Inside job és un documental sobre la crisi econòmica que esclatà el 2008. El 2011 va guanyar un premi Òscar pel millor documental.Dirigida per Charles Ferguson, la pel·licula, d'1 hora i 45 minuts aproximadament, fa un repàs dels esdeveniments i circumstàncies que van portar el món a aquesta "crisi econòmica mundial". En ordre cronològic i en 5 parts, el documental explica, a través de gràfics aclaridors i multiples entrevistes tant a experts com als culpables i protagonistes d'aquesta situació, el perquè i el com hem arribat fins aquí. I qui son aquests "protagonistes"? Banquers, polítics, economistes, professors de reputadíssimes Universitats... Gent coneguda i gent molt poderosa. No tots ells van acceptar parlar per al documental, és clar, però alguns dels que ho van fer en surten força mal parats i son posats en evidència pels entrevistadors.
Una de les paraules que descriu aquesta crisi és l'avarícia. La dels culpables, bàsicament, perquè van jugar amb les lleis del mercat i van saltar-se tot el què van poder, infringint tot tipus de lleis, per augmentar de forma massiva els seus guanys. En el documental queda molt clar com funcionen aquestes empreses i de retruc molts governs. Els diners mouen el mon i també decideixen cap on, com i a quina velocitat es mou. I quan les lleis no els permet fer el què volen, aquests lladres les fan canviar.
A Inside Job apaeixen noms com el d'Alan Greenspan (ex-president de la Reserva Federal dels EUA), George Soros, William Ackman, Nouriel Roubini, Raghuram Rajan, Simon Johnson, Christine Lagarde i la estrella caiguda del FMI, Dominique Strauss-Khan. A través d'aquests noms, i narrada en la versió original per l'actor Matt Damon, Inside Job explica què va passar amb les famoses hipoteques subprime i les caigudes de grans entitats bancàries com el Lehman Brothers. Per acabar, i això resultar desesperant, mostra com el messíes Barack Obama no tan sols no compleix les promeses de canvi i de regeneració democràtica sinó que col·loca a la majoria dels culpables de la crisi en llocs destacbales del nou govern demòcrata dels EUA. Com digué el mateix Ferguson quan sortí a recollir l'Òscar al millor documental Tres anys després de la crisi econòmica de 2008 cap d'aquests culpables ha estat engarjolat, i això està malament. Un crític del diari El País digué que en el seu intent de ser realista i educatiu (Charles Ferguson) li ha sortit una extraordinària pel·licula de terror. I per acabar, una de les frases publicitàrias de la pel·licula diu Si quan has cabat de veure Inside Job no estás indignat, és que no has estat prou atent.
Una de les paraules que descriu aquesta crisi és l'avarícia. La dels culpables, bàsicament, perquè van jugar amb les lleis del mercat i van saltar-se tot el què van poder, infringint tot tipus de lleis, per augmentar de forma massiva els seus guanys. En el documental queda molt clar com funcionen aquestes empreses i de retruc molts governs. Els diners mouen el mon i també decideixen cap on, com i a quina velocitat es mou. I quan les lleis no els permet fer el què volen, aquests lladres les fan canviar.
A Inside Job apaeixen noms com el d'Alan Greenspan (ex-president de la Reserva Federal dels EUA), George Soros, William Ackman, Nouriel Roubini, Raghuram Rajan, Simon Johnson, Christine Lagarde i la estrella caiguda del FMI, Dominique Strauss-Khan. A través d'aquests noms, i narrada en la versió original per l'actor Matt Damon, Inside Job explica què va passar amb les famoses hipoteques subprime i les caigudes de grans entitats bancàries com el Lehman Brothers. Per acabar, i això resultar desesperant, mostra com el messíes Barack Obama no tan sols no compleix les promeses de canvi i de regeneració democràtica sinó que col·loca a la majoria dels culpables de la crisi en llocs destacbales del nou govern demòcrata dels EUA. Com digué el mateix Ferguson quan sortí a recollir l'Òscar al millor documental Tres anys després de la crisi econòmica de 2008 cap d'aquests culpables ha estat engarjolat, i això està malament. Un crític del diari El País digué que en el seu intent de ser realista i educatiu (Charles Ferguson) li ha sortit una extraordinària pel·licula de terror. I per acabar, una de les frases publicitàrias de la pel·licula diu Si quan has cabat de veure Inside Job no estás indignat, és que no has estat prou atent.
fomentant la crítica i demostrant que li es necessaria per crear la esperança
de una oposició "alternativa" que il.lusioni a les generacions joves. No sé si m´explico...pero ho he intentat.
Una abraçada
manel