VilaWeb.cat
cucarella | De política però linguïstica | dimarts, 14 de juny de 2011 | 21:00h

Entre els qui llegeixen aquest blog –més aviat entre els qui ho fan ocasionalment– tinc reconeguda fama d’anar pel món xafant guitarres. Bé, doncs, avise: em sembla que ara vaig a xafar-ne una.

Ens hem indignat molt, moltíssim, contra Font de Mora i el PP pel seu projecte d’Escola Trilingüe. Els blogs, els feisbucs, el tuiters, fins i tot la premsa convencional, bollia i bull encara d’indignació. Fins i tot hi ha hagut una manifestació multitudinària de protesta (perfectament ocultada pels mitjans espanyols, els privats i els «públics»). Una indignació justificada, evidentment. Tot i amb això, em fa l’efecte que sovint ens fotem galtades amb les nostres pròpies mans.

Quan fa unes mesos Escola Valenciana presentava el seu projecte d’Escola Plurilingüe, vaig pensar: «Ja hi som amb un altre projecte del valencià “guai” i més modern que cap altre». Un model, però, que, de nou, intentava defugir i emmascarar el nostre vell conflicte lingüístic, aquell que va començar sense que notàrem «el cuidado», però que ha aconseguit que notem «el efecto».

Evidentment, entre el model que proposa Escola Valenciana i el que imposa Font de Mora hi ha diferències abismals. Del cel a la terra, que diríem. Tanmateix, pareu-vos a pensar si una persona poc entesa, allò que en diem «una persona del carrer», a partir dels «títols» pot arribar a considerar models educatius diferents l’Escola Trilingüe de Font de Mora i l’Escola Plurilingüe d’Escola Valenciana. Ja dic: per l’enunciat només. A partir de tres no és també «pluri»?

Em fa l’efecte que com més defugim el conflicte, més ens devorarà «la pau». Crec que s’han d’abandonar les propostes conciliadores, «bonistes», i fer front al conflicte des de la seua arrel. Fa tres-cent anys que patim un procés de «neteja lingüística» que ha arribat a convertir el nostre català secular en llengua minoritària. Cal insisitir en l’argument que no és possible la democràcia al País Valencià (als Països Catalans) si no es reverteix l’actual minorització del nostre català. Volem recuperar la normalitat lingüística que ens ha estat arrabassada mitjançant la imposició, sovint violenta, del castellà.

És impossible, si més no a curt termini, pensar que assolirem una mínima normalitat lingüística des de l’ocultació del conflicte, des de «la bona intenció». Per tant és això el que hem de proposar: que el nostre català siga l’única llengua a l’ensenyament, des de l’escola infantil a la universitat. El model educatiu que hem de proposar per a recuperar la normalitat del nostre català és el que tenen els espanyols de Madrid o de Sevilla, els francesos de París, els anglesos de Londres o els alemanys de Berlín: la llengua pròpia del país per als continguts i poder aprendre almenys dues o tres llengües estrangeres durant l’ensenyament obligatori.

Això del model «plurilingüe» és equívoc, si més no si intentem contraposar-lo al model «trilingüe». Cal ser valents i entrar al conflicte sense complexos: cal exigir el mateix model lingüístic que tenen els madrilenys, els sevillans, els parisencs o els londinencs: un país, una llengua. I si tenim un model educatiu que ens permet ser competents en tres o quatre llengües –a part de la nostra–, millor. Ja n’hi ha prou de voler ser «bons»: hem de ser clars i catalans (els més maniosos, podeu dir-ne clars i valencians, si voleu). Cal que siguem coherents, valents, útils en la defensa del nostre català. Prou de fotre’ns galtades amb les nostres pròpies mans. Prou de por i de poretes. Parlem clar: ni plurilingüe ni trilingüe: en català! No debades, és quan parlem clar que ens entenem (i que ens entenen).

 


Comentaris: 24
  • Hi toqueu
    Català | dimecres, 15 de juny de 2011 | 23:55h


    Hi toqueu de ple, com gairebé sempre.

    Ço que s'agraeix.

    Endavant.

    Si tots els catalans, d'Alacant fins a Perpinyà, parléssim a ca nostra (i açò és clar inclou el carrer) sempre en català, quin remei tindria tant de foraster espès que fer-se entendre també en català, com passa arreu del món civitilitzat (i àdhuc el salvatge).

