jpinyol |
dimarts, 5 de juliol de 2011 | 01:23h
Amb el cor avui encongit i regirat, voldria parlar de tantes coses!De la meva arribada a l'institut de Piera, ara fa 14 anys; de la pols; de les cargoles; del tot està per fer i del tot és possible; de les persones que m'hi van acollir; de les dificultats de fer-nos un lloc enmig d'un mapa educatiu pierenc que ens era advers; de les meves tutories de tercer i de quart; de l'excursió a les coves de Salnitre per establir lligams més forts entre els alumnes; de l'estand de la fira del sant Crist a Piera -on donàvem a conèixer el centre davant d'una resta de pierencs que ens mirava de reüll-; del viatge a Lisboa amb la Raquel, la Maribel i l'Eva; de les llàgrimes vessades pels carrers de la capital de Portugal de pensar que en aquesta feina cada promoció que et passa pel davant i marxa se t'endú un trosset de cor; de les festes de promoció al teatre municipal pierenc; de la corbata; del rellotge que em va regalar una promoció i que encara em marca el compàs de les emocions; de les mares que em venien a trobar per agrair-me l'entrega; dels malentesos amb antigues directives; del comiat emotiu de la primera directora (primer cap a Montbui i ara vora la mar); dels llargs dinars de divendres a ca la Goretti dels Hostalets (que acabaven al vespre); de l'amic Vicenç de la Pobla de Claramunt -que només va treballar un any a Piera però amb qui va néixer una amistat que no ha parat de consolidar-se-; del trasllat al nou edifici (amb cadires i taules al damunt); de la inauguració oficial; de cadascun dels comiats agres d'alguns alumnes (no pas del centre sinó de la vida, per culpa de maleïts accidents viaris); dels primers maldecaps seriosos provocats per situacions personals singulars; de les llargues reunions per resoldre'ls; de les hores esmerçades en tractar la diversitat de l'alumnat de tres-centes maneres diferents; del viatge de fi de curs a Eïvissa (amb el bon Josep i el Juan Fran); de la presentació d'un dels meus llibres en aquella illa amb la claca d'una bona colla d'alumnes que van venir perquè els ho va dictar el cor -sense avaluacions condicionadores-; dels cafès curts i intensos a l'hora del pati amb companys de tots els departaments; dels sopars de Nadal a Barcelona amb un professorat que també feia pinya en les millors ocasions; de la coordinació amb la Llibreria Dalmau per mil sant Jordis celebrats al centre; d'aquelles celebracions del dia del llibre en què convertíem els passadissos en una immensa biblioteca il·lustrada; de la visita de la consellera d'Ensenyament a la meva classe de llengua catalana de segon de batxillerat amb uns alumnes del tot reivindicatius; dels inspectors que també han entrat a les meves aules per valorar la tasca i permetre'm accedir a la condició de catedràtic d'Ensenyament Secundari; de les llargues avaluacions inacabables per culpa només meva per la meva tossuderia de defensar, com a tutor, els alumnes que tenia al meu grup davant d'alguns companys que no els volien aprovar "de per vida"; de les excursions a Barcelona enmig de les quals una altra bona companya, l'Ana López- fins i tot es va marcar unes passes de ball amb un altre alumne enmig del metro; de la nostra bona participació en concursos de llengua colze a colze amb altres centres amb condicions sociolingüístiques més favorables; del viatge de fi de curs a Benidorm (amb el Tony, la Mar i la Mariola, una escapada plena de despropòsits que també ens va enriquir personalment); de els sortides en dissabtes cap a Manresa per acompamnyar els alumnes participants en el premi de redacció de la Coca-cola, de les excursions al Cau Ferrat i al Museu Romàntic de Sitges cap a final de curs, amb el Jordi i el Ramon, convidats pel sol i per les bones temperatures; dels claustres a la biblioteca sota altes temperatures per dins i per fora; de les amistats singulars creixents, com la de la Maribel i com la de la Fina; del projecte de direcció portat a la pràctica amb elles; de les il·lusions i les ganes inacabables de fer un centre molt millor, amb més atencions cap a les persones (màquina d'aigua i sofàs a la sala de professors, diban per a la sala d'infermeria i és que amb tantes ànimes sempre n'hi ha alguna que es mareja i ha d'estirar-se, taquilles per a l'alumnat, taules de ping-pong fixes al pati, triple aula d'informàtica, nou taller de la UAC a l'entrada de la mal anomenada zona morta, i l'acondicionament d'espais per fer-los més agradables, com ara l'ajardinament de l'enorme pati, les prestatgeries noves de la biblioteca, la cortina separadora del gimnàs, entre d'altres... tot plegat un intensiu de tres cursos amb un frec a frec diari per tirar aquest centre endavant, en el meu cas com a secretari gràcies a la col·laboració directa sobretot de l'Anna secretària, i també de la Cristina, del Pedro i del Joan (el meu homònim que té remei per a tot); de les fotografies que vaig anar fent des de la teulada de l'edifici a totes les festes tradicionals del Guinovarda : Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi i Festa de Promoció; de les llargues reunions del Consell Escolar com a secretari i com a representant dels meus companys de feina, de les desenes d'actes de reunions que van començar el 1997 i que han acabat el juliol del 2011, de l'emotiva celebració del nostre 10è aniversari com a centre educatiu des del sud de l'Anoia, de la visió sobrenatural que vaig tenir un vespre ja fosc en quedar-me sol a l'edifici després d'una festa de promoció i d'acomiadar el grup de rock que havíem contractat i que m'ha