Per Albert Gomez
El dissabte 18 de juny es celebrà l’Open Raid d'El Maresme, i com ja és costum alguns bicicorriolaires hi participem. Enguany rebo un trucada del Màster per proposar-me d’anar-hi, i jo que li dic que necessito consultar-ho. L’ endemà però torna a trucar per dir-me que ja estem inscrits. Collons si encara no he dit res jo!!!!
El dissabte 18 de juny es celebrà l’Open Raid d'El Maresme, i com ja és costum alguns bicicorriolaires hi participem. Enguany rebo un trucada del Màster per proposar-me d’anar-hi, i jo que li dic que necessito consultar-ho. L’ endemà però torna a trucar per dir-me que ja estem inscrits. Collons si encara no he dit res jo!!!!
Dissabte a quarts de vuit ja som al port amb bicis, bambes, samarreta
corporativa, mapa-llençol, ferros d’escalada, brúixoles, utemes,
transportador d’angles, regles, dorsals, motxilles de 30, fosforitos de
marcar, casc, peus de gat, toros vermells i d’altres llaminadures.
Guixem lo “mapat” per ubicar les fites i sortim neutralitzats fins als bombers.
Sortida!!! Ni tan sols un bon petard. Passen els primers coets, nosaltres però anem força tranquils, juguem a casa i per tant no cal esverar-se. Trobem les primeres fites al Rovell de l’Ou, l'Oasi, Turó de la Gola….., i fem les transicions bici-córrer-bici sense cap problema. Aviat ens adonem que anem al capdavant, i així anem fent tot passant per Dosrius pujant a Can Ribot i fins dalt a Céllecs.
Petit descans neutralitzat abans de rapelar, escalar i jumerejar. Aquí ja veiem que portem un avantatge considerable que ens dóna una bona renda per anar tranquils. De nou bici per continuar cercant balises tot passant prop de can Tarascó remuntada fins al Turó de Cirés i baixada fins al Pla dels Matxos.
Última transició, marquem de nou sobre el mapa noves cordenades azimuts per fer el darrer tram d’orientació amb prova de biología inclosa. Ens fan recollir diferents fulles de plantes i arbres autòctons de la zona.
Degut a una informació errònia, marquem balises sobre un mapa que ens fa comprometre el gran avantatge que portàvem. Hi ha dues fites que se’ns atravessen de debò, però no defallim.
Renegant de tots els déus haguts i per haver, prenem les nostres montures i amb un frenètic descens tot passant per la Font del Roure i carretera fins a la platja. Sento en Martí que s’enrrampa. Bon senyal!!! Això vol dir que anem bé.
Després de neutralitzar el temps, fem uns dos-cents metres nedant per acabar de relaxar la musculatura i final.
Aconseguim guanyar el raid pels pèls malgrat una confusió en les compensacions de temps.
Marxem cofois per haver mantingut la hegemonía de les darreres edicions.
Guixem lo “mapat” per ubicar les fites i sortim neutralitzats fins als bombers.
Sortida!!! Ni tan sols un bon petard. Passen els primers coets, nosaltres però anem força tranquils, juguem a casa i per tant no cal esverar-se. Trobem les primeres fites al Rovell de l’Ou, l'Oasi, Turó de la Gola….., i fem les transicions bici-córrer-bici sense cap problema. Aviat ens adonem que anem al capdavant, i així anem fent tot passant per Dosrius pujant a Can Ribot i fins dalt a Céllecs.
Petit descans neutralitzat abans de rapelar, escalar i jumerejar. Aquí ja veiem que portem un avantatge considerable que ens dóna una bona renda per anar tranquils. De nou bici per continuar cercant balises tot passant prop de can Tarascó remuntada fins al Turó de Cirés i baixada fins al Pla dels Matxos.
Última transició, marquem de nou sobre el mapa noves cordenades azimuts per fer el darrer tram d’orientació amb prova de biología inclosa. Ens fan recollir diferents fulles de plantes i arbres autòctons de la zona.
Degut a una informació errònia, marquem balises sobre un mapa que ens fa comprometre el gran avantatge que portàvem. Hi ha dues fites que se’ns atravessen de debò, però no defallim.
Renegant de tots els déus haguts i per haver, prenem les nostres montures i amb un frenètic descens tot passant per la Font del Roure i carretera fins a la platja. Sento en Martí que s’enrrampa. Bon senyal!!! Això vol dir que anem bé.
Després de neutralitzar el temps, fem uns dos-cents metres nedant per acabar de relaxar la musculatura i final.
Aconseguim guanyar el raid pels pèls malgrat una confusió en les compensacions de temps.
Marxem cofois per haver mantingut la hegemonía de les darreres edicions.
El Màster i el Mamelló.
Gràcies pastor (una ovella va dir)
Aquí la classificacio oficial.
Les fotos de l'Agrupe aquí.
En tot cas deu ser llop amb amb pell de xai.com al conte de les tres cabretes.
Vam fer un equip de collons!
Campions OOOEEE OOOOEEE OOOOEEE