    Mercès per les vostres cròniques.

  • Un país, una llengua
    Quico el Negre | dimecres, 15 de juny de 2011 | 10:52h
    Efectivament, el tret del company Cucarella forada el centre de la diana. Està molt bé que, com a punt de partida, la LUEV ens haja fet alguns serveis com a transició entre la dictadura i la veritable democràcia, que només arribarà amb la independència dels PPCC. Per això el que cal reivindicar, no únicament en educació, és una societat on la llengua única oficial siga el valencià. Exactament igual que a Sevilla o a Moscou. Que després volem que la gent siga competent en altres llengües, entre elles l'espanyol - no deixen de ser els nostres veïns - em sembla fantàstic. Però, com a llengua d'ensenyament el que hem de reivindicar és el català. La resta són collonades.
  • Tenir drets dins la trampa
    Ramon Ramon| Adreça electrònica | dimecres, 15 de juny de 2011 | 09:52h
    Toni, estic d'acord amb el teu article. La defensa desesperada, acorralada, que molts han fet de l'actual ensenyament en valencià és, en el fons, voler conservar els pocs drets amb què malvivim dins la cova. El sistema de doble línia en valencià i en castellà és una poc dissimulada trampa, entre altres coses perquè no es duu a terme —vull dir, la línia en valencià. L'únic que podria garantir la competència en català al País Valencià seria l'ensenyament únic en català. La nostra debilitat política —que ens fa caure tants bacs— no ens hauria d'impedir de dir-ho ben clar.
  • Un País bilingüe
    A.G. | dimecres, 15 de juny de 2011 | 08:13h
    Doncs jo reinvidique tota la meua cultural, sense renunciar a res, tampoc a cap de les meues llegües. He nascut en País bilingüe, i tinc, afortunadament, dues llegües. Tan de bo en tinguera cinc o sis.

    El castellà no té cap culpa de la situació del nostre valencià. És l'actual sistema imperant a casa nostra, l'obsessió de tanta gent manipulada, i les polítiques perfectament dissenyades i dirigides al genicidi d'un poble els que, a poc a poc, aconseguiran que només tingam una llengua, i no serà el valencià. Per això crec que cal la discriminació positiva cap al valencià, polítiques i sistemes educatius que equilibren els dos idiomes i ens permeten viure en un bilingüisme real, que crec possible. I en eixe sentit, l'actual sistema educatiu, (llevat el cas dels coles concertats, on es boten la normativa, imperen les classes en castellà i no passa res), està molt bé. De fet tots els xiquets que estudien en valencià parlen i escriuen perfectament el valencià, independentment de la seua llengua a casa. Si a més, estan en localitats de parla valenciana, el que no dominen és el castellà, de moment.

    Sí calen més hores d'anglés, i sobren classes de temàtica personal que es podrien aprofitar per a reforçar eixe tercer idioma. Però, per la resta, pense que el sistema educatiu actual és prou bo per tal d'anar implantant el valencià a nivell de tota la societat. Els resultats demostren que és efectiu en eixe sentit.

    I, finalment, crec que deuriem intentar aconseguir un País bilingüe, un País i dues llengües. Jo vull que els meus fills, que de moment diuen "carranco, entrepán, vete llunto,..." i coses d'eixes, també dominen el castellà.
    • Per on vénen!?
      Xama| Adreça electrònica | dijous, 16 de juny de 2011 | 01:07h
      A.G., Amic del bilingüisme (sona a associació savateriana, oi?), si m'ho permets, et manquen, et calen, unes quantes lliçons de Sociolingüística, si més no. Crec que desconeixes tant i tant la situació política i la lingüística (la d'ara i la d'adés), que fas gala d'un ben clar discurs oficialista tallat a patró (però oficialista de Canal 9, vull dir, eixe oficialisme que sembla, a ulls -i senys!- clucs, bonhomiós però que s'apropa al terrorisme mediàtic). Crec, sincerament, que les afirmacions fotudament innocents que hi fas són fruit d'una beneiteria inconscient, pregona. Però ànim i no defallisques, que si continues amb la recerca i les indagacions de ben segur que tindràs una experiència Màtrix en el tema de la llengua/nació/cultura. Jo vaig començar com tu i, a poc que hi vaig gratar, em va esquitxar tal quantitat de merda espanyolista bilingüe que encara me l'estic llevant de sobre. Llig, llig i llig, documentat, documentat i documentat, i d'aquí un any, quan el Toni torne a fer el xafaguitarres, en parlem. Esdevindràs el més sanguinari de tots els monolingüistes catalanòfils. Jo, amb el valencià, també vull un monolingüisme a l'espanyola: "lo ample pa mi, lo estret, pa d'ells".
      • LLig, llig, llig, i acabaràs pensant com jo,... que atrevida és la ignorància, i que irrespectuosa la falta d'humiltat.
        A.G. | dijous, 16 de juny de 2011 | 09:16h


