VilaWeb.cat
Fa un any que em manques
Victoria | Dona | diumenge, 19 de juny de 2011 | 10:06h
Avui fa un any que em manques, mumare. També em manca l'aire.

Sento el nus a la gola, aquell nus amb gust de moc que una s'empassa per no plorar. Veig el somriure que em regalaves - que encara em regales - quan arribava, fos l'hora que fos, com si em descobrissis cada vegada. Se'm clava la mirada evanescent dels darrers dies.

Les orenetes, els teus ocells preferits, em parlen ara de tu, de tot el que som perquè tu hi eres i de l'àvia i del riu.

Les traces d'allò que vas fer de mi m'acompanyen: els gests imperceptibles, les cames rectes i llargues, el vertígen a les escales i als penya-segats, massa alts, l'amor per les coses petites, el mal d'esquena, la lleialtat a la família i als amics, les paraules estimades, la fortalesa als propòsits, una certa fragilitat...

Així et mantinc viva i et som lleial, mare, lligada a tu sense corda, sabent-te.

Imatge: Baules M.V.S.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 14
Afegir-hi un comentari
  • Tots els dinous de juny
    vedra | dimecres, 13 de juliol de 2011 | 11:43h
    Sí Victòria els dinous de juny, seran una data de record i de reflexió, el temps difumirà el fet i el lligam, fins el nostre pas particular cap a no sé on.
    Jo també t'agafo la mà i l'estreny ben fort.
    • el nostre pas
      Victoria | dilluns, 18 de juliol de 2011 | 23:51h
      cap a on no sabem, els rastres dels lligams, les baules... l'amistat fent el camí més suau i la mà que ens estreny. Bona nit, Antoni i gràcies per venir. He estat de vacances... m'han anat molt bé. M'havia afeblida sense adonar-me, com un glaçó.
  • EL RE-COR-DAR DÓNA VIDA
    bielmamengual | diumenge, 19 de juny de 2011 | 21:22h
    Amiga Victòria, m'acost cap a tu i t'agaf la mà dreta i l'acost als llavis perquè tots dos ens poguem sentir en contacte.
    Les oronelles volen sobre el jardí.
    una besada.
    Biel
    • re-cor-dar
      Victoria | dilluns, 20 de juny de 2011 | 00:21h
      Bona nit, Biel. He sentit el teu bes com un aleteig suau a la mà dreta mentre mirava la mar i sentia el vol rabent de les oronelles. M'ha vingut pau i un alenar més ample. Sí, recordar dóna vida a aquella que no oblidem i a qui recorda. Gràcies per ser-hi
  • Un pèndol immens, benvolguda!!!
    Joan C. | diumenge, 19 de juny de 2011 | 16:56h
     Va deixar escrit en Ciceró que la vida dels morts perdura en la memòria dels vius. Això es fa evident quan parlem de la Xesca Ensenyat, d'en Xirinacs, i de tants d'altres que ens han precedit... però molt més en la mare. Lligada a tu sense corda, immortal i eterna, amb tota la teva força i empenta i amb molts anys per endavant perquè segueixi present, ja te n'encarregues tu de dir-nos que no ha mort. Perquè efectivament t'ha deixat, però no ha mort. I no en tinguis cap dubte, quan vas néixer se'n va sentir molt orgullosa i avui encara li dura. Ànim i endavant, que és així com ella t'estima.

    "Que sovint el cel és tirant a fred per als teus somnis d'infant
    i cal escalfar l'àvid pensament amb calderes roents..."  (Ll. Llach)
    • cel tirant a fred
      Victoria | diumenge, 19 de juny de 2011 | 19:43h
      El nus ha vessat, però ha estat dolç i serè el vessament. Crec que no sé qui ets. T'he trobat sovint comentant l'estimada amiga Carme-Laura. Les teves paraules m'han estat aliment i consol. Gràcies per escalfar el cel tirant a fred
  • Sí, és així.
    carme.laura | diumenge, 19 de juny de 2011 | 13:43h
    Ho és enguany i tots els anys, però un any, sense saber per què, el nus a la gola s'ha desfet i se sent una pau immensa, plena de felicitat i amor. Una abraçada, estimada Victòria amiga.
    • pau i abraçada
      Victoria | diumenge, 19 de juny de 2011 | 19:47h
      M'agrada escoltar-te i esper aquest futur que descrius i es va fent present a estones. La teva abraçada m'arriba d'una manera molt especial.
  • ..//..
    rginer | diumenge, 19 de juny de 2011 | 10:57h
    Ha vingut una oreneta i s'ha quedat al balconet. Viu en un passatge encisador molt a prop d'ací. M'ha parlat, molt contenta, dels seus fills. Una mica amoïnada
    per no saber si havía donat tot el seu amor als fills. Jo sé que sí.
    La mirada de la mare és tan important i amorosa i encara més el seu somriure.
    Bon diumenge estimada amiga!
     
    • Bon diumenge
      Victoria | diumenge, 19 de juny de 2011 | 12:35h
      a tu que saps de les mancances i les absències i vius la vida amb tots els seus registres.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats