jmsansalvador |
dilluns, 4 de juliol de 2011 | 18:02h
M’expliquen una facècia nàutica d’un matrimoni conegut, sota promesa de no revelar-ne la identitat ni donar massa pistes orientades a la identificació, cosa que penso complir de manera estricta.
Un matrimoni ha anat a fer un creuer per la Mediterrània i, tot i visitar molts ports, la majoria dels àpats tenen lloc a bord. El matrimoni té el saludable costum d’acompanyar els repassos amb un porrò de vi –quan són a domicili-i de demanar vi de la casa quan dinen o sopen fora. Al menjador principal del vaixell, el cambrer pren nota de la comanda: primer plat, segon plat… i els presenta la carta de vins, on figuren reconegudes denominacions i preus elevats. Davant la possibilitat d’haver de fer un dispendi desmesurat, la petició és la següent:
-No, d’aquests no, gràcies. Miri si ens pot portar una ampolla de vi del barco.
