L'any passat va matar 9 membres turcs d'un vaixell solidari amb Gaza, el va abordar com uns simples pirates, va ferir un munt de gent, es va quedar tres ciutadans dels Països Catalans, va fer veure que creava una comissió investigadora, va emetre una resolució per riure's dels morts i de qui els vetlla -mai més precisament-... Enguany, davant l'anunci d'una nova flota solidària amb Gaza, amenaça els periodistes -recordeu què diuen els "demòcrates" quan passen coses a Veneçuela amb la premsa?- en impedir-los treballar a Israel durant 10 anys si van als vaixells i avisen que es preparen per fer el que vulguin, com sempre. Què en diu la "comoditat internacional"? Què en diuen els membres del govern regional, autonòmic catalunyès? I els tertulians? I els mitjans -crec recordar que a l'època del Lizondo, deia que al País Valencià s'havia de dir mitjos, i tanta raó com tenia, ni a la meitat no arriben! Res de res, ni en diran res. Ells fan el que volen, el món calla per por a perdre 1 cèntim de pastís que no té assegurat, i la pageum tots plegats. Ostres, i quin exemple que és Israel, amb tant de fatxa al govern com hi tenen! La veritat, jo crec, sincerament, que ja n'hi ha prou d'aquest color. Cal parar-los els peus d'una vegada. Boicot a Israel en tots els àmbits, l'única via per canviar les coses.
A Israel tindràn "fatxes" al govern. Però els trian els israelians (entre aquests, bastants arabs) en una democràcia (més o menys "perfecta"). Al "rais" [capdill, "caudillo"...] de l'ANP, qui l'ha triat? Perquè no deieu res de la política d'Egipte respecte a Gaza? Què potser Turquia és quelcom per donar "lliçons de llibertats"? Quina política va portar -i continua- amb el poble armeni i kurd? Què us penseu que una suposada "flotilla" armènia o kurda seria "ben rebuda" en aigües juridiccionals turques? Trobo una ximpleria (pel que fa a una "solució" massa simplista) dir que "per canviar les coses" "l'única via" és el "boicot a Israel en tots els àmbits". Ni que l'Estat d'Israel fòra l'amo del mon! Això de "ja n'hi ha prou d'aquest color. Cal parar-los els peus d'una vegada" em fa tuf de "solució final" hitleriana [i que consti que, en tot moment, crec que vostè no és nazi]. Atentament
EN NAVARRU |
diumenge, 3 de juliol de 2011 | 11:09h
En un argument no es poden mesclar tantes coses, perquè és una tècnica per complicar innecessàriament les coses i no aclarir res. El genocidi armeni, és un genocidi provocat per l'anomenat Imperi Otomà, entre els anys 1915 i 1923. Aquest genocidi reconegut per NN.UU. (per cert Israel sempre ha fet el possible per a què aquest genocidi no tingués el mateix "rang" que l'anomenat holocaust), ha estat mica en mica reconegut per l'actual Estat Turc, sobretot en la seva darrera etapa i sota un govern "islamo-demòcrata". Difícil aquesta qüestió però s'han donat passos importants i transcendentals en en el tema. Ja sabem que el reconeixement nacional del poble Kurd és un afer pluriestatal, en una de les zones més conflictives a hores d'ara. En cada Estat: Síria, Iran, Turquia, Irak.., les condicions i situacions són diverses, parlant en clau conflicte hom podria dir que es un conflicte regional, com ho és el conflicte del Sàhara, o com ho és el conflicte Basc, o el dels Països catalans. El conflicte palestí, i per tant israelià, no és un conflicte regional. És un conflicte geopolític central a nivell mundial(un dels principals), pel seu impacte a escala mundial, repercutint en multitud d'altres conflictes regionals, i en l'estratègia de grans potències, sigui EE.UU., sigui la UE. I és el conflicte geopolític central a la Mediterrània, de tal manera que condiciona les polítiques estratègiques de pràcticament la totalitat dels països de la regió Mediterrània. És