Llegeixo una entrevista del catedràtic de la UB, José Manuel Bermudo, sobre el moviment dels indignats, en la que demana temps i serenor per desxifrar el sentit de la història i avaluar quina serà la repercussió que aquesta expressió popular acabarà tenint sobre les nostres societats.
I sentencia què de la política liberal democràtica ja no en podem esperar gaire cosa; la pressió del carrer, les mobilitzacions, les protestes i, finalment, la indignació, acabaran tard o d’hora, situant la política –entesa com a gestió- entre l’espasa i la paret. Enmig de la contestació pública i dels mercats. I afirma que alguns polítics en són conscients d’aquesta situació però que la continuen defensant perquè creuen que l’alternativa és el caos. La política clàssica, continua, el sistema polític democràtic, els partits, tot acabarà essent sacrificat. No és, aquesta, una afirmació fàcil de fer. Seria titllada de demagoga i populista sinó fos que qui ho ha dit és una de les ments més lúcides i dotades de l’acadèmia catalana. La política, certament, mostra dia rere dia la seva inabastable impotència, la seva infinita irrellevància i deixa orfes de referents als ciutadans, però també deixa insatisfets els insaciables mercats. La política, en la seva versió liberal-democràtica, està malalta i tocada de mort. La pregunta que caldrà fer-se, diu, és on ens durà aquest sacrifici i, sobretot, a qui acabarà perjudicant més.
A tots els intelectuals, politólegs, periodistes i polítics, el moviment 15-M els va caure com una bomba, sense previ avís. Tot seguit, un "mogollón" d'articles explicant el tema en termes del model polític ja obsolet.
Inclós alguns que tenien una mica de avís abans del esclat indignat - veritat, estimat amic? - no creien que el moviment sería més que un día de ràbia tipus 10-J-2010, sense conseqüencies. Ara tots aquells que es mouen en el món de la política convencional estan "running to catch up" - precipitant-se amb opinions instantànees i examinant que es pot aprofitar pels seus moviments sense molestar-se massa en entendre la dinàmica - tant la ràbia pel món actual i l'esperança pel món futur que impulsa el moviment.
Toca fer una pausa per a reflexionar sobre el significat real de tot alló que convenientment s'empaqueta com "moviment indignat". Populisme? Sí, i tant, perque el model de democràcia representiva ha perdut tota legitimitat en tots el països en que operava fins ara. A partir d'ara, l'únic sistema que tindrá legitimitat será alló que respongui a la participació directa dels cuidadans. Espanya SL, i Catalunya SL, són només répliques a petita escala dels Estats Units Inc. L'Unió Europea n'és de escala més gran. En canvi, sotmés a la mateixa pressió que tots nosaltres, Islándia s'ha esdevenit en una societat en que tots entenen que els recursos materials i personals de la comunitat són de la comunitat i que les decisions primordials s'han de fer per vot directe.
Per informar-se del fons filosófic i polític del moviment d' "indignats" recomano el vídeo Zeitgeist Moving Forward que és pot veure aquí (anglés)
Inclós alguns que tenien una mica de avís abans del esclat indignat - veritat, estimat amic? - no creien que el moviment sería més que un día de ràbia tipus 10-J-2010, sense conseqüencies. Ara tots aquells que es mouen en el món de la política convencional estan "running to catch up" - precipitant-se amb opinions instantànees i examinant que es pot aprofitar pels seus moviments sense molestar-se massa en entendre la dinàmica - tant la ràbia pel món actual i l'esperança pel món futur que impulsa el moviment.
Toca fer una pausa per a reflexionar sobre el significat real de tot alló que convenientment s'empaqueta com "moviment indignat". Populisme? Sí, i tant, perque el model de democràcia representiva ha perdut tota legitimitat en tots el països en que operava fins ara. A partir d'ara, l'únic sistema que tindrá legitimitat será alló que respongui a la participació directa dels cuidadans. Espanya SL, i Catalunya SL, són només répliques a petita escala dels Estats Units Inc. L'Unió Europea n'és de escala més gran. En canvi, sotmés a la mateixa pressió que tots nosaltres, Islándia s'ha esdevenit en una societat en que tots entenen que els recursos materials i personals de la comunitat són de la comunitat i que les decisions primordials s'han de fer per vot directe.
Per informar-se del fons filosófic i polític del moviment d' "indignats" recomano el vídeo Zeitgeist Moving Forward que és pot veure aquí (anglés)
http://www.youtube.com/watch?v=4Z9WVZddH9w
i amb subtítols en castellà aquí
http://www.youtube.com/watch?v=9SRCSknr5nw
tu ho hauràs viscut des del Sol, no?
una abraçada, Laura!
Oriol