Anna Patrícia i el seu pare encenien petards anit. Mica a mica els llumins es van acabar i de petards en quedaven molts. A tres quarts d'onze de la nit vigatana només un bar o una botiga de pakis podien solucionar el problema. Van passar per davant de dos bars i estaven tancats. No havien pensat en el bar de moros que hi havia prop d'allà. Aquest era obert i hi van entrar. Només hi havia homes que van mirar molt estranyats la presència d'aquells dos intrusos. Se sentien petards fora del local que tenia les portes obertes. El pare d'Anna Patrícia va dir a l'home de la barra del bar: "un encenedor, si us plau". L'home va rumiar una mica i va començar a buscar dins d'un calaix. Els homes del bar miraven la televisió, un canal marroquí. Hi havia un debat amb dos homes i una dona i en ocasions sortien alguns textos en àrab. Anna Patrícia, que també mirava la televisió, va dir sorpresa al seu pare: "la dona no va tapada". El seu pare li va respondre: "és que aquí van més tapades que no pas al seu país d'origen". Anna Patrícia va continuar mirant la televisió. L'home de la barra del bar, que duia bigoti, va trobar al cap d'uns minuts un encenedor i el va vendre per un euro al pare d'Anna Patrícia que va trobar el preu raonable i que estava disposat a no comprar-lo si el preu era abusiu. I estona després d'haver marxat del bar de moros i haver vist una dona en una televisió àrab sense anar tapada, Anna Patrícia, encara estava sorpresa d'haver vist una dona àrab sense anar tapada. Perquè les mares i germanes grans de les set nenes marroquines que hi havia a la seva classe de sisè de primària i totes les mares i germanes grans de totes les alumnes marroquines del seu col·legi públic vigatà, totes i cada una d'elles, duien sempre el cap tapat, algunes molt i molt tapades.
Foto: grup de dones al Mercat de Vic.
