La setmana que ve comencem un viatge molt especial, sobretot per a mi.
El farem en cotxe, crec que és el primer viatge llarg que faig sense agafar cap avió i n'estic molt contenta.
Eixirem de Roma per arribar al delta del Po (aquest delta em faltava) i la primera nit la passarem a Chioggia que és la ciutat que tanca la Laguna de Venècia al sud, que a aquest viatge una mica de Laguna li cal. Després anirem cap a Trieste, Trieste, només de pronunciar-la ja se m'omple la boca d'olors i els ulls de mar i de paraules. Hi estarem uns dies i després, amb molta, molta calma visitarem Ístria, una península que jo sempre pense com si fóra una illa, plena de ciutats amb noms en moltes llengües i amb campanars venecians, i plena d'històries de viatgers i d'exiliats i d'herois.
Resseguint les ciutats venecianes i les illes avall, arribarem fins a Zadar (Zadar/Zara/Zára/Jadera) i allà agafarem un vaixell per tornar a Itàlia, i per tancar el cercle al voltant d'eixe raconet de mar que no he vist mai.
Voldria escriure al bloc una espècie de quadern de viatge, d'entrades escrites a mà a una llibreta, lentes com el viatge. Jo crec que es pot escriure amb un portàtil a un cafè de Nova York, al cafè San Marco de Trieste s'ha d'escriure, i s'ha d'escriure a mà, a una llibreta.
Eixirem de Roma per arribar al delta del Po (aquest delta em faltava) i la primera nit la passarem a Chioggia que és la ciutat que tanca la Laguna de Venècia al sud, que a aquest viatge una mica de Laguna li cal. Després anirem cap a Trieste, Trieste, només de pronunciar-la ja se m'omple la boca d'olors i els ulls de mar i de paraules. Hi estarem uns dies i després, amb molta, molta calma visitarem Ístria, una península que jo sempre pense com si fóra una illa, plena de ciutats amb noms en moltes llengües i amb campanars venecians, i plena d'històries de viatgers i d'exiliats i d'herois.
Resseguint les ciutats venecianes i les illes avall, arribarem fins a Zadar (Zadar/Zara/Zára/Jadera) i allà agafarem un vaixell per tornar a Itàlia, i per tancar el cercle al voltant d'eixe raconet de mar que no he vist mai.
Voldria escriure al bloc una espècie de quadern de viatge, d'entrades escrites a mà a una llibreta, lentes com el viatge. Jo crec que es pot escriure amb un portàtil a un cafè de Nova York, al cafè San Marco de Trieste s'ha d'escriure, i s'ha d'escriure a mà, a una llibreta.
http://www.cccb.org/ca/exposicio-la_trieste_de_magris-35377
Bon voyage!
Pere Meroño