inspirat una novel·la de terror juvenil que tinc moltes ganes de publicar, de les reunions del departament de llengües (molt expressives), de els reunions amb pares com a tutor com a cap del departament en temes de revisió de notes o com a membre de l'equip directiu per donar a conèixer el centre als progenitors dels futurs alumnes; de les festes esportives; dels tallers de microcontes dins el centre; dels comiats d'altres companys que després d'anys al centre van emprendre nous camins dins la professió; de les classes que s'interrompien per un simulacre d'evacuació; del vaitge al País Basc amb la Cinta i el Xavi, que ens va permetre capbussar-nos a La Concha en ple mes de maig i veure de prop les genialitats de Chillida i la meravella del Museu de la Pau, a Gernika, de la inauguració de la nova biblioteca; dels timbres que tenien la facultat d'alegrar-te i de fer-te córrer a parts iguals; del professor de castellà que era tan inquiet que es perdia tot sol; de la professora de dibuix que un dia va convertir la seva faldilla en una aquarel·la; de tots els companys que, provinents d'altres països catalana, han hagut de fer nit en algun pis de Piera i els aborígens de la zona els hem ensenyat ben de gust la comarca; de les calçotades; de les discussions a la sala de professors; dels malsentesos; de les tibantors amb alumnes expulsats; dels treballs de recerca que he tingut el plaer de tutoritzar; de les trobades de tota la promoció de primer d'ESO de fa cinc cursos amb l'escriptora Maria Carme Roca a les escales de la barcelonina plaça del Rei; de les patinades al Palau de Gel blaugrana; de les meves patinades en l'exercici de la professió; de les ironies que han acompanyat les meves classes i que més d'un ha interpretat com a acudits; de les males cares que m'ha regalat a vegades algun company vés a saber per què; de les emocions dels que han treballat amb mi i un bon dia m'han dit que s'estrenarien com a pares a Mollerussa; dels fills d'altres companys que han estirat cames i braços al ritme dels cursos acadèmics, de les confidències; del robatori del meu cotxe en plena Diagonal de Barcelona amb uns exàmens de batxillerat acabats de fer i deixats provisionalment al maleter per no haver-los de carregar per la capital catalana (vaig repetir el mateix examen als alumnes, i ells ho sabíen, i així i tot, alguns el van suspendre); de la celebració del meu 33è aniversari a casa; de l'olor a suat dels alumnes després d'una classe d'educació física; del dia que em vaig quedar tancat a l'ascensor amb una televisió dins i un cable pelat; del viatge a Esparreguera amb el conserge per carregar cadires i taules sobreres d'un altre centre; de les nits que la companyia d'alarmes em va despertar perquè avisés la policia i anés a caçar ratolins o lladres; de les guàrdies de pati amb la vista posada a la propera muntanya de Montserrat; de les visites al CAP amb algun alumne contusionat; de les suspensions de classes per nevada; de les albes roges a l'hivern; dels capvespres majestuosos en un poble segons com tan petit i de cadascun dels dies de tots aquests catorze anys a l'IES Guinovarda de Piera...
Avui, amb el cor encongit i regirat voldria parlar de tantes coses! però ho deixaré aquí, i m'enduc ben endins els records.
No t'oblidaré pas, IES GUINOVARDA!
No t'oblidaré pas, IES GUINOVARDA!
consellera d'Educació et desitjo el millor en aquesta nova etapa de la
vida. Nosaltres tampoc oblidarem les teves classes i el teu sentit de
l'humor tant característic que tens i espero que no el deixis mai. També
agraeixo aquell viatge que ens vau organitzar a Berga pels alumnes de
batxillerat, va ser una gran feinada per vosaltres i ho vam passar
d'allò més bé.
Una abraçada !
minuts d'espera en les barreres del pas a nivell de Vallbona, però seguirem
compartint el teu post on em dones unes estones de lectura.
Una forta
abraçada estimat Amic.
Vicent
Vilafranca). Marxes, però no ens deixes. Queden en el meu record les teves ganes
de fer la meva (la nostra) vida una mica més fàcil i agradable (tu i jo sabem
que no és poca cosa). Em quedo amb aquest Joan, el del somriure amable i la mà
estesa. Que tinguis tota la sort del món en la teva nova etapa i que continuïs
gaudint dels teus molts, molts anys.
No t'oblidaré pas, Joan!
l'IES Guinovarda, i això és meravellós de recordar Joan. Molta sort, clar que
sí!
Ei, xaval, comprenc el teu estat d'ànim perquè
jo amb només dos anys a Sitges m'ha costat tant canviar... Segur que t'hi
trobaràs bé i els canvis sempre ajuden com a persona. Ens parlem i una abraçada
Marcel·lí Valdés
Et desitjo tot el millor en la teva nova etapa
i espero que sigui un canvi que suposi una transformació positiva, salutacions
cordials ;-)
any al centre m'hi vaig trobar de collons, i sempre ha estat un punt
d'inflexió en la meva dedicació en la tasca docent. Molts dels
companys/es de llavors em vau ajudar molt. Amunt Guinovarda i molta sort
en el futur del centre i el teu.
Joan,
et desitjo el millor en la teva estada en el nou centre, i que tot
aquest seguit d'emocions es segueixi multiplicant dia rere dia. Des del
meu punt de vista, sempre et recordare com aquell professor que sabia
fer les clases mes amenes...
amb alumnes i alumnas tan tossuts com ho he pogut ser jo... gràcies per
ser com ets i com sou! Molta sort i segueix així, Joan! Una abraçada!
trobarem a faltar al Guinovarda. Com diu la Maribel sempre ens queda
l'olivera, que tot just està a la meva aula!
gòtic amb la Maria Carme Roca i la patinada al Palau! I espero veure ben
aviat la teva visió publicada!