sobretot un conflicte colonial, donat que Israel, tal qual està configurat ara mateix com estat, ho és en tant que Estat colonial creat i construit per Europeus al bell mig del Pròxim orient. És un estat força particular perquè, com diuen molts israelians i jueus crítics, és una ETNOCRÀCIA jueva, que no reconeix a tota la població "israeliana" els mateixos drets civils, per tant és una democràcia, sí, de nivell molt baix i qualitat dubtosa (sempre segons aquests crítics, i és el meu parer). El "cap" del proto-estat palestí, o cap de l'ANP (autoritat nacional palestí), ha estat imposat per EE.UU. i la UE. Recordareu que a l'any 2006 es celebraren les darreres eleccions legislatives i de cap "d'estat" de l'ANP, eleccions democràtiques certificades com a tals per tos/es els observadors internacionals que hi participaren (entre ells la Fundació Carter), i que foren guanyades pel partit HAMAS. Aquesta victòria no va voler ser reconeguda per la UE i per EE.UU. que avalaren un "cop d'estat" de Fatah, que va donar origen a l'actual situació que es viu a Gaza i Cisjordània. Egipte des de la Pau de Camp David al 1979 sempre ha fet el que li han manat els EE.UU. i Israel (a través dels EE.UU.) sobretot per rebre els milions i milions de dolars que cada any paga EE.UU. a Egipte (en el marc d'aquests acord de pau), i que sobretot s'embutxaquen certs sectors de l'exèrcit, i clans diversos com el del President Mubarak. Ara, amb els canvis provocats per les revoltes democratitzadores i populars veurem què passa i quins canvis es produeixen en aquest sentit. Però com podeu veure, la MERDA sempre té un origen concret i precís, i la corrupció té els seus corruptors, amb noms i cognoms sempre. El boicot cap a productes Israelians és una eina per garantir els acords de les NN.UU cap a Palestina, mai respectats pels successius governs israelians, siguin aquests laboristes, de dretes o ara d'extrema dreta i racista declarada. El BOICOT està impulsat per organitzacions palestines i israelianes, i per moltes organitzacions internacionals, i és una eina de pressió cap a Israel per garantir el seu procés cap a la democratització real, que segurament impactarà positivament en la democratització dels països veïns, amb unes poblacions majoritàriament desitjoses d'aquesta democratització, i molt crítiques cap a l'Estat Israelià que no és més que un Estat colonial d'origen europeu (al seus ulls, i també al meu entendre i comprensió).
L'argument que vostè dona per diferenciar la "regionalització" dels conflictes armeni i kurd i la "mundialització" del conflicte arab-israelo-palestí no la entenc. No em puc imaginar que rerre de cada conflicte mundial s'hi amaga un jueu de nas punxagut, esperant l'ocasió per omplir -un xic més- la bossa de diners que té aferrada entre mans. Ho sento, però no m'ho crec: és massa semblant a les caricatures dels diaris populistes alemanys i francesos dels anys 20 i 30 de l'anterior segle. Ni els turcs són tant "bons" amb els kurds i armenis, ni els jueus tant "dolents" amb la humanitat. Dir el contrari (que els turcs/l'Estat turc, siguin uns sanguinaris i que els jueus/Estat d'Israel, siguin un "tros de pá") també seria una fal·lacia. La MERDA la caga tothom, jueus i no jueus. De ben segur, que els arabs també en ténen molta, de merda (tanta com els filofeixistes espanyols dels anys 1940-1980, tant amants de les dictadures arabs). Referent als acords internacionals, recordar que els primers que no van acceptar acords internacionals van estar els Estats arabs, que no van reconèixer la creació de l'Estat d'Israel per acord de les NN.UU. Sóc de l'opinió que aquest boicot vers la població de l'Estat d'Israel, o el bloqueig de l'Estat d'Israel i d'Egipte a la població de Gaza, no