        No tinc res a veure amb Savater, ni crec que el bilingüisme tampoc. Ni et permet, ni et deixe de permetre, que em digues que sone a Savater o que en calen lliçons de les que siguen, o que desconec, tant i tant, la realitat del meu País. Ets lliure d'opinar, de precipitar-te, de ser imprudent, de clavar la pota, de defininir el que no coneixes amb eixa alegria, en fi, de retratar-te en comentaris com aquest, SR. "Johosétot Pobradetu Quenosapsres".
        Què el me discurs és oficialista?, Sr. listíssim,... li dedique dues paraules a vosté especialment: im precionante. Mire, Sr. ilustrat, ni sóc tan innocent, ni tan inconscientment beneïda, ni tampoc necessite cap experiència Matrix per acabar pensant com vosté, (i describint gent que no conec). De poc li ha servit tanta lectura, (si és que predica amb l'exemple, i llig vosté), a nivell de psicologia i intel.ligència emocional. Potser deuria compaginar tant de llibre d'història amb altres temàtiques més humanes. El que passa és que quan una persona parla educadament, amb respecte pels altres comentaristes, encara que pensen diferent, des de la humiltat, i sense creure's en possessió de la veritat absoluta,... no sona igual que quan un mostra la cua de titot tota oberta, fent exhibició d'alguna cosa que creu el fa superior als altres. Però no s'equivoque, Sr. Il.lustrat. Normalment el curt de gambals intenta fer creure el contrari, sap allò de "dime de que presumes,...", doncs això, Sr. Expert
        D'altra banda, Sr. Sabelotodo, gràcies pels consells eixos de llig, llig, llig,... sé que me'ls diu de bona fe. Ma mare també ho va fer i, ja de ben menuda, li vaig fer cas. De fet no sé si tota la miopia que tinc és heredada, o part és fomentada per tanta lectura, a deshora i amb poca llum. De menuda em retallaven les hores de lectura, i jo havia de llegir amagada, sap?, doncs un xiquet ha de dormir certes hores, i jo preferia llegir. No vull definir-me, perquè sóc un poc més modesta que vosté, però estic segura que a estes altures, tan innocent com hem veu i amb tanta manca d'experiència vital i lectora, he llegit tres vegades més del que vosté llegirà en tota la seua vida. Si viu per La Safor, el convide a ma casa; és una casa gran, i no em caben els llibres, amic de la prepotència literària.

