Entre els qui llegeixen aquest blog –més aviat entre els qui ho fan ocasionalment– tinc reconeguda fama d’anar pel món xafant guitarres. Bé, doncs, avise: em sembla que ara vaig a xafar-ne una.
Ens hem indignat molt, moltíssim, contra Font de Mora i el PP pel seu projecte d’Escola Trilingüe. Els blogs, els feisbucs, el tuiters, fins i tot la premsa convencional, bollia i bull encara d’indignació. Fins i tot hi ha hagut una manifestació multitudinària de protesta (perfectament ocultada pels mitjans espanyols, els privats i els «públics»). Una indignació justificada, evidentment. Tot i amb això, em fa l’efecte que sovint ens fotem galtades amb les nostres pròpies mans.
Quan fa unes mesos Escola Valenciana presentava el seu projecte d’Escola Plurilingüe, vaig pensar: «Ja hi som amb un altre projecte del valencià “guai” i més modern que cap altre». Un model, però, que, de nou, intentava defugir i emmascarar el nostre vell conflicte lingüístic, aquell que va començar sense que notàrem «el cuidado», però que ha aconseguit que notem «el efecto».
Evidentment, entre el model que proposa Escola Valenciana i el que imposa Font de Mora hi ha diferències abismals. Del cel a la terra, que diríem. Tanmateix, pareu-vos a pensar si una persona poc entesa, allò que en diem «una persona del carrer», a partir dels «títols» pot arribar a considerar models educatius diferents l’Escola Trilingüe de Font de Mora i l’Escola Plurilingüe d’Escola Valenciana. Ja dic: per l’enunciat només. A partir de tres no és també «pluri»?
Em fa l’efecte que com més defugim el conflicte, més ens devorarà «la pau». Crec que s’han d’abandonar les propostes conciliadores, «bonistes», i fer front al conflicte des de la seua arrel. Fa tres-cent anys que patim un procés de «neteja lingüística» que ha arribat a convertir el nostre català secular en llengua minoritària. Cal insisitir en l’argument que no és possible la democràcia al País Valencià (als Països Catalans) si no es reverteix l’actual minorització del nostre català. Volem recuperar la normalitat lingüística que ens ha estat arrabassada mitjançant la imposició, sovint violenta, del castellà.
És impossible, si més no a curt termini, pensar que assolirem una mínima normalitat lingüística des de l’ocultació del conflicte, des de «la bona intenció». Per tant és això el que hem de proposar: que el nostre català siga l’única llengua a l’ensenyament, des de l’escola infantil a la universitat. El model educatiu que hem de proposar per a recuperar la normalitat del nostre català és el que tenen els espanyols de Madrid o de Sevilla, els francesos de París, els anglesos de Londres o els alemanys de Berlín: la llengua pròpia del país per als continguts i poder aprendre almenys dues o tres llengües estrangeres durant l’ensenyament obligatori.
Això del model «plurilingüe» és equívoc, si més no si intentem contraposar-lo al model «trilingüe». Cal ser valents i entrar al conflicte sense complexos: cal exigir el mateix model lingüístic que tenen els madrilenys, els sevillans, els parisencs o els londinencs: un país, una llengua. I si tenim un model educatiu que ens permet ser competents en tres o quatre llengües –a part de la nostra–, millor. Ja n’hi ha prou de voler ser «bons»: hem de ser clars i catalans (els més maniosos, podeu dir-ne clars i valencians, si voleu). Cal que siguem coherents, valents, útils en la defensa del nostre català. Prou de fotre’ns galtades amb les nostres pròpies mans. Prou de por i de poretes. Parlem clar: ni plurilingüe ni trilingüe: en català! No debades, és quan parlem clar que ens entenem (i que ens entenen).
En aquesta pàgina de comentaris de text que he utilitzat diverses vegades recull un grapat de qüestions que ens porten a determinat llocs i no pas a uns altres:
http://www.alquibla.org/salvador/cultura.htm
Hi toqueu de ple, com gairebé sempre.
Ço que s'agraeix.
Endavant.
Si tots els catalans, d'Alacant fins a Perpinyà, parléssim a ca nostra (i açò és clar inclou el carrer) sempre en català, quin remei tindria tant de foraster espès que fer-se entendre també en català, com passa arreu del món civitilitzat (i àdhuc el salvatge).
Mercès per les vostres cròniques.
