Aquesta setmana al Grup Barnils estem de desè aniversari. Fou ara fa una dècada, abans de l'estiu i pocs mesos després de la mort de qui va ser un referent professional per a tots, en Ramon Barnils, que una trentena de periodistes van fundar el grup amb el seu nom. Jo no hi era encara, m'hi vaig afegir al cap d'un parell d'anys. Però he tingut l'honor de presidir el GPRB els darrers dos anys i avui mateix, dia en què celebrem l'assemblea anual ordinària, cedeixo el càrrec a un altre company de la Junta. Per celebrar que fa deu anys que treballem col·lectivament per un periodisme més compromès i més català, hem editat aquest vídeo, que sembla que està fent furor a la xarxa. És un exercici molt senzill, consistent a llegir frases extretes d'articles d'en Barnils parlant de periodisme i de comunicació: "Potser no hi ha periodistes", dic jo al començament; i així hem titulat el vídeo. Hi surten cares conegudes del nostre mini-star system periodístic, com la Mònica Terribas, la Rita Marzoa o en Lluís Gendrau, però també molts altres companys menys coneguts fora de la professió i que aporten el seu rigor i bon fer dia a dia en mitjans modestos o treballant de free-lancers. Divendres a la nit, fem una festa -oberta a amics i simpatitzants, més enllà dels quasi 80 socis que som- per brindar per aquest desè aniversari. La celebració ha coincidit també amb la difusió, aquests dies, de l'Anuari Mèdia.cat 2011 (Els silencis mediàtics de 2010), que està tenint molt bona acollida -no parem d'explicar-lo a ràdios i mitjans digitals- i ens ha fet créixer exponencialment en visites al web de Mèdia.cat. Per tant, crec que el relleu en la presidència arriba en un moment intens del Grup, amb la campanya de projecció externa més important que hem fet mai. És com arribar a la majoria d'edat avançada, que ja ens convé en aquests moments de precarietat i incertesa laboral. El Grup de Periodistes Ramon Barnils enceta la seva segona dècada amb més força que mai, perquè potser mai com ara no ha estat tant clara la necessitat de continuar promovent i defensant col·lectivament un periodisme crític, agosarat, molest i incòmode, a més de profundament català en llengua i esperit.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià , sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
El web oficial d'aquest grup periodÃstic, del qual formo part activament. Allà hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquà trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Aquesta setmana al Grup Barnils estem de desè aniversari. Fou ara fa una dècada, abans de l'estiu i pocs mesos després de la mort de qui va ser un referent professional per a tots, en Ramon Barnils, que una trentena de periodistes van fundar el grup amb el seu nom. Jo no hi era encara, m'hi vaig afegir al cap d'un parell d'anys. Però he tingut l'honor de presidir el GPRB els darrers dos anys i avui mateix, dia en què celebrem l'assemblea anual ordinària, cedeixo el càrrec a un altre company de la Junta. Per celebrar que fa deu anys que treballem col·lectivament per un periodisme més compromès i més català, hem editat aquest vídeo, que sembla que està fent furor a la xarxa. És un exercici molt senzill, consistent a llegir frases extretes d'articles d'en Barnils parlant de periodisme i de comunicació: "Potser no hi ha periodistes", dic jo al començament; i així hem titulat el vídeo. Hi surten cares conegudes del nostre mini-star system periodístic, com la Mònica Terribas, la Rita Marzoa o en Lluís Gendrau, però també molts altres companys menys coneguts fora de la professió i que aporten el seu rigor i bon fer dia a dia en mitjans modestos o treballant de free-lancers. Divendres a la nit, fem una festa -oberta a amics i simpatitzants, més enllà dels quasi 80 socis que som- per brindar per aquest desè aniversari. La celebració ha coincidit també amb la difusió, aquests dies, de l'Anuari Mèdia.cat 2011 (Els silencis mediàtics de 2010), que està tenint molt bona acollida -no parem d'explicar-lo a ràdios i mitjans digitals- i ens ha fet créixer exponencialment en visites al web de Mèdia.cat. Per tant, crec que el relleu en la presidència arriba en un moment intens del Grup, amb la campanya de projecció externa més important que hem fet mai. És com arribar a la majoria d'edat avançada, que ja ens convé en aquests moments de precarietat i incertesa laboral. El Grup de Periodistes Ramon Barnils enceta la seva segona dècada amb més força que mai, perquè potser mai com ara no ha estat tant clara la necessitat de continuar promovent i defensant col·lectivament un periodisme crític, agosarat, molest i incòmode, a més de profundament català en llengua i esperit.
Una abraçada,
daNIEL.