Grècia i tots els qui estem sotmesos a la dictadura de la UE, dels fantasmagòrics mercats, hauríem d'esbotzar la porta de la UE i sortir-ne. Sortir literalment de la presó en qué la disciplina econòmica comunitària ( la de poder financer) ens ha tancat. El lema encunyat per Margaret Thacher "There is no
alternative" ha fet fortuna de tant com en la situació actual ho repeteixen els mitjans de manipulació de l'opinió. I ja va sent hora que en comptes de tranquil·lizar els mercats pensem a desmantellar-los. Els grecs es manifesten en contra d'unes retallades que s'afegeixen a les anteriors, les quals seran xuclades i per tant sense l'efecte "tranquil·litzador" que pretenien crear, per les noves mesures. Com es poden recuperar països que cada cop s' empobreixen més? Amb més aturats? Funcionaris fins i tot? S'ha repetit a bastament que les mesures que es prenen per sortir de la cirisi son antieconòmiques perquè empobreixen. Però no sembla que hi hagi alternativa, si no és que ens la comencem a plantejar de veritat. No m'importaria sortir d'aquesta UE neoliberal, inhumana i agressiva amb els pobles. Començo a creure en allò que diu que qualsevol altra situació seria millor.
A Europa, pròpiament parlant, no hi ha països pobres. Hi ha països menys rics, que s'havien fet la il·lusió que ho eren més, i van estirar més el braç que la màniga, i ara aterren de cop.
I pel que fa als mercats, no hi ha uns senyors amb ulleres fosques que conspiren contra tots nosaltres. Els mercats som tu i jo i l'altre, tots els qui fem alguna transacció comercial, encara que sigui tan simple com comprar una barra de pa. I en bona part són els fons d'inversió i els fons de pensions amb què preveu el futur una bona part de la classe mitjana.
La paraula mercats, en aquest context, és tan buida de significat com la paraula sistema.
Tant se val, si els països europeus són menys rics en comptes de pobres, com dius. Cap país, sigui quin sigui el seu nivell de riquesa, mereix que l'hi expoliïn. Òbviament, els mercats no són uns "senyors amb ulleres fosques" que conspiren contra nosaltres. Ja sabem que no és una qüestió de complot o conspiració. És una qüestió d'interessos i de democràcia, és a dir, hi ha unes coporacions financeres (dirigides per persones) que defensen els seus interessos econòmics, els quals, òbjectivament parlant, són contraris a la majoria de persones perquè n'espolien la riquesa, els serveis públics i la inversió pública, i deixen els estats i els polítics sense marge de maniobra. Ras i curt, han fet desaparèixer la democràcia. És important no confondre economia de mercat o serveis financers amb l'especulació bancària. És aquesta última la que a gran escala especula amb els deutes dels països i no té res a veure amb les transaccions comercials relacionades amb la vida real i amb productes o béns reals. Nosaltres formen part d'un àmbit financer ancorat en l'economia real. o sigui, allò que la banca ha fet tradicionalmenti: finançar l'activitat productiva i la compra de béns físics o serveis. Però hi ha un altre àmbit, que ha dut tot el sistema financer a l'abisme: el de l'economia financera especulativa. En desdibuixar-se la frontera entre els dos àmbits i sobredimensionar l'especulatiu s'ha contaminat tot el sistema bancari. I això no té res a veure amb estirar més el braç que la màniga. El "Sistema" ara per ara és tot això, aquesta és la seva estructura. Per tant, si el descrivim en el seu funcionament, veiem que no és pas una paraula buida sinó pleníssima de significat. No és, doncs, un terme comodí.
Bloc à mpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del paÃs i de fora del paÃs.
Útil per anar tastant...
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altÃssima qualitat literà ria, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Grècia i tots els qui estem sotmesos a la dictadura de la UE, dels fantasmagòrics mercats, hauríem d'esbotzar la porta de la UE i sortir-ne. Sortir literalment de la presó en qué la disciplina econòmica comunitària ( la de poder financer) ens ha tancat. El lema encunyat per Margaret Thacher "There is no
alternative" ha fet fortuna de tant com en la situació actual ho repeteixen els mitjans de manipulació de l'opinió. I ja va sent hora que en comptes de tranquil·lizar els mercats pensem a desmantellar-los.
A Europa, pròpiament parlant, no hi ha països pobres. Hi ha països menys rics, que s'havien fet la il·lusió que ho eren més, i van estirar més el braç que la màniga, i ara aterren de cop.
I pel que fa als mercats, no hi ha uns senyors amb ulleres fosques que conspiren contra tots nosaltres. Els mercats som tu i jo i l'altre, tots els qui fem alguna transacció comercial, encara que sigui tan simple com comprar una barra de pa. I en bona part són els fons d'inversió i els fons de pensions amb què preveu el futur una bona part de la classe mitjana.
La paraula mercats, en aquest context, és tan buida de significat com la paraula sistema.
És important no confondre economia de mercat o serveis financers amb l'especulació bancària. És aquesta última la que a gran escala especula amb els deutes dels països i no té res a veure amb les transaccions comercials relacionades amb la vida real i amb productes o béns reals. Nosaltres formen part d'un àmbit financer ancorat en l'economia real. o sigui, allò que la banca ha fet tradicionalmenti: finançar l'activitat productiva i la compra de béns físics o serveis. Però hi ha un altre àmbit, que ha dut tot el sistema financer a l'abisme: el de l'economia financera especulativa. En desdibuixar-se la frontera entre els dos àmbits i sobredimensionar l'especulatiu s'ha contaminat tot el sistema bancari. I això no té res a veure amb estirar més el braç que la màniga. El "Sistema" ara per ara és tot això, aquesta és la seva estructura. Per tant, si el descrivim en el seu funcionament, veiem que no és pas una paraula buida sinó pleníssima de significat. No és, doncs, un terme comodí.