jmsansalvador |
dimarts, 14 de juny de 2011 | 05:07h
És una de les salvatjades més grans que mai m’han proposat. No podré pas fer-la, aquest any, però algun dia sí que m’agradaria enfrontar-me a aquest repte. Una colla de motoristes –de cul de ferro- estan estudiant la possibilitat de fer una versió ràpida i simplificada del Cami de Sant Jaume. El dia 24 de juny, dia de Sant Joan, solstici d’estiu, maxarien del Cap de Creus al punt de la sortida del sol i anirien a veure’n la posta … ¡a Fisterra!
És una aventura, és un repte. Cal disposar d’una moto en condicions i gaudir d’un estat de forma física molt sòlid. El viatge de tornada el farien de forma més pausada, diuen, però coneixent-los, ves a saber. Són uns mil quatre-cents quilòmetres de tirada i moltes hores de sol per endavant. Tècnicament és possible aconseguir-ho. En pitjors èpoques de l’any n’hem recorregut gairebé un miler en condicions meteorològiques dolentíssimes. Bon viatge, valents, però feu-me cas: agafeu autopistes i eviteu les nacionals.
(Si algú està interessat en afegir-se a aquesta bogeria, que contacti amb mi i, molt gustosament, el posaré en contacte amb l’expedició.)
Onze hores més tard ens menjà vem un entrepà als Camps Elisis. La salvatjada va ser quan vaig dir al meu amic:
-no hi ha ous de tornar a Tiana abans no tanquin el bar.
Tiana-ParÃs-Tiana en 24 hores.
Un cop fet va sorgir una idea semblant a la que expliques. Veure sortir el sol a la Platja de Montgat i veure'l pondres a Lisboa. No ho hem fet mai.