El llibre estudia un dels temes més desconeguts de la història recent de Catalunya: les organitzacions politicojuvenils. En concret, s’explica la història de la Joventut Nacionalista de Catalunya, els «joves» de CDC, que, com relata l’actual president, Gerard Figueras, al primer pròleg, «des de fa trenta anys treballen i estan al servei de la llibertat de Catalunya» (...)
L’obra repassa la JNC des de diversos punts de vista: s’analitza l’evolució ideològica, les propostes polítiques electorals, les enteses i divergències amb CDC, UDC i Unió de Joves, les accions reivindicatives, les lluites internes, els congressos i els seus entramats i el contacte amb altres organitzacions juvenils i polítiques de l’Estat, Catalunya, Europa i el món.
Un dels aspectes tractats amb més èmfasi és el paper de la JNC en la política municipal i el seu activisme nacionalista. En definitiva, i segons escriu el president Pujol al tercer pròleg: «La lectura d’aquesta història fa goig. Hi surt tot. Està fet amb honestedat, cosa que honora l’autor i fa el llibre i la JNC mereixedores del reconeixement de les persones, com jo, per a les quals Catalunya i la seva gent són la seva prioritat».
carme.laura |
dissabte, 18 de juny de 2011 | 13:49h
Per aquesta raó el que dic pot ésser erroni puix és deutor de l'experiència. La JNC ha estat el cultiu de bons polítics i patriotes, quadres (majoritàriament sociodemòcrates), però no ha exercit ni exerceix influència en el jovent del país. És, crec, el defecte de totes les organitzacions de joves crescudes i emparades pels partits polítics, no són interclassistes, no formen part d'associacions als barris...viuen en una mena de món apart. I el seu president serà diputat, molt probablement. Bon cap de setmana. Una abraçada.
peremerono |
dissabte, 18 de juny de 2011 | 14:02h
El que fas, és obvi, no és pas una crítica, sinó una constatació d'un fet. Els fets, doncs, no són discutibles, ho són les polítiques que miren d'acarar-s'hi.
Bon cap de setmana,
Pere