        Ja per acabar, li aconselle que si vol anar d'intel.lectual i expert de la vida, no em diga, almenys públicament, com pensaré l'any que ve, cas de seguir els seus consells, (això sí que sona a membre d'alguna associació rapeliana). Potser deuria mirar menys la tele, i practicar la lectura variada i la humiltat. Tots no tenim perquè acabar pensant com vosté, amic de la llei de l'embut. Jo tinc molt clar el que pense, no em calen els seus consells, encara que gràcies de nou. Jo tinc una cultura rica i variada, entre tota eixa, dues llengües. No en renuncie a cap. LLuite i predique amb l'exemple per tots eixos signes d'identitat. I no sé que és això de "la merda espanyolista bilingüe". A mi, per a no sentir-me espanyola, no em cal renunciar a res meu. Potser és questió de mirar menys els espanyols, d'oblidar tanta ràbia, perquè l'odi i la ràbia no deixen pensar, ni ser feliçment intel.ligents, ni avançar en el nostre projecte. No és sa ni intel.ligent estar sempre mirant el veí plens de rancor, cal passar d'ells, cal ser lluitadors més intel.ligents, lluitar des de les nostres possibilitats i no des d'eixes possicions tan fora-òrbita que proposeu, cal ser conscients de la nostra realitat, tanta lectura i sembla que no sabeu encara quina és aquesta i quin el pensar majoritari d'aquest poble. Jo també vull volar, però sé que no tinc ales, cal ser realistes. Els idealismes, en aquest moment, en aquest poble nostre, no van enlloc. I per a saber això, no cal llegir tant.
        • Vosté disculpe
          Xama| Adreça electrònica | divendres, 17 de juny de 2011 | 20:47h
          Li demane disculpes si l'he ofesa en alguna cosa, no era la meua intenció, de fet pense que no li he dedicat cap insult, potser algun mot irònic sense estar fora de to, pense. I em ratifique en el comentari: si haguera llegit el que cal (per a parlar del tema que parla, i que Toni ha postejat aquí, de ben segur que no opinaria el mateix). Estic convençudíssim que és, vosté, una lectora voraç, àvida de lletres i experta en tot de temàtiques, gèneres i subgèneres literaris i en intel·ligència emocional i assertivitat. Però del que hem parlat i tractat aquí, va una mica despistada, si més no; a més, li falta mala llet, de veres, no crec que amb flors i violes aconseguisca, amb els espanyols, res del que pensa fer. Per cert, els valencians, els catalans, els mallorquins, els bascos i els gallecs no tenen dues llengües com a patrimoni cultural o símbol nacional, sinó una de sola, perquè l'altra, la castellana, és imposada. Ara bé, també pot ser que un dels seus creadors siga de procedència espanyola, sols això explicaria el que comenta vosté de la cultura rica i variada que ostenta. I no, no sóc cap il·lustrat, ni sabut, ni cap set-ciències, més aviat la meua intel·ligència és mediocre (i ho sé sense que vosté m'ho recorde i sense haver fet cap test). Tampoc no veig mai la TV. Estic fora, de vacances, i no li puc contestar a totes les afirmacions que fa, però ha estat un plaer saber que la puc motivar a adquirir la vehemència i l'oratòria invectiva que li manca. Un poc de mala llet mai no va malament, de veres, una dosi diària de mala llet ajuda tant com llegir-se la Commedia de Dante o l'Ulisses de Joyce, crega'm. I li repetisc que, si s'ha sentit afrontada perquè l'he acusada de beneïteria, crega'm: és que ho crec de veres, és la impressió que em fa.

          PS: "humiltat" no pertany al registre estàndard ("humilitat"). Ha vist com ja ha aprés alguna cosa bona de mi? Una besada sincera i forta (i plena d'humilitat)
  • Obre bé els ulls i escolta
    Ramon ramon| Adreça electrònica | dimecres, 15 de juny de 2011 | 10:49h
    Disculpa, amic, però crec que desconeixes la realitat de l'escola pública valenciana. Ni els xiquets que estudien en valencià parlen i escriuen perfectament en valencià, ni és veritat que no dominen el castellà. Fins i tot a les escoles de línia en valencià, la llengua que millor dominen és el castellà. De fet, cada dia és menys estrany veure que en aquestes escoles els xiquets, a l'hora de l'esbarjo, juguen en castellà. No sé a quins resultats et refereixes per a dir que l'actual sistema és efectiu. La crua realitat és que la implantació progressiva del valencià —segons diu la llei actual— no es produeix. I no es produeix perquè no hi ha cap voluntat política de fer-ho. ¿Vols que parlem, per exemple, de la situació de l'ensenyament en valencià a Oriola, Alacant, Elda, Elx, València...? S'hi passen la llei per l'entrecuix i menyspreen els mestres que intenten fer-la complir —la meua dona, que és mestra, et podria informar de com són tractats, fins i tot pels directors de les escoles, els mestres que volen, d'acord amb la llei, ensenyar en valencià. Obre, amic, els ulls i escolta.
    • Qui menyprea mestres que intenten ensenyar en valencià?, no conec cap cas.
      A.G. | dimecres, 15 de juny de 2011 | 15:28h
      Desconec el cas d'Oriola, Elx, Elda o Alacant. Parle dels coles que conec, molts coles, tots ells en La Safor. I parle de coles on quasi totes les assignatures es donen en valencià, (llevat d'anglés, llengua castellana i no sé si alguna altra), i on TOTS els mestres parlen com cal i donen les seues assignatures en valencià, on tot el material didàctic està en valencià, on es treballen llibres de lectura en valencià,... i on tot el personal docent està implicat en el tema. Parle de coles on enguany s'ha treballat la figura d'Enric Valor, i on posen cançons de Paco Muñoz mentre es berena la mona al pati, i on s'assagen nadalenques en valencià. I en eixos coles, tots els xiquets parlen i escriuen perfectament en valencià, (els que saben escriure, clar). I quan son xicotets, si a casa no es parla en castellà, no saben parlar-ho, fet gens preocupant doncs la forta implantació del castellà fa que, tard o d'hora, aquest penetre en tots eixos xiquets, més que siga per òsmosi. No em preocupa que, mentre son menuts, parlen fatal en castellà, però tampoc vull renunciar a tindre dues llengües, i no em ressigne a estudiar l'espanyol perquè és l'idioma dels territoris fronterers. No. Jo sóc bilingüe. I vull viure en un País completament bilingüe. I per a aconseguir això no renuncie al castellà sinó que no tinc més remei que lluitar pel valencià.

      Si alguns coles es boten les normatives, cal denunciar. Els mateixos mestres que estan vivint-ho, o els pares d'eixos alumnes, o tu mateix si saps de casos concrets. I si hi ha alumnes que sol.liciten estudiar en valencià i no tenen opció, cal denunciar. I si ens canvien les normatives per a anar fent camí cap al genocidi final, haurem de resistir, indignar-nos, manifestar-nos, fer vaga de mestres o d'alumnes,.... i reivindicar el requisit lingüístic per a treballar en qualssevol administració pública, també en docència, però això no implica renunciar a ser bilingües.

      En aquesta zona, en aquestos coles, els resultats són efectius. Els xiquets estan ahí, és un fet objectiu. Amb l'actual sistema, i mestres implicats, els resultats són bons. Independentment de les voluntats polítiques, que no estan, i molt menys estaran per a això que demaneu vosaltres, calen només mestres implicats.
      • No són casos concrets
        Ramon Ramon| Adreça electrònica | dimecres, 15 de juny de 2011 | 19:01h
        Disculpa, de nou, amic. No es tracta de casos concrets. L'incompliment de la llei actual respecte a l'ensenyament en valencià és flagrant. Línies en valencià acaben fent algunes classes en castellà perquè no tenen prou mestres preparats. I línies en principi en castellà on —repetesc—, segons la llei actual, s'ha d'anar introduint el valencià en algunes assignatures, no ho fan. Per què? Doncs perquè a la Conselleria no els ho faciliten i perquè alguns directors d'escola no hi estan interessats —volen estar a gust amb els amos que els paguen. Mestres, sindicats de l'ensenyament, etc. porten anys denunciant aquesta situació. La resposta de la Conselleria és el menyspreu. Si hi anàssem als jutjats a denunciar, cas a cas, aquests incompliments de la llei, la Justícia es col·lapsaria. De nou, amic, et demane que òbrigues els ulls i escoltes. Tant se val si ets bilingüe, trilingüe o poliglot. L'actual sistema educatiu valencià no garanteix la competència en català. I, finalment, si vols parlar de l'ensenyament valencià hauràs de posar-te al dia i saber què passa a Alacant, Elx, Oriola, València... El clima de la Safor —i ja em sap greu— no sempre és el de la totalitat del país.
        • Potser tens raó, i els de La Safor som uns afortunats.
          A.G. | dimecres, 15 de juny de 2011 | 22:00h
          Potser tens raó i La Safor és un lloc privilegiat pel que fa a aquest tema. Però la solució TEÒRICA  que proposeu és inviable actualment, (prou farem si conservem el que tenim), i a més, pense que innecesària. El que cal és obligar al compliment de l'actual normativa. El que vull dir és que si l'actual normativa es duguera a terme, com passa a La Safor, ja aniriem bé, i per tant no cal cap canvi sinó presió per mantindre l'actual sistema i per fer-lo complir. I els jutjats són una de les solucions. Què passa quan uns papàs denuncien que "su hijito no puede estudiar en castellano", són quatre, vull dir quatre sense metàfores, i denuncien eixe fet, i els donen la raó. Hi ha que ser realistes, pràctics i proposar solucions sinó perfectes sí almenys factibles, no creus?
          En tot cas, amic, jo sóc amiga.
          • Disculpa de gènere
            Ramon ramon| Adreça electrònica | dijous, 16 de juny de 2011 | 09:39h
            Disculpa, amiga, per tractar-te d'amic... Només t'equivoques en una cosa, un detall de no res, una bagatel·la: als papàs que denuncien que "su hijito no puede estudiar en castellano" la Justícia espanyola els dóna la raó, entre altres coses perquè s'empara en una Constitució espanyola —aquesta mòmia que es passeja en processó cada dia, tant perquè ploga com perquè deixe de ploure— que estatuteix la superioritat de dret i de fet del castellà sobre qualsevol altra llengua "espanyola". En cas contrari, els expedients podrien acumular-se durant anys als racons més polsegosos dels jutjats —com es pot constatar. Siga com siga, la "pressió" de què tu parles —una idea que compartesc amb tu— no hauria de ser tant judicial com política. Mira, amiga, jo sóc de Catarroja, i ací ens han intentat agredir més d'una vegada per fer voler complir la llei vigent en matèria lingüística, amb el consentiment o la passivitat de les autoritats públiques... Potser hauré d'anar a viure a la Safor.
            • Segur?
              A.G. | dijous, 16 de juny de 2011 | 10:21h
              La Constitució és un altre tema. Però ahí està, de moment. I diu,