El castellà no té cap culpa de la situació del nostre valencià. És l'actual sistema imperant a casa nostra, l'obsessió de tanta gent manipulada, i les polítiques perfectament dissenyades i dirigides al genicidi d'un poble els que, a poc a poc, aconseguiran que només tingam una llengua, i no serà el valencià. Per això crec que cal la discriminació positiva cap al valencià, polítiques i sistemes educatius que equilibren els dos idiomes i ens permeten viure en un bilingüisme real, que crec possible. I en eixe sentit, l'actual sistema educatiu, (llevat el cas dels coles concertats, on es boten la normativa, imperen les classes en castellà i no passa res), està molt bé. De fet tots els xiquets que estudien en valencià parlen i escriuen perfectament el valencià, independentment de la seua llengua a casa. Si a més, estan en localitats de parla valenciana, el que no dominen és el castellà, de moment.
Sí calen més hores d'anglés, i sobren classes de temàtica personal que es podrien aprofitar per a reforçar eixe tercer idioma. Però, per la resta, pense que el sistema educatiu actual és prou bo per tal d'anar implantant el valencià a nivell de tota la societat. Els resultats demostren que és efectiu en eixe sentit.
I, finalment, crec que deuriem intentar aconseguir un País bilingüe, un País i dues llengües. Jo vull que els meus fills, que de moment diuen "carranco, entrepán, vete llunto,..." i coses d'eixes, també dominen el castellà.
No tinc res a veure amb Savater, ni crec que el bilingüisme tampoc. Ni et permet, ni et deixe de permetre, que em digues que sone a Savater o que en calen lliçons de les que siguen, o que desconec, tant i tant, la realitat del meu País. Ets lliure d'opinar, de precipitar-te, de ser imprudent, de clavar la pota, de defininir el que no coneixes amb eixa alegria, en fi, de retratar-te en comentaris com aquest, SR. "Johosétot Pobradetu Quenosapsres".
Què el me discurs és oficialista?, Sr. listíssim,... li dedique dues paraules a vosté especialment: im precionante. Mire, Sr. ilustrat, ni sóc tan innocent, ni tan inconscientment beneïda, ni tampoc necessite cap experiència Matrix per acabar pensant com vosté, (i describint gent que no conec). De poc li ha servit tanta lectura, (si és que predica amb l'exemple, i llig vosté), a nivell de psicologia i intel.ligència emocional. Potser deuria compaginar tant de llibre d'història amb altres temàtiques més humanes. El que passa és que quan una persona parla educadament, amb respecte pels altres comentaristes, encara que pensen diferent, des de la humiltat, i sense creure's en possessió de la veritat absoluta,... no sona igual que quan un mostra la cua de titot tota oberta, fent exhibició d'alguna cosa que creu el fa superior als altres. Però no s'equivoque, Sr. Il.lustrat. Normalment el curt de gambals intenta fer creure el contrari, sap allò de "dime de que presumes,...", doncs això, Sr. Expert
D'altra banda, Sr. Sabelotodo, gràcies pels consells eixos de llig, llig, llig,... sé que me'ls diu de bona fe. Ma mare també ho va fer i, ja de ben menuda, li vaig fer cas. De fet no sé si tota la miopia que tinc és heredada, o part és fomentada per tanta lectura, a deshora i amb poca llum. De menuda em retallaven les hores de lectura, i jo havia de llegir amagada, sap?, doncs un xiquet ha de dormir certes hores, i jo preferia llegir. No vull definir-me, perquè sóc un poc més modesta que vosté, però estic segura que a estes altures, tan innocent com hem veu i amb tanta manca d'experiència vital i lectora, he llegit tres vegades més del que vosté llegirà en tota la seua vida. Si viu per La Safor, el convide a ma casa; és una casa gran, i no em caben els llibres, amic de la prepotència literària.
Ja per acabar, li aconselle que si vol anar d'intel.lectual i expert de la vida, no em diga, almenys públicament, com pensaré l'any que ve, cas de seguir els seus consells, (això sí que sona a membre d'alguna associació rapeliana). Potser deuria mirar menys la tele, i practicar la lectura variada i la humiltat. Tots no tenim perquè acabar pensant com vosté, amic de la llei de l'embut. Jo tinc molt clar el que pense, no em calen els seus consells, encara que gràcies de nou. Jo tinc una cultura rica i variada, entre tota eixa, dues llengües. No en renuncie a cap. LLuite i predique amb l'exemple per tots eixos signes d'identitat. I no sé que és això de "la merda espanyolista bilingüe". A mi, per a no sentir-me espanyola, no em cal renunciar a res meu. Potser és questió de mirar menys els espanyols, d'oblidar tanta ràbia, perquè l'odi i la ràbia no deixen pensar, ni ser feliçment intel.ligents, ni avançar en el nostre projecte. No és sa ni intel.ligent estar sempre mirant el veí plens de rancor, cal passar d'ells, cal ser lluitadors més intel.ligents, lluitar des de les nostres possibilitats i no des d'eixes possicions tan fora-òrbita que proposeu, cal ser conscients de la nostra realitat, tanta lectura i sembla que no sabeu encara quina és aquesta i quin el pensar majoritari d'aquest poble. Jo també vull volar, però sé que no tinc ales, cal ser realistes. Els idealismes, en aquest moment, en aquest poble nostre, no van enlloc. I per a saber això, no cal llegir tant.
PS: "humiltat" no pertany al registre estàndard ("humilitat"). Ha vist com ja ha aprés alguna cosa bona de mi? Una besada sincera i forta (i plena d'humilitat)
Si alguns coles es boten les normatives, cal denunciar. Els mateixos mestres que estan vivint-ho, o els pares d'eixos alumnes, o tu mateix si saps de casos concrets. I si hi ha alumnes que sol.liciten estudiar en valencià i no tenen opció, cal denunciar. I si ens canvien les normatives per a anar fent camí cap al genocidi final, haurem de resistir, indignar-nos, manifestar-nos, fer vaga de mestres o d'alumnes,.... i reivindicar el requisit lingüístic per a treballar en qualssevol administració pública, també en docència, però això no implica renunciar a ser bilingües.
En aquesta zona, en aquestos coles, els resultats són efectius. Els xiquets estan ahí, és un fet objectiu. Amb l'actual sistema, i mestres implicats, els resultats són bons. Independentment de les voluntats polítiques, que no estan, i molt menys estaran per a això que demaneu vosaltres, calen només mestres implicats.
En tot cas, amic, jo sóc amiga.
3.
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
El punt 2 del tercer article dona la mateixa força o el mateix dret al al castellà que al català en "las respectivas CCAA", no?
I sí, afortunadament, a La Safor es viu molt bé. També a nivell lingüístic, malgrat tot. Encara que sempre lluitant, amb els pixavins de Torró i amb els madrilenys que venen a les seues platges amb la prepotència que dona la falta de formació personal, i convençuts de ser els amos dels tramussos, les pells dels quals ens alimenten als que vivim ací. I, amb la que tenim a sobre, encara sort que tornen cada estiu.
I sí, estic segura.
El que no permet la CE és que el català tinga més drets que el castellà. Per això s'ha pogut tombar un sistema educatiu on imperava el català; per això els han donat la raó a eixos papàs; i per això, entre altres coses, es va tombar l'Estatut. Amb la CE a la mà no es pot dir "el català és la llengua pròpia", perquè això li dona més drets que al castellà. I ni la CE, ni els tribunals, no li reconeixen cap necessitat afegida al català per tal d'ajudar a arribar a l'equilibri. No reconeixen la situació de precaritat del català/valencià. Per això, perquè, jurídicament, els tracta per igual, per igual. Ho diu ben clar l'article 3 de la CE.
Per tant tenim que, amb la CE a la mà, el català no té més drets que el castellà, però menys tampoc. Segur/a. És qüestió de denunciar, com han fet eixos pares, com va fer el PP. I diré més, jo tampoc sóc jurista, però també estic segura, (i no per això encertada), que quan s'intenta retallar drets al català/valencià, s'està actuant anticonstitucionalment. És anticonstitucional que els treballadors de l'Administració Pública Valenciana no estiguen obligats a coneixer ambdues llengües, i per tant, algun partit polític ha actuat anticonstitucionalment. El problema és que, en aquestos casos, els tribunals no actuen d'ofici. I, a més, ningú denuncia. Fora al contrari, el PP ja hauria denunciat. I guanyaria de nou.
La teua lectura del punt 3 de la Constitució, doncs, és molt més encertada i segura que la meua —i no faig cap ironia. Segons la teua lectura, la Llei no la tenim tan en contra com jo em pense: ho accepte. Però tinc un parell de dubtes. El primer és que no m'has respost a una de les preguntes que et feia sobre què tenia més força, si un dret o un deure. Vull dir, si català i castellà tenen els mateixos drets, quan hi ha una confrontació de drets, ¿com eixim de l'atzucac? ¿No decidirà llavors, entre dos drets, una deure o alguna substància jeràrquicament superior? No és això el punt 3.1 de la Constitució? I el segon dubte és més aviat un matís d'humanitat. I és el següent: els tribunals espanyols —els que siguen— que han de sentenciar sobre qüestions referides als drets lingüístics dels catalanoparlants estan formats per una gent que l'única llengua que s'estimen és el castellà, i no pocs d'ells odien a mort el català. Vull dir que tu, estimada amiga, no formes part, desgraciadament, de cap tribunal d'aquesta mena. Si gent com tu, que s'estima la llengua igual que jo, tingués poder de decidir, encara creuria en les lleis espanyoles. Però estic completament segur que gent tan honorable com tu —i, repetesc, no faig cap ironia— té les portes de la Justícia espanyola tancades i ben barrades. Una abraçada.
