Per a mi, val. Ja em sembla bé. Jo, ni et vull deixar somiar ni vull que em deixis dormir.
No et vull deixar somiar... massa. Cal que despertis. "Que no saps que els somnis només es compleixen en despertar, quan ja no hi ha somnis?" (Comte-Sponville) Els somnis estan fets per a ser traïts. Resistir-se a despertar seria una traïció encara més gran. Un engany.
És possible trobar una realitat que no frustri? O alguna política que no decepcioni? Potser ja és hora que deixis de somiar.
I ara a vostè, senyor polític. La pregunta d'abans no anava pas per vostè: no faci de la decepció la seva professió. Posi un bona dosi de somni en la seva feina. El somni que els sobra als indignats pregui-se'l vostè. Vostè intenti no frustrar-nos i a més faci perquè se li noti la intenció i les ganes.
No dormi, però somiï. Cerqui camins menys fressats per als poderosos i més transitables per a nosaltres.Somniï despert, sense escatimar-nos la realitat present, sí, però encenent una estrella al camí del nostre futur. Si no pot somiar una sortida més dolça, dibuixi, si més no, una esperança més clara. Transmeti’ns il.lusió. Que les seves lleis traeixin el menys possible el nostres somnis. "Si no imagina una alternativa, esdevé part del problema."
Em val el teu apunt. Posar una bona dosi de somnis en les decisions que poden prendre els polítics per fer més feliços a la gent, per apaivagar els seus problemes i deixar de frustrar-nos, una i una altra vegada amb promeses que després no compleixen. Somniar, però despert com molt bé dius, perque així veus la realitat. Tenir esperances, moltes, no perdre-les. Els privilegiats són pocs, el poble som molts més. Ens han frustrat tantes tantes il.lusions ...... que tenim l'esperança de tornar-les a trobar ! Bon vespre !
potser t'haurà sorprés. Ja saps que la mateixa medecina no serveix per a tothom. El que necessita l'indignat és el que li sobra al polític, i viceversa.
Els polítics han de saber conduir el nostre somni. Però pel que sembla s'hi resisteixen: menyspreen les nostres il.lusions d'una democràcia real, d'una economia al servei del nostre benestar i d'una pàtria que recupera la sobirania i l'economia. Nosaltres seguirem plantificant-los els nostres somnis a la cara fins que no tinguin cap més remei que assumir-los. Però nosaltres, abans, despertarem a la realitat per a concretar-los.
Somniar, però despert com molt bé dius, perque així veus la realitat. Tenir esperances, moltes, no perdre-les. Els privilegiats són pocs, el poble som molts més. Ens han frustrat tantes tantes il.lusions ...... que tenim l'esperança de tornar-les a trobar !
Bon vespre !
Els polítics han de saber conduir el nostre somni. Però pel que sembla s'hi resisteixen: menyspreen les nostres il.lusions d'una democràcia real, d'una economia al servei del nostre benestar i d'una pàtria que recupera la sobirania i l'economia. Nosaltres seguirem plantificant-los els nostres somnis a la cara fins que no tinguin cap més remei que assumir-los. Però nosaltres, abans, despertarem a la realitat per a concretar-los.