El Parlament de Catalunya està iniciant els tràmits d'una anomenada "llei òmnibus" que, en la línia de l'estatal "Ley de Economía Sostenible" es tracta d'allò que s'anomena llei comodí, derogatòria de legislació anterior i desregulatòria de drets i "tallafocs" legislatius.Aquesta mena de tril·lerisme legislatiu no és nou. De fet els darrers precedents en aquest sentit els podem trobar a Llatinoamèrica dels noranta i la Rússia de Ieltsin. Diversos becaris de la Universitat de Chicago, amb un bon grapat d'articles als seus arxius informàtics, es reunien amb secretaris i subsecretaris ministerials per, amb un retalla i enganxa, desmuntar l'entremat institucional dels diversos estats on apareixia l'FMI que exigia estats "captius i desarmats" davant la força d'uns mercats, malgrat tot, amb noms i cognoms (Carlos Slim, Rupert Murdock, Emilio Botín o la reialesa petrollera del Golf).
El fet d'haver estudiat dret constitucional em fa ser conscient de la magnitud del perill. Amb una llei d'aquesta mena és possible retocar diversos aspectes de la bastida de l'estat del benestar a fi que aquest, quan hagi de suportar una determinada càrrega, s'enfonsi. Supressió de controls, entrada de l'empresa privada, desregulacions laborals, retocs en els organigrames de diverses estructures administratives. Amb mesures d'aquesta mena, en poc més de dos o tres anys, argentins, bolivians, peruans, mexicans, russos,... van veure com els seus estats es van ensorrar entre la joia de les seves elits cleptocràtiques.
Aquesta mena de lleis comodins ja van ser justificades en el seu moment amb el mateix argumentari de sempre (sembla que van amb el pack dels articles preescrits per alumnes d'economia de la Universitat de Chicago, encara que permeten algun tunejat que cobren a part); que si simplificarà l'administració, que si racionalitza recursos, que si agilitza la creació d'empreses,... fal·làcies que només colen entre la gran munió de desinformats. El col·lapse econòmic actual no pot, tècnicament solucionar-se amb mesures d'aquesta mena. No hi ha aturats perquè sigui difícil contractar. Hi ha desocupació, perquè simplement, els fluxos de liquidesa van en la direcció de la ciutadania als financers a fi de tapar els forats que ells mateixos van generar. Es tracta, simplement, i com va succeir a Llatinoamèrica als noranta, d'un robatori d'allò públic. Allò que tècnicament se'n diu "privatització".
La modificació d l'estructura legal (es diu que aquesta llei òmnibus modifica més de 80 lleis preexistents) és com desactivar el tallafocs de l'ordinador i permetre l'entrada de desconeguts. El resultat és fàcilment predecible; virus, col·lapse, esclavització, i molt probablement, mort del disc dur. Aleshores, com ja va passar a Veneçuela, Bolívia, Equador, i en menor mesura, Argentina, només hi ha una possible solució; una semi-revolució populista, grans interrogants, i poc operativa, encara que probablement més que les cleptocràcies anteriors. I sobretot, greus conflictes interns, i la ruptura en poc temps d'allò que assoliren generacions, i que, en el millor dels casos caldran generacions per reconstruir-lo.
Ara bé. En tot plegat, avui també m'he indignat en sentir queixar-se Montilla d'aquesta llei, que afirma, representa una involució neoliberal. Quina barra! El PSC-PSOE ja va anar en aquesta mateixa deriva privatitzadora i neoliberal. Només cal llegir el projecte inicial de la Llei d'Educació de Catalaunya, o les subcontractacions que van protagonitzar les institucions públiques dominades pels socialistes. O la Llei Sinde dels seus correligionaris espanyols. O el menyspreu pel sector públic.
La modificació d l'estructura legal (es diu que aquesta llei òmnibus modifica més de 80 lleis preexistents) és com desactivar el tallafocs de l'ordinador i permetre l'entrada de desconeguts. El resultat és fàcilment predecible; virus, col·lapse, esclavització, i molt probablement, mort del disc dur. Aleshores, com ja va passar a Veneçuela, Bolívia, Equador, i en menor mesura, Argentina, només hi ha una possible solució; una semi-revolució populista, grans interrogants, i poc operativa, encara que probablement més que les cleptocràcies anteriors. I sobretot, greus conflictes interns, i la ruptura en poc temps d'allò que assoliren generacions, i que, en el millor dels casos caldran generacions per reconstruir-lo.
