Crec que ja li vaig dedicar un post però de tant en tant està bé recordar-la. És la darrera illa descoberta al Pacífic, no fa gaires anys. No és habitable ni colonitzable i ni tan sols té un un nom oficial: en català se la coneix, entre d'altres, com l'Illa de plàstic, en anglès és the Great Pacific Garbage Patch othe Pacific Trash Vortex i en castellà en diuen la Gran mancha de basura del Pacífico... –com veieu cap dels seus noms és gaire afavoridor. Però sí descriptiu. Tot i que potser ho és més "La sopa de plàstics".
L'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units ja en va predir l’existència el 1988. Però lògicament, com a hipòtesi tampoc se'n va fer gaire cas. Ja sabem que moltes hipòtesi es queden en no res... teories, prediccions... El problema és que aquesta es va acabar fent realitat, i de quina manera!
Va ser l’investigador oceànic Charles Moore qui, tornant a casa a través de la Deriva Septentrional amb el seu vaixell, va topar amb ella. I l’oceanògraf Curtis Ebbesmeyer va tenir el trist honor de posar-li el primer nom: Eastern Garbage Patch (Taca oriental d'escombreríes). No cal ser gaire llest per saber com s’ha format, oi? Els corrents oceànics arrosseguen els plàstics que suren al mar (80% provinents de terra ferma i 20% dels vaixells), que s’acumulen allà on les corrents convergeixen formant remolins que atrapen les escombraries en una espiral per sempre més.
Es podrien fer molts acudits: he estat temptada de classificar aquest post com una segona part dePaisatgisme i decoració aquàtica, o de parlar dels orígens de l'illa de Lost. Però de fet no fa gens de gràcia. Sabeu per què? Perquè el plàstic es va degradant en trossos cada cop més petits...
Per explicar-ho millor, us deixo el seu descobridor, el senyor Charles Moore. Amb el botó de Play apareixerà una opció de subtítols en diversos idiomes.
Recordeu aquest vídeo quan us ofereixin una bossa del plàstic, quan hagueu de comprar aigua envasada o quan llenceu un tap...
No fa molt, crec que a tv3, ja havien fet un documental anomenat "Un mar de plàstic" on parlaven dels residus que suren i es van degradant, i de com les platges de tot el planeta ja tenien partícules de plàstic a la sorra.
És la degradació total. Aquest video hauría de ser considerat com a llibre de text en totes les escoles del món. Els països occidentals per la seva supèrbia i amor incondicional al diner i als guanys, i els països pobres per manca d'informació. Al riu Mekong, a Laos, vaig veure una quantitat de plàstics gran, perillosa, però el pitjor és que utilitzen els envasos de botelles per les seves xarxes de pesca, i fins i tot, per assenyalar el que sigui ! Ningú els explica el què passa. Confio en els contenidors de plàstics on llenço les poques bosses de plàstic (compro amb cistell i bossa de pa) i de l'aigua, perque es reciclin i no acabin embrutant la terra ..... Gràcies per aquest post !
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un paÃs amb el qual m'uneix una quÃmica molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lÃcules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lÃcules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cà non de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticà non" vol dir això, que sóc en contra d'un cà non que oblida autors de la talla dels que tracto.
Al riu Mekong, a Laos, vaig veure una quantitat de plàstics gran, perillosa, però el pitjor és que utilitzen els envasos de botelles per les seves xarxes de pesca, i fins i tot, per assenyalar el que sigui ! Ningú els explica el què passa.
Confio en els contenidors de plàstics on llenço les poques bosses de plàstic (compro amb cistell i bossa de pa) i de l'aigua, perque es reciclin i no acabin embrutant la terra .....
Gràcies per aquest post !