Quin dia havia de ser? Sant Joan! -o potser és el solstici? o una diada nacional?- Tant se val! Revetlla, solstici, país, festa, foc, esperit... tot plegat! 20 anys d'encendre i escalfar un país és molta tela repartida. Molts anys d'anar creixent junts, a prop, de sentir l'alè i l'abrandament en flames. Tants anys voltant amunt i avall, tants anys d'intensa activitat, plantant aquí i allà, fent saó i començat a recollir alguns dels fruits més dolços de l'Horta i a la resta del país. Sempre, l'aniversari, ens "pega" amb quilòmetres per al mig. I és que de casa estant, mentre ressonen les notes del Contrapàs, dels traginers o del poble, sabem que la foguerada es remou a la vora dels diables, de la taratuga, del rat-penat, de les serps i tota la ferramenta bestial d'ànima de pólvora. És moment de "lailos", burrets o mentides, "Nuvolets" o mistela, fent que el foc s'acabi d'abrandar per tots els racons. I l'enyor pregon de saber la companyia tan pròxima i alhora tan enllà -cony de país més llarg que una botifarra!-, de saber com n'és de sentida la comunió en la data més compartida, passi el que passi en els despatxos dels "senseànima" del país, es torna esclat de ball o de foc, de cant o d'esperits. Amigues, amics de la Colla de Dimonis der Massalfassar, amb vosaltres, ben a prop, ben endins, emocionats i alegres per saber que aquí estem i ací ens sabem, com en un rosari inacabable que enganxa cada figura del correfoc, cada dimoni de la colla, cada nit de l'Infern, amb la Caramella, el Cant al ras, el Solc, Carrutxa, les calçotades i les nits de festa o de feina, a Massalfassar, a Xàbia, a Reus, a Mutxamel, a Prats de Lluçanès, amb els amics de Montornès, d'Urbàlia Rurana, els amics que compartim i les trobades que hem descobert... avui celebrarem aquest assenyalat -com tots!- aniversari i bridarem per seguir en el camí, llarg, dolç, frescal, que ens ajuda a dibuixar un futur tan incert com desitjat. Amb un nus a la gola, escoltaré, un cop més, el Ball de dimonis de Massalfassar, de la mà de Toni Torregrossa i companyia, per celebrar tanta joventut i perspectiva de futur. Enhorabona, dimonis de l'Infern!
Escalfeu-vos tant com vulgueu i us calgui amb la flama nostrada del Canigó. Compte però amb el Sol de Madrid, que enterboleix les idees i endormisca les voluntats.
Quin dia havia de ser? Sant Joan! -o potser és el solstici? o una diada nacional?- Tant se val! 
