A l'illa de Slotsholmen hi ha la Biblioteca Nacional, coneguda com 'el diamant negre' per la seua fascinant arquitectura. És un dels edificis més nous de la ciutat i un dels que més paga la pena visitar. La nova estructura empalma amb l'antiga Biblioteca Real, amb una les millor juntures d'edifici que he vist mai. Vell i nou es barregen amb tanta harmonia que fa enveja.
Ben a prop hi ha el Museu Nacional. Hi entrem i quede sorprès de la seua dimensió: és molt xicotet. Suficient però al nostre país semblaria poca cos. Hi he pensat sovint aquests dies en això. Veus el tamany i la dimensió de les institucions daneses i no pots parar de pensar en si nosaltres no exagerem el nostre tamany, per a competir amb espanyols i francesos, quan en realitat la nostra dimensió és més a prop de Copenhagen que no de París. El cas de la televisió és claríssim. Hi ha quatre o cinc canals, públics i privats i prou. Copenhagen, per exemple, no té tele local. S'hi veuen amb normalitat les teles de Suècia, Noruega i el nord d'Alemanya (no tenen cap Camps) per ací. I la majoria de films i sèries són en anglès subtitulades. I no tenen cadenes de 24 hores de notícies o especialitzades en esports... És evident que al nostre país la pressió sobretot espanyola obliga a competir però si la situació fora ideal no hauríem de ser també nosaltes una mica més danesos? Vull dir més xicotets...
Ben a prop hi ha el Museu Nacional. Hi entrem i quede sorprès de la seua dimensió: és molt xicotet. Suficient però al nostre país semblaria poca cos. Hi he pensat sovint aquests dies en això. Veus el tamany i la dimensió de les institucions daneses i no pots parar de pensar en si nosaltres no exagerem el nostre tamany, per a competir amb espanyols i francesos, quan en realitat la nostra dimensió és més a prop de Copenhagen que no de París. El cas de la televisió és claríssim. Hi ha quatre o cinc canals, públics i privats i prou. Copenhagen, per exemple, no té tele local. S'hi veuen amb normalitat les teles de Suècia, Noruega i el nord d'Alemanya (no tenen cap Camps) per ací. I la majoria de films i sèries són en anglès subtitulades. I no tenen cadenes de 24 hores de notícies o especialitzades en esports... És evident que al nostre país la pressió sobretot espanyola obliga a competir però si la situació fora ideal no hauríem de ser també nosaltes una mica més danesos? Vull dir més xicotets...
