previst per tal afer, era esperar que tingués roda nova del darrere i el pinyó de 34. Però ja que hi erem i el terreny, després del ruixat de dilluns, era en perfectes condicions, havíem d'aprofitar l'oportunitat d'enfrontar-nos-hi.
Tot arribant als verals de tant paorosa criatura, els bons companys ens
deixàren pas als que teníem les armes més esmolades: a l'Oriol primer i a
mi després. Deixàrem un bon marge de seguretat per no ensopegar entre
nosaltres i començà la batalla.
El cor s'accelerà com mai, esmerçàrem totes les forces sense impetuosos ni dràstics moviments, trovant-li finalment el seu punt dèbil. Sense treva caigué abatuda per les armes dels primers guerrers, l'Oriol i servidor, amb l'ajuda de la resta de l'estol tot destacant en Manel però que no reixíren en rematar-la, al capaltard del dimecres 6 de juliol de 2011. Que en pau descansi.
Se'ns aixemplà tant el cul que gairebé no passàvem per la Bassa del Senglar.
Els corriolaires: L'Home no tant senzill, en Prosciutto, en Raffanculo, el Maestro, el Nét de la Trini, en Ventús, el Camàlic, en Quadràtix, en Bonateia i en Pistons.
La foto té copyright. Els drets d'ús són 30€
El cor s'accelerà com mai, esmerçàrem totes les forces sense impetuosos ni dràstics moviments, trovant-li finalment el seu punt dèbil. Sense treva caigué abatuda per les armes dels primers guerrers, l'Oriol i servidor, amb l'ajuda de la resta de l'estol tot destacant en Manel però que no reixíren en rematar-la, al capaltard del dimecres 6 de juliol de 2011. Que en pau descansi.
Se'ns aixemplà tant el cul que gairebé no passàvem per la Bassa del Senglar.
Els corriolaires: L'Home no tant senzill, en Prosciutto, en Raffanculo, el Maestro, el Nét de la Trini, en Ventús, el Camàlic, en Quadràtix, en Bonateia i en Pistons.
La foto té copyright. Els drets d'ús són 30€
La tinc tant a la vora... i sabent que ja jau amansida... que no m'en puc estar d'agafar la meva muntura i pedalar al seu encontre.
Qui sap si serà avui però havent-ho conseguit nobles genets del capgròs o mig empeltats, què ha de fer sinó un gentil repicatruges?
Pel que es veu la bici ho fa tot, seria el mateix si a dalt hi anés en Hommer Simson.