porten a una democratització: sols consegueixen més dolor i injustícia (si més no, de manera indirecta). Per aquesta raó, podem fer una regla de 3: si el boicot als habitants d'Israel és bó per a la democratització del seu Estat, fem boicot a tots els habitants dels altres Estats no-democràtics (arabs inclosos), i solucionarem el problema de les dictadures... Massa simple, no? I també caldria preguntar-nos que passaria si un Estat (no necesariament europeu o "occidental") veu amenaçada la seva integritat territorial (o la seva existència com a Estat independent) per una "flotilla" amb senyera d'un Estat no-amic (per mots "sants" i moltes "verges" que anessin com a tripulació). La resolució justa en aquest conflicte, i molts altres, es troba en que les parts s'asseguin a una taula i conversin. I crear llaços inter-comunitaris de coneixement de l'altre. Intentant que els prejuicis no impedeixin veure les raons del "contrari". De ben segur que, de "combustible", no en faltarà. Atentament
A mi cada vegada em fan més por alguns "defensors" de Palestina i aquesta aversió creixent a tot el que és jueu. Així van començar els nazis, a veure si farem com ells. D'altra banda tampoc estic d'acord amb les agressions que l'estat jueu perpetra contínuament contra la població palestina, amb total impunitat.
L'any passat va matar 9 membres turcs d'un vaixell solidari amb Gaza, el va abordar com uns simples pirates, va ferir un munt de gent, es va quedar tres ciutadans dels Països Catalans, va fer veure que creava una comissió investigadora, va emetre una resolució per riure's dels morts i de qui els vetlla -mai més precisament-... 
Al "rais" [capdill, "caudillo"...] de l'ANP, qui l'ha triat? Perquè no deieu res de la política d'Egipte respecte a Gaza? Què potser Turquia és quelcom per donar "lliçons de llibertats"? Quina política va portar -i continua- amb el poble armeni i kurd? Què us penseu que una suposada "flotilla" armènia o kurda seria "ben rebuda" en aigües juridiccionals turques?
Trobo una ximpleria (pel que fa a una "solució" massa simplista) dir que "per canviar les coses" "l'única via" és el "boicot a Israel en tots els àmbits". Ni que l'Estat d'Israel fòra l'amo del mon!
Això de "ja n'hi ha prou d'aquest color. Cal parar-los els peus d'una vegada" em fa tuf de "solució final" hitleriana [i que consti que, en tot moment, crec que vostè no és nazi].
Atentament
El genocidi armeni, és un genocidi provocat per l'anomenat Imperi Otomà, entre els anys 1915 i 1923. Aquest genocidi reconegut per NN.UU. (per cert Israel sempre ha fet el possible per a què aquest genocidi no tingués el mateix "rang" que l'anomenat holocaust), ha estat mica en mica reconegut per l'actual Estat Turc, sobretot en la seva darrera etapa i sota un govern "islamo-demòcrata". Difícil aquesta qüestió però s'han donat passos importants i transcendentals en en el tema.
Ja sabem que el reconeixement nacional del poble Kurd és un afer pluriestatal, en una de les zones més conflictives a hores d'ara. En cada Estat: Síria, Iran, Turquia, Irak.., les condicions i situacions són diverses, parlant en clau conflicte hom podria dir que es un conflicte regional, com ho és el conflicte del Sàhara, o com ho és el conflicte Basc, o el dels Països catalans.
El conflicte palestí, i per tant israelià, no és un conflicte regional. És un conflicte geopolític central a nivell mundial(un dels principals), pel seu impacte a escala mundial, repercutint en multitud d'altres conflictes regionals, i en l'estratègia de grans potències, sigui EE.UU., sigui la UE. I és el conflicte geopolític central a la Mediterrània, de tal manera que condiciona les polítiques estratègiques de pràcticament la totalitat dels països de la regió Mediterrània.