              3.

              1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.


              2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.


              3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

              El punt 2 del tercer article dona la mateixa força o el mateix dret al al castellà que al català  en "las respectivas CCAA", no?

              I sí, afortunadament, a La Safor es viu molt bé. També a nivell lingüístic, malgrat tot. Encara que sempre lluitant, amb els pixavins de Torró i amb els madrilenys que venen a les seues platges amb la prepotència que dona la falta de formació personal, i convençuts de ser els amos dels tramussos, les pells dels quals ens alimenten als que vivim ací. I, amb la que tenim a sobre, encara sort que tornen cada estiu.

              • Segura?
                Ramon Ramon| Adreça electrònica | dijous, 16 de juny de 2011 | 10:47h
                Estàs segura que el punt 3.2 de la Constitució és més important que el punt 3.1? Estàs segura que dóna la mateixa força un dret que un deure? Jo no sóc jurista. L'únic que et puc dir és que, basant-se en el punt 3.1, el Tribunal Constitucional ha tombat, en matèria lingüística, el sistema educatiu a Catalunya. La Constitució no és un altre tema. Les Lleis vigents espanyoles són, precisament, el tema. Si els nostres drets lingüístics no són respectats és perquè hi ha unes Lleis que bufen en contra nostra, malgrat les aparences de bondat.
                • Segura.
                  A.G. | dijous, 16 de juny de 2011 | 16:31h
                  Vull dir que La Constitució Espanyola és un altre tema, que també es pot tractar, però en el que no volia entrar, (més allà del article 3), per no desviar-nos del que ens ocupa ara.

                  I sí, estic segura. 
                  El que no permet la CE és que el català tinga més drets que el castellà. Per això s'ha pogut tombar un sistema educatiu on imperava el català; per això els han donat la raó a eixos papàs; i per això, entre altres coses, es va tombar l'Estatut. Amb la CE a la mà no es pot dir "el català és la llengua pròpia", perquè això li dona més drets que al castellà. I ni la CE, ni els tribunals, no li reconeixen cap necessitat afegida al català per tal d'ajudar a arribar a l'equilibri. No reconeixen la situació de precaritat del català/valencià. Per això, perquè, jurídicament, els tracta per igual, per igual. Ho diu ben clar l'article 3 de la CE.

