Ramon Erra |
dimecres, 29 de juny de 2011 | 10:53h
M'agrada el western, ja ho he dit altres vegades. Rio Rojo (1948) és un dels meus preferits. Hi surt una mica tot: un Wayne tossut, un vell que prepara tasses de cafè, un jove (Montgomery Clift), una dona apassionada (Joanne Dru), indis...
No és una idea brillant, ja ho sé, però veient Rio Rojo he tornat a pensar que segurament les road movies van sorgir d'aquest anar a l'oest (amb permís d'Homer i l'Odissea), sigui amb caravanes o amb vaques. La cosa, a Riu Roig (si se'm permet), va d'un desengany, una mena d'adopció, una aventura, una obsessió, un motí, una amenaça de persecució a mort, una trobada amb carros i dones, amb indis apatxes i, finalment, amb la via del tren. Hi ha uns gestos senzills que es tornen mítics: aixecar la mà per fer que la resta de genets s'aturin; arrencar la fletxa de la carn d'una dona; servir cafè en un tupí abonyegat; aixecar-se d'un salt del jaç; posar un document, diners, sota el barret... buscar un gual per travessar el riu, uns núvols que s'encastellen. En fi, una de les meravelles del segle XX, això del western. I si té final feliç, encara millor.
aviam, senyor. que ja s'han acabat les vacances, i això del riu roju ja ens ho sabem de memòria. aviam si comença a treballar una mica i escriu els posts que toquen, que ja fa tard.
A mi també m'agraden els Western's i "L'home va matar a Liberty Valance" també és el meu preferit. Ara, la darrera escena de "Sol davant del perill" quan el Gary Cooper llença a terra l'estrella de Sheriff i se'n va, poca broma, amb la Grace Kelly al só de la música de Dimitri Tiomkin no té desperdici
a mi també m'agraden molt els westerns el meu preferit és l'home que va matar Liberty Valance i ara recordo una frase d'aquest que comentes (que també m'agrada molt) En John Ireland parla amb el jovenet Monty Clift... "NOmés hi ha dues coses més boniques que una arma, un rellotge suïs i una dona, has tingut mai un rellotge suïs"
spanky o alguna cosa semblant, el jove era Rickie Nelson, cantant country, l'ajudant borratxo, un altre cantant i actor Dean Martin, el vell no ho sés, però crec que era Walter Brennan (o potser aquest és el de El Dorado, un remake d'aquesta amb canvi d'actors, Robert Mitchum per Dean Martin i James Caan (més tard Santino Corleone) de jove Mississippi.
I no ens oblidem els d'Anthony Mann, el Johnny Guitar de Nicholas Ray, les Forty guns de Sam Fuller, Ballant amb llops de Kevin Costner i l'imprescindible Sense perdó de Clint Eastwood.
M'agrada el western, ja ho he dit altres vegades. Rio Rojo (1948) és un dels meus preferits. Hi surt una mica tot: un Wayne tossut, un vell que prepara tasses de cafè, un jove (Montgomery Clift), una dona apassionada (Joanne Dru), indis...
Air Jordan Shoes Nike Dunk High Nike Dunk Sb Nike Air Force 1 Nike Running Shoes
It's wonderful, thank you. Oakley Holbrook SunglassesOakley Jupiter SunglassesOakley Restless SunglassesOakley Polarized Sunglasses by LLM
by xiaotang
que ja s'han acabat les vacances, i això del riu roju ja ens ho sabem de memòria. aviam si comença a treballar una mica i escriu els posts que toquen, que ja fa tard.
En John Ireland parla amb el jovenet Monty Clift...
"NOmés hi ha dues coses més boniques que una arma, un rellotge suïs i una dona, has tingut mai un rellotge suïs"
ens veiem
R
http://www.youtube.com/watch?v=l2OHR0F5GIo
Bella i eficaç.
Pere Meroño
Merci també a tu, sagal!