És sobretot un conflicte colonial, donat que Israel, tal qual està configurat ara mateix com estat, ho és en tant que Estat colonial creat i construit per Europeus al bell mig del Pròxim orient. És un estat força particular perquè, com diuen molts israelians i jueus crítics, és una ETNOCRÀCIA jueva, que no reconeix a tota la població "israeliana" els mateixos drets civils, per tant és una democràcia, sí, de nivell molt baix i qualitat dubtosa (sempre segons aquests crítics, i és el meu parer).
El "cap" del proto-estat palestí, o cap de l'ANP (autoritat nacional palestí), ha estat imposat per EE.UU. i la UE. Recordareu que a l'any 2006 es celebraren les darreres eleccions legislatives i de cap "d'estat" de l'ANP, eleccions democràtiques certificades com a tals per tos/es els observadors internacionals que hi participaren (entre ells la Fundació Carter), i que foren guanyades pel partit HAMAS. Aquesta victòria no va voler ser reconeguda per la UE i per EE.UU. que avalaren un "cop d'estat" de Fatah, que va donar origen a l'actual situació que es viu a Gaza i Cisjordània.
Egipte des de la Pau de Camp David al 1979 sempre ha fet el que li han manat els EE.UU. i Israel (a través dels EE.UU.) sobretot per rebre els milions i milions de dolars que cada any paga EE.UU. a Egipte (en el marc d'aquests acord de pau), i que sobretot s'embutxaquen certs sectors de l'exèrcit, i clans diversos com el del President Mubarak. Ara, amb els canvis provocats per les revoltes democratitzadores i populars veurem què passa i quins canvis es produeixen en aquest sentit. Però com podeu veure, la MERDA sempre té un origen concret i precís, i la corrupció té els seus corruptors, amb noms i cognoms sempre.
El boicot cap a productes Israelians és una eina per garantir els acords de les NN.UU cap a Palestina, mai respectats pels successius governs israelians, siguin aquests laboristes, de dretes o ara d'extrema dreta i racista declarada. El BOICOT està impulsat per organitzacions palestines i israelianes, i per moltes organitzacions internacionals, i és una eina de pressió cap a Israel per garantir el seu procés cap a la democratització real, que segurament impactarà positivament en la democratització dels països veïns, amb unes poblacions majoritàriament desitjoses d'aquesta democratització, i molt crítiques cap a l'Estat Israelià que no és més que un Estat colonial d'origen europeu (al seus ulls, i també al meu entendre i comprensió).
Referent als acords internacionals, recordar que els primers que no van acceptar acords internacionals van estar els Estats arabs, que no van reconèixer la creació de l'Estat d'Israel per acord de les NN.UU.
Sóc de l'opinió que aquest boicot vers la població de l'Estat d'Israel, o el bloqueig de l'Estat d'Israel i d'Egipte a la població de Gaza, no porten a una democratització: sols consegueixen més dolor i injustícia (si més no, de manera indirecta). Per aquesta raó, podem fer una regla de 3: si el boicot als habitants d'Israel és bó per a la democratització del seu Estat, fem boicot a tots els habitants dels altres Estats no-democràtics (arabs inclosos), i solucionarem el problema de les dictadures... Massa simple, no?
I també caldria preguntar-nos que passaria si un Estat (no necesariament europeu o "occidental") veu amenaçada la seva integritat territorial (o la seva existència com a Estat independent) per una "flotilla" amb senyera d'un Estat no-amic (per mots "sants" i moltes "verges" que anessin com a tripulació).
La resolució justa en aquest conflicte, i molts altres, es troba en que les parts s'asseguin a una taula i conversin. I crear llaços inter-comunitaris de coneixement de l'altre. Intentant que els prejuicis no impedeixin veure les raons del "contrari". De ben segur que, de "combustible", no en faltarà.
Atentament