                  Per tant tenim que, amb la CE a la mà, el català no té més drets que el castellà, però menys tampoc. Segur/a. És qüestió de denunciar, com han fet eixos pares, com va fer el PP. I diré més, jo tampoc sóc jurista, però també estic segura, (i no per això encertada), que quan s'intenta retallar drets al català/valencià, s'està actuant anticonstitucionalment. És anticonstitucional que els treballadors de l'Administració Pública Valenciana no estiguen obligats a coneixer ambdues llengües, i per tant, algun partit polític ha actuat anticonstitucionalment. El problema és que, en aquestos casos, els tribunals no actuen d'ofici. I, a més, ningú denuncia. Fora al contrari, el PP ja hauria denunciat. I guanyaria de nou.
                  • M'agrada la gent segura
                    Ramon ramon| Adreça electrònica | dijous, 16 de juny de 2011 | 19:00h
                    Estimada amiga, només et diré uns quantes paraules i ja no et molestaré més. D'entrada, et faig saber que porte més de 20 anys fent de corrector lingüístic i he hagut d'enfrontar-me a textos d'un cripticisme al·lucinogen que, al capdavall, més o menys he entès. Ara bé, quan es tracta de lleis o de llenguatge administratiu, la meua capacitat per comprendre pateix un xoc. Per exemple, quan Hisenda m'envia una carta, ni que siga merament informativa, me l'he de rellegir diverses vegades per saber exactament què diu. I em pregunte: ¿com pot ser que uns funcionaris la lectura més profunda dels quals deu haver estat "Platero y yo" alambinen tant els textos que descol·loquen un "professional" de la llengua com jo? Quants misteris literaris! Per això, quan qüestions ètiques o polítiques fonamentals, essencials, es deixen a l'albir de la interpretació d'una llei em pose a tremolar, perquè pense: si són tan totxos com jo, què és el que poden arribar a entendre?
                    La teua lectura del punt 3 de la Constitució, doncs, és molt més encertada i segura que la meua —i no faig cap ironia. Segons la teua lectura, la Llei no la tenim tan en contra com jo em pense: ho accepte. Però tinc un parell de dubtes. El primer és que no m'has respost a una de les preguntes que et feia sobre què tenia més força, si un dret o un deure. Vull dir, si català i castellà tenen els mateixos drets, quan hi ha una confrontació de drets, ¿com eixim de l'atzucac? ¿No decidirà llavors, entre dos drets, una deure o alguna substància jeràrquicament superior? No és això el punt 3.1 de la Constitució? I el segon dubte és més aviat un matís d'humanitat. I és el següent: els tribunals espanyols —els que siguen— que han de sentenciar sobre qüestions referides als drets lingüístics dels catalanoparlants estan formats per una gent que l'única llengua que s'estimen és el castellà, i no pocs d'ells odien a mort el català. Vull dir que tu, estimada amiga, no formes part, desgraciadament, de cap tribunal d'aquesta mena. Si gent com tu, que s'estima la llengua igual que jo, tingués poder de decidir, encara creuria en les lleis espanyoles. Però estic completament segur que gent tan honorable com tu —i, repetesc, no faig cap ironia— té les portes de la Justícia espanyola tancades i ben barrades. Una abraçada.
                    • M'agrada la gent tan orgullosa de ser qui és que es crida dues vegades amb el seu propi nom.
                      A.G. | dijous, 16 de juny de 2011 | 20:25h


                      Personalment podem creure en la justícia o no, (sobretot sabent que hi ha jutjes que justifiquen una violació perquè la víctima portava minifalda). Però "es lo que hay". Ajudaria molt a creure en el sistema que, després de denunciar eixos papàs en el sentit que ho van fer, l'administració de justícia actuara d'ofici denunciant els més de 90.000 casos de xiquest/adolescents valencians que demanant estudiar en valencià no van poder. A més, les lleis estaran cada cop més difícils, al temps. I en eixe sentit és en el que cal lluitar. Dir, la solució és la independència, una llengua-un País,... són ganes de parlar i no de fer. Cal lluitar per allò possible, mantindre el que tenim, que no està tan malament, i sobretot, fer-ho complir.

                      No sóc jurista; no sé contestar-te de forma argumentada i profesional a la diferència entre "deber del castellano" i "dret del valencià". Però de tot el que he llegit en eixe sentit, i del que he estudiat, (jo sóc de ciencies pures, però vaig estudiar la CE i l'Estatut Valencià, i ens donava les classes una advocada molt competent), et puc explicar el que ja t'he dit. I estic segura que això és així. De tota manera, amic, si no denunciem no ho comprovarem mai.

                      Deixe l'article 6 de l'Estatutet Valencià, (llevant el punt 8, per respecte a Cucarella), que és el que complementa l'article 3 de la CE. Es pot comprovar com sistemàticament, s'està incomplint. Però ningú denuncia. I potser partits polítics que defensen tant el valencià deurien fer-ho.   

                      Gent com tu no molesta, al contrari, un plaer.


                      Article sext



                      1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.


                      2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que


                      ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-


                      los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.


                      3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i


                      adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.


                      4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.


