Dissabte vespre, Mercat de les Flors. Representació de 'Une flûte enchantée'. Un privilegi seure en una de les butaques d'aquest teatre que em porta tants i tants records, tots ells gloriosos.Comença la representació. L'escenari, nu, un bosc de canyes de bambú, que els actors van canviant .... gàbies, bosc, el temple de Sarastro, arbres ....
Un piano. Tot sol. Dos actors africans són els que ens parlen, en francès, i mouen el bosc de bambú. Representen l'esperit del lloc on es troben els personatges.
La música comença ja a entrar dins la teva ànima. Només piano. Un cert desconcert. Hi ha músiques, petits fragments de W.A. Mozart que no corresponen a l'òpera. La meva amiga M. enamorada i amb grans coneixements musicals m'aclareix els dubtes.
La Fantasia en re menor K397 ... Hi apareix en el moment oportú de la representació.
Papagena cantant 'Die Alte' un poema de Friedrich von Hogedom musicat per W.A. Mozart. Esplèndid ! Aquesta escena, la Papagena vestida de dona vella i cantant aquesta cançó a en Papageno. Un moment sublim.
No són cantants professionals d'òpera. No cal. Les seves veus són nítides, clares, boniques i amb futur, no hi ha dubte. Sarastro és un cantant-actor molt alt, i ens preguntem na M. i jo, per què els cantants de veu baixa són sempre alts ?? Pamina té una veu preciosa, i la Reina de la Nit, ai, amb la seva famosísima ària. Impacta, malgrat la imperfecció. Com també fa trontollar la relació mare i filla (la Reina de la Nit i Pamina). Tamino una veu clara i bonica i en Papageno alegre, emocional. Pamina tota poesia. En Monostatos, el perill, el traïdor, la mentida.
Llegiu bé el títol de l'obra ' Une flûte enchantée', no 'La flûte enchantée'. Una flauta de'n Peter Brook, la seva i dels seus col.laboradors.
Èxit rotund. Grans aplaudiments. Nostalgia de vells temps. Retrobar bons amics.
Tornar a aixecar el cap per admirar la cúpula de'n Miquel Barceló. Tornar a casa, de nit.
No veig la Reina ni en Monostatos per enlloc, i sí a Sarastro que ofereix humilitat, pau, amor, amistat, veritats, felicitat davant un món de mentides i secrets. I en Tamino i na Pamina compartint la seva felicitat. I en Papageno i na Papagena fent l'amor. I escolto la musica de W.A. Mozart. Unes variacions de'n Goldberg d'aquesta Fantasia K397. Somiar, somriure, i fer del demà un día assolellat .... és el que m'ha donat aquesta flûte enchantée
Sí, la nuesa de l'escenari, el bosc, la concentració espiritual, recorda al Mahabharata de fa vint anys. Però la música i els cantants donen la volta a l'antic muntatge en un nou escenari estrany, emotiu, poètic i fascinant.
Bravo Peter Brook i col.laboradors, i actrius i actors, i pianista.
Un petit tast i a més en Peter Brook parlant de la seva flauta màgica.
http://videos.arte.tv/fr/videos/opera_une_flute_enchantee_-3541946.html
