Hola companys com estem?Àgueda i jo (Julià) ja estem a Mont-real, i perdoneu però és que aquesta configuració del teclat des del que escric no té accents, o no sé on estan que per al cas ve a ser el mateix.
Primer que res gràcies a Pep per poder oferir-nos aquesta finestra, que no sabem el que durarà.
Nomes arribar, després d'un magnífic vol directe Madrid-Mont-real, Julià es va adonar que el seu mobil no funcionava al continent nordamericà perquè no té una freqüència determinada per on es treballa ací. Coses que passen. A Mont-real tot és gran, cotxes grans, camions encara més grans, carrers grans i voreres grans (els habitants de l'Olleria en tindrien enveja).
El dia no dóna per més. Despres de 30' per anar a Xàtiva, tres hores de tren cap a Madrid, 8 hores de vol, i una més de bus acumulen un total de 6 hores de diferencia horària i un jet lag massa gran. Això si, la cervesa és com a Europa.
Una abraçada.
Julià i Àgueda.
Crisse, si m'arribeu a dir que vos en anãeu al Quebec...! Aneu a vôre algun spectacle de La Bottine Souriante, Les Trois Accords, Loco Locass, Lynda Lemay, Mes Aïeux, Paul Piché, Richard Desjardins, Jean Leloup... i no sé si Gilles Vigneault -l'autor de l'himne quebequés- encâ farà concerts.
Xe, i fareu un calisse de jumelage amb el Bloc Quebequés? Ara ja sé d'a on s'ha tret Morera el lema del seu bloc... «xica, quê bé qu'és!»