Avui és el darrer dia al Quebec, així és que hem aprofitat per fer
unes compretes amb els pocs dólars que ens han sobrat. Unes sandàlies,
un barret, i dos pantalons que ja portàvem de l'altre dia.
El matí l'hem dedicat a visitar la zona olimpica de Montreal 1976. Han reconvertit el velodrom en un museu dels ecosistemes d'Amèrica, el Biodome. Hi ha quatre hàbitats: tropical, els boscos de les Laurentides, el riu St. Lawerence i el polar. D'aimalets n'hem vist uns quants i de plantetes també, però hem trobat a faltar els mosquitots que ens van picar l'altre dia. Un total de vint picadures entre els dos són les que ens emportem als Estats Units.
Hem estat una bona estona al Latin Quarter, on hem dinat. Estàvem alla com si fórem a casa: els menjars eren a base d'ensalades, pastes i bocates, l'ambient pel carrer era el d'una zona universitària, les cases eren molt europees i hem vist com Nadal arribava a les semifinal de Ronald Garros, i sobretot perquè ens enteràvem de la bona actuacio del Ball dels Locos al II Aplec de Muixerangues. Sou uns monstres.
PS. El comiat d'aquesta ciutat es fa dur (menys amb un café a l'Starsbucks) ja ens haviem acostumat a caminar pels seus parcs, pels seus centres comercials, als esmorzars amb baggels, al café de calceti...
Algunes d'aquestes coses de segur que les trobem a Nova York, però el que
de segur no trobem és el seu caracter identitari de nació.
Una ciutat molt recomanable per als amants de les ciutats amb tarannà de metròpoli.
Una abraçada.
Julià i Àgueda
El matí l'hem dedicat a visitar la zona olimpica de Montreal 1976. Han reconvertit el velodrom en un museu dels ecosistemes d'Amèrica, el Biodome. Hi ha quatre hàbitats: tropical, els boscos de les Laurentides, el riu St. Lawerence i el polar. D'aimalets n'hem vist uns quants i de plantetes també, però hem trobat a faltar els mosquitots que ens van picar l'altre dia. Un total de vint picadures entre els dos són les que ens emportem als Estats Units.
Hem estat una bona estona al Latin Quarter, on hem dinat. Estàvem alla com si fórem a casa: els menjars eren a base d'ensalades, pastes i bocates, l'ambient pel carrer era el d'una zona universitària, les cases eren molt europees i hem vist com Nadal arribava a les semifinal de Ronald Garros, i sobretot perquè ens enteràvem de la bona actuacio del Ball dels Locos al II Aplec de Muixerangues. Sou uns monstres.
PS. El comiat d'aquesta ciutat es fa dur (menys amb un café a l'Starsbucks) ja ens haviem acostumat a caminar pels seus parcs, pels seus centres comercials, als esmorzars amb baggels, al café de calceti...
Algunes d'aquestes coses de segur que les trobem a Nova York, però el que
de segur no trobem és el seu caracter identitari de nació.
Una ciutat molt recomanable per als amants de les ciutats amb tarannà de metròpoli.
Una abraçada.
Julià i Àgueda
Hola guapos:
 Que guai!!!! i quanta enveja que desperteu! A veure si agafeu idees encara que siga en francés per a arreglar el nostre PaÃs, abocat al desastre  mariner i papal. Entre vosaltres i els de Matxupitxu aconseguireu que els pobrets que ens hem quedat agafem una depresió i ens vegam abocats a anar al port o al riu a vore a Benet. Passeu-ho molt bé i poseu fotos que eixiu molt guapos, ahh!! i no es gasteu tots els diners en vosaltres eh?? Molts besets, ja tenim ganes de vore-vos.... Â