                      5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.


                      6. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en


                      l’Administració i l’ensenyament.


                      7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una


                      llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament


                      i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.



                      E



                       



                      STATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

                      • És com em dic
                        Ramon Ramon| Adreça electrònica | divendres, 17 de juny de 2011 | 10:24h
                        Hola, A. G. No volia contestar-te, però m'hi has obligat. Entre les poques coses de les quals estic orgullós no estic jo mateix. Potser qui estava orgullós de si mateix era mon pare i, potser per això, va decidir posar-li el seu mateix nom al seu fill. Com que li deien Ramon, em va anomenar Ramon. El pobre home no va reparar —o potser sí— que el seu primer cognom era també Ramon. És així, doncs, que, m'agrade o no, me'n senta orgullós o no, em dic Ramon Ramon. Què hi farem! Quan vaig decidir escriure en català el meu nom i cognom —és a dir, sense accent—, ni t'imagines, amiga A. G., pels tràngols pels quals vaig passar. Fins i tot un mestre va arribar a dir-me que era "doblemente burro". I als jutjats, quan oficialment em vaig canviar el nom al català, vaig haver d'explicar a dos funcionaris alhora les normes d'accentuació en català, que —ja veus quines ganes de fotre— resulta que són distintes de les del castellà. I encara vaig haver de tornar-hi una tercera vegada perquè un tercer funcionari, que no havia assistit a les meues explicacions, m'havia accentuat fins la coroneta.
                        Només una qüestió: no és cert que ningú no denuncia l'incompliment de les lleis lingüístiques al País Valencià. La irònica al·lusió als partits que dius que "defensen tant el valencià" no és procedent, perquè conec gent d'aquests partits —Compromís, Esquerra Unida, Esquerra Republicana, les CUP, o els que vulgues: posa-hi, si vols, el PSPV-PSOE— que infructuosament han denunciat als jutjats la situació. Però et diré —amb tots els meus respectes per la Justícia— que el lloc on s'ha de dirimir la qüestió no són els tribunals sinó els Parlaments, els espais públics i mediàtics o qualsevol mena d'àgora, on l'ètica hauria de ser la moneda corrent.
                        I finalment una postdata innecessària: el 1948, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la "Declaració universal dels drets de les persones" com a text fonamental per a regir èticament les societats. Avui, ben entrat el 2011, podem dir —i en això hi estarem molt d'acord— que mai un text tan bell no s'havia refregat tant per la merda. Crec molt més, doncs, en les persones que no ens els estatuts o tractats, molt més en les persones com tu, amiga A. G, que no en les lleis que tu mateixa defenses. Una abraçada.
  • Lectures
    C. Viadel | dijous, 16 de juny de 2011 | 22:37h
    Amb tot el que dius que has llegit, no pareix que t'haja servit de molt.
    Un petó.

    C. Viadel

    P.S. Per cert, tinc un amic que diu que per tindre una sòlida cultura només cal llegir dos-cents llibres. (Deus d'haver llegit molta merda: com jo, que per cert, també sóc dona)

    P.P.S. Per altra banda et deuries d'haver adonat que aquest bloc no és d'un espanyol i l'entorn que l'acompanta tampoc. I del tema que s'està tractant, els espanyols i nosaltres mai no coincidim i a la marxa que anem no pareix que anem a coincidir mai.

    P.P.P.S. Per si et pot interessar: fa tres anys que he deixat arrere els seixanta anys i molta merda llegida.
    • ???
      A.G. | divendres, 17 de juny de 2011 | 00:08h

      Millor no li conteste, no si en té més de 60. M'han educat així.

      PD. No puc amb la gent que afirma sense argumentar.

      PPD. No puc amb la gent sectària.

      PPPD. No m'interessa, senyora, amb tots els meus respectes, ni que ha llegit vosté, ni la seua edat. Crec que és comprensible que tinga altres interessos, no s'ofenga.

  • Completament d'acord
    Monyofine | dimecres, 15 de juny de 2011 | 00:54h
    Menys festa i més reivindicació, més posar en el seu lloc el que volem: Una llengua: una nació!
  • Perfècte
    Diego | dimarts, 14 de juny de 2011 | 22:12h
    Molt bé toni, m'ha agradat molt la teua reflexió. Excel·lent!A més a més, clar i contundent.

    Saluts 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats