El concepte de “interés general del Estado” és una de les eines més utilitzades per barrar el pas a les legítimes demandes d’autogovern per part de Catalunya.
Divendres passat, a Girona, el Secretari d’Estat de Transport, Isaías Taboas, va ser contundent en relació a les demandes de la societat gironina, en relació al traspàs de l’aeroport de Vilobí: no es contempla la seva transferència a la Generalitat perquè és d’interès general!
Més enllà de la lògica frustració, això provoca, en unes circumstàncies com les actuals, la sensació que el binomi AENA – RYANAIR sembla estar treballant en idèntic sentit: consolidar l’Aeroport del Prat com el gran centre d’operacions de la companyia irlandesa a la península ibèrica, tot concentrant-t'hi la base d’operacions de 30 avions en detriment de les bases existents a Reus i sobretot a Girona. Aquesta comprensible estratègia empresarial per a ocupar un dels millors aeroports del Sud del continent que, a més, es troba, en aquests moments, en un nivell d’activitat molt per sota de la seva capacitat operativa, ha comptat des de fa un parell d’anys – coincidint amb l’entrada en servei de la nova terminal – amb la total complicitat per part de l’operador estatal. Hi ha vist una doble oportunitat: en primer lloc, per a rendibilitzar la terminal T-2, pràcticament inutilitzada des que les principals aerolínies, van desplaçar-se a la T-1. I, a continuació, perquè situar RYANAIR a Barcelona constitueix la millor fórmula per a evitar qualsevol intent de competir amb Barajas: l’aeroport de Madrid resta així especialitzat en vols intercontinentals i el de Barcelona en companyies “low cost”. Es tracta de fer política territorial, tot facilitant a la capital de l’Estat les eines per a esdevenir un gran centre financer i tecnològic, mentre que es reserva per a Barcelona una mena de capitalitat regional lúdica, prou allunyada de les aspiracions de la societat catalana de jugar a la primera divisió en el sistema de grans ciutats.
Aquesta estratègia combinada té dues víctimes propiciatòries: Reus i Girona. Malgrat el molt lloable esforç de les institucions – Generalitat, Diputacions, Ajuntaments i Cambres de Comerç – i malgrat les seves generoses aportacions, no es pot lluitar davant una aliança tant potent. És una quimera lluitar contra la fugida dels irlandesos.
En aquest context, el sacrifici conscient i volgut de Girona per part de l’Estat Espanyol, resulta incomprensible l’apel·lació a l’interès general. Com pot ser compatible aquesta expressió amb una estratègia d’efectes totalment desastrosos per a l’aeroport i per al sector turístic gironí? Algú m’ho hauria d’explicar.
Segurament els intèrprets de la qüestió continuen essent aquells alts funcionaris d’AENA i del Ministeri de Foment que, en fracassar les negociacions de l’Estatut en relació al traspàs dels aeroports catalans a la Generalitat, varen brindar amb cava per a celebrar-ho. Ni fan ni deixen fer. No sembla que els importi massa la pèrdua de vols i els seus greus efectes en l’economia gironina. L’únic interès seu consisteix en mantenir la sacrosanta unitat de la xarxa, tot preferint continuar governant sobre instal·lacions infrautilitzades abans de deixar que siguin gestionades per la gent del territori. I encara s’estranyen de la pèrdua de vots del socialisme català i de l’increment d’independentistes! Que vagin fent...
consisteix en mantenir la sacrosanta unitat de la xarxa, tot preferint
continuar governant sobre instal·lacions infrautilitzades abans de
deixar que siguin