Personalment podem creure en la justícia o no, (sobretot sabent que hi ha jutjes que justifiquen una violació perquè la víctima portava minifalda). Però "es lo que hay". Ajudaria molt a creure en el sistema que, després de denunciar eixos papàs en el sentit que ho van fer, l'administració de justícia actuara d'ofici denunciant els més de 90.000 casos de xiquest/adolescents valencians que demanant estudiar en valencià no van poder. A més, les lleis estaran cada cop més difícils, al temps. I en eixe sentit és en el que cal lluitar. Dir, la solució és la independència, una llengua-un País,... són ganes de parlar i no de fer. Cal lluitar per allò possible, mantindre el que tenim, que no està tan malament, i sobretot, fer-ho complir.
No sóc jurista; no sé contestar-te de forma argumentada i profesional a la diferència entre "deber del castellano" i "dret del valencià". Però de tot el que he llegit en eixe sentit, i del que he estudiat, (jo sóc de ciencies pures, però vaig estudiar la CE i l'Estatut Valencià, i ens donava les classes una advocada molt competent), et puc explicar el que ja t'he dit. I estic segura que això és així. De tota manera, amic, si no denunciem no ho comprovarem mai.
Deixe l'article 6 de l'Estatutet Valencià, (llevant el punt 8, per respecte a Cucarella), que és el que complementa l'article 3 de la CE. Es pot comprovar com sistemàticament, s'està incomplint. Però ningú denuncia. I potser partits polítics que defensen tant el valencià deurien fer-ho.
Gent com tu no molesta, al contrari, un plaer.
Article sext
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que
ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-
los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i
adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
6. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en
l’Administració i l’ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una
llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament
i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
E
STATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Només una qüestió: no és cert que ningú no denuncia l'incompliment de les lleis lingüístiques al País Valencià. La irònica al·lusió als partits que dius que "defensen tant el valencià" no és procedent, perquè conec gent d'aquests partits —Compromís, Esquerra Unida, Esquerra Republicana, les CUP, o els que vulgues: posa-hi, si vols, el PSPV-PSOE— que infructuosament han denunciat als jutjats la situació. Però et diré —amb tots els meus respectes per la Justícia— que el lloc on s'ha de dirimir la qüestió no són els tribunals sinó els Parlaments, els espais públics i mediàtics o qualsevol mena d'àgora, on l'ètica hauria de ser la moneda corrent.
I finalment una postdata innecessària: el 1948, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la "Declaració universal dels drets de les persones" com a text fonamental per a regir èticament les societats. Avui, ben entrat el 2011, podem dir —i en això hi estarem molt d'acord— que mai un text tan bell no s'havia refregat tant per la merda. Crec molt més, doncs, en les persones que no ens els estatuts o tractats, molt més en les persones com tu, amiga A. G, que no en les lleis que tu mateixa defenses. Una abraçada.
Un petó.
C. Viadel
P.S. Per cert, tinc un amic que diu que per tindre una sòlida cultura només cal llegir dos-cents llibres. (Deus d'haver llegit molta merda: com jo, que per cert, també sóc dona)
P.P.S. Per altra banda et deuries d'haver adonat que aquest bloc no és d'un espanyol i l'entorn que l'acompanta tampoc. I del tema que s'està tractant, els espanyols i nosaltres mai no coincidim i a la marxa que anem no pareix que anem a coincidir mai.
P.P.P.S. Per si et pot interessar: fa tres anys que he deixat arrere els seixanta anys i molta merda llegida.
Millor no li conteste, no si en té més de 60. M'han educat així.
PD. No puc amb la gent que afirma sense argumentar.
PPD. No puc amb la gent sectària.
PPPD. No m'interessa, senyora, amb tots els meus respectes, ni que ha llegit vosté, ni la seua edat. Crec que és comprensible que tinga altres interessos, no s'ofenga.
Saluts