Sí, sí, aquest apunt va de sexe. Ho has llegit bé. Sí. Ja sé que, en els set anys de vida d’aquest bloc, aquest ha estat un tema que més aviat ha anat escàs. Però no et preocupis que parlarem de sexe ben amorrats a un dels grans autors de la literatura catalana. Un d’aquells que, si hagués escrit en estranger, seria a totes les llistes de grans escriptors de tots els temps. Però...
Saps de qui et parlo? Quin dels nostres grans autors és capaç de fer-te trempar o xopar? Qui pot fer-ho, mentre t’educa en això de la sexualitat? Qui pot moure la llengua amb tanta precisió i encert?
Pels de la meva generació, ell és el pare d'en Dídac i l'Ala - "una noia de catorze anys, verge i bruna" -, que se salven de la fi del món pel sol fet de sota l'aigua. A Mecanoscrit del segon origen el sexe hi surt com un
actor secundari que, per la força dels fets, esdevé una peça clau de
l'obra, però més aviat per exigències del guió, com diu la gent del cinema.
En l'altre extrem, hi trobem les seves Obres Públiques on el sexe
esdevé tan habitual que, quan l'acabes, et dóna la sensació que cardaràs
amb la veïna, amb la primera mossa que passi pel carrer o, fins i tot,
amb la sogra. Eps! I em consta que, també, passa a l'inrevès, eh? Dóna ben bé la sensació que, enlloc de persones, els seus
protagonistes siguin els promiscus bonobos africans, les relacions
socials dels quals es certifiquen a través d'un clau més o menys ràpid,
segons com sigui l'acord a certificar. Ara bé, les Obres Públiques són
d'una ironia corprenedora. De fet, podria prendre's com una denúncia,
molt ben fornicada això sí, a la societat que ens fa viure a tots en
barriades indiferenciades i sense personalitat.
Però, el què m'ha portat a aquest apunt no és ni el Mecanoscrit ni
les Obres. Ha estat la traca final del cinquè volum del recull de contes
i narracions que, publicat en la col·lecció de Clàssics Catalans del
Segle XX, no et deixa de sorprendre. I la sorpresa és un dels components
més interessants del joc sexual.
Els contes de Disset contes i una excepció et van preparant el camí
de l'impuls amb esquitxos de genialitat literària i encís sexual com La
substituta, el ventre o els divorciats. Esquitxos que ja et fan preveure
la locuacitat sensorial de l'inèdit recuperat més educatiu, alhora que
transgressor i animal, La iniciació de la Cèlia. Un imperdible per a qui
vulgui dardar la llengua entre els replecs més humits i ardents de
l'alta literatura eròtica i sexual parida en llengua catalana.
“- Però potser ja està bé – s'interromp - Vosaltres no en teniu mai prou... - Que ho diguis tu! - sospira la Irene. I totes tres es miren, se somriuen. Calentes” Manuel de Pedrolo
Carles Marc Cosialls Roca| Adreça electrònica |
dissabte, 25 de juny de 2011 | 13:21h
..quantes vegades t'han dit mai que ets el poeta de la quotidianeitat?
Hi ha molta gent que es pensa que només es pot escriure de l'amor o el sexe, que és l'únic.. ..volent dir que és la única cosa que interessa a la gent..
..Doncs no.. ..Afortunadament no és així i tu t'encarregues de recordar-nos-ho cada cop que escrius, per a plaer dels teus lectors i lectores.
Quan tu escrius, d'aquesta forma tan propera fas viure a la gent allò que escrius com si fos ell o ella mateixa qui ho està vivint o recordant, com si li estessis explicant al teu amic o amiga més pròxim, més íntim, més proper, com és el dia que estàs visquent, com dirien els millors místics, "aquí i ara".
Però tu no escrius. Tu acaricies amb la veu, amb les paraules, despertes la imaginació i crees la realitat en la ment de qui et llegeix, descrius amb una rica varietat de matisos la realitat recreant-la de forma natural i, fins i tot més completa del què seria capaç de viure-la o apreciar-la la majoria dels què et llegeixen, mercès a la teva gran sensibilitat.
No, tu no parles de sexe. Parles de molt més que sexe. Perquè el sexe dura.. ..dura.. ..(ja no me'n recordo que dura.. )..Però segur que menys que la impressió que deixa llegir cada cop que escrius una de les teves odes a la quotidianeitat.. ..I és que tu no escrius de sexe.. ..tu fas l'amor al teu lector o lector cada vegada que escrius..
I vés per on que t'ho dic avui, que justament escrius de sexe. Potser com a contrapunt, per recordar allò que en tu és l'anecdota, en comptes de la norma..
Veus, però lo del poeta de la quotidianitat m'agrada. Encara que la quotidianitat és més menuda i fugissera que la percepció que jo en pugui tenir i intentar reflexar en apunts de bloc.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Hi ha molta gent que es pensa que només es pot escriure de l'amor o el sexe, que és l'únic.. ..volent dir que és la única cosa que interessa a la gent..
..Doncs no.. ..Afortunadament no és així i tu t'encarregues de recordar-nos-ho cada cop que escrius, per a plaer dels teus lectors i lectores.
Quan tu escrius, d'aquesta forma tan propera fas viure a la gent allò que escrius com si fos ell o ella mateixa qui ho està vivint o recordant, com si li estessis explicant al teu amic o amiga més pròxim, més íntim, més proper, com és el dia que estàs visquent, com dirien els millors místics, "aquí i ara".
Però tu no escrius. Tu acaricies amb la veu, amb les paraules, despertes la imaginació i crees la realitat en la ment de qui et llegeix, descrius amb una rica varietat de matisos la realitat recreant-la de forma natural i, fins i tot més completa del què seria capaç de viure-la o apreciar-la la majoria dels què et llegeixen, mercès a la teva gran sensibilitat.
No, tu no parles de sexe. Parles de molt més que sexe. Perquè el sexe dura.. ..dura.. ..(ja no me'n recordo que dura.. )..Però segur que menys que la impressió que deixa llegir cada cop que escrius una de les teves odes a la quotidianeitat.. ..I és que tu no escrius de sexe.. ..tu fas l'amor al teu lector o lector cada vegada que escrius..
I vés per on que t'ho dic avui, que justament escrius de sexe. Potser com a contrapunt, per recordar allò que en tu és l'anecdota, en comptes de la norma..
..Potser algú t'ho havia de dir..