Ara bé. En tot plegat, avui també m'he indignat en sentir queixar-se Montilla d'aquesta llei, que afirma, representa una involució neoliberal. Quina barra! El PSC-PSOE ja va anar en aquesta mateixa deriva privatitzadora i neoliberal. Només cal llegir el projecte inicial de la Llei d'Educació de Catalaunya, o les subcontractacions que van protagonitzar les institucions públiques dominades pels socialistes. O la Llei Sinde dels seus correligionaris espanyols. O el menyspreu pel sector públic.
De fet la prova és el de Sant Cugat, que tenia que ser obert ja. al final va cap a Sabadell però ja van quasi 4 anys.
Això no pot continuar així i si voleu que continui així heu de deixar respirar el sector privat,perque si l' ofegueu ofeguereu el sector public i haureu de tancar la paradeta, de fet si es fa la llei omnibus és perque veuen que el país està a les ultimes nohi ha ningú que emprengui res de res ,ni ningú que s' emboliqui a posar la més minima empresa i sense empresa no hi ha d' on surtin les misses.
El mon ha canviat ara som treballadors i empresaris contra funcionaris, pensionistes i subvencionats.Heus ací el nou materialisme històric.
El que sobren són microempresaris ploramiques, que fan de la nostra una economia amb moltes possibilitats teòriques, i amb grans fracassos a la pràctica per una mentalitat mesella amb el poder i amb l'aiguabarreig de paternalisme-menyspreu respecte dels assalariats. No sé qui et suministra ideologia. Queixa't, te la passa de baixa qualitat. Em fa l'efecte que estas patint els efectes d'una intoxicació!
si es llencen de dalt d'un pont també els seguiràs?
si et comparas amb els USA fes-ho amb tot no només amb la part que t'interessa, com per exemple que no tenen salut gratuïta i tenen armes de foc per tothom, on està el nostre silicon valley, el nostre hollywood i la nostra nasa?
el que no pots fer es agafar només una cosa, es tot el sistema que fa funcionar un país.
Als funcionaris aquí se'ls ha de sumar el "personal laboral" i moltes empreses que sense ser estrictament públiques depenen de l'estat per sobreviure. Espanya i Catalunya importen molt més que exporten. Això s'acabarà pagant molt car, i molt aviat.
A Espanya hi ha 3.500.000 funcionaris. Més que gent treballant a la indústria, sigui exportadora o no (uns 3 milions de persones).
Això és una calamitat.
Dins del sector privat, en particular l'antiga burgesia catalana, és molt decadent des dels anys 70. 40 anys de decadència són molts.
L'estat és corrosiu, però el capitalisme vingut a menys també. La socialdemocràcia neofalangista hi té molt a veure. Félix Rodrigo:
"El PSOE, ausente en la lucha clandestina contra el franquismo, fue resucitado en el congreso de Suresnes, 1974, por la socialdemocracia alemana (que le inyectó cantidades notables de fondos), principal sucursal europea del imperialismo norteamericano, y por los servicios secretos españoles, para dirigir el proceso de cambio desde el franquismo a la dictadura constitucional y parlamentaria.
Su contribución ha sido decisiva para elaborar y promulgar la constitución española de 1978, principal texto jurídico-político del régimen actual. Bajo su gobierno se ha formado la empresa multinacional española, expresión superior de capitalismo, inexistente con Franco pero hoy representada por más de 1.500 grandes compañías, entre ellas algunos de los mayores bancos del mundo. La socialdemocracia ha monetizado y mercantilizado la actual sociedad, creando una “cultura del dinero”, con todas las aciagas consecuencias que ello lleva aparejado. Para realizar en las nuevas condiciones la consigna falangista de “España una”, el PSOE ha sido el principal mentor del Estado de las Autonomías, que ha asestado golpes estratégicamente devastadores a la lengua, la cultura y la libertad autodeterminada de los pueblos con identidad propia. En todo ello, el PSOE ha culminado las tareas que el franquismo dejó a medio terminar.
Tal partido ha sido el apoyo principal de la monarquía, muy por delante del PP, siendo públicas las excelentes relaciones que mantienen sus jerifaltes con el rey. Así mismo, nos ha metido en la OTAN y la UE. Su línea militarista ha fortalecido el ejército, expandido la industria militar y convertido a España en un país intervencionista en el exterior. Dispuesto a instaurar el Estado policial, ha desarrollado los cuerpos represivos, mantenido incluso el estatuto militar de la guardia civil, creado las policías autonómicas y convertido a la policía municipal en un aparato coercitivo. Los malos tratos a detenidos son habituales, especialmente en el País Vasco, lo que no puede sorprender, dado que el PSOE creó un grupo parapolicial responsable de más de dos docenas de asesinatos, el GAL. Con sus gobiernos ha quedado reducida a nada la libertad de conciencia y se está extinguiendo la libertad civil, por la avalancha legicentrista que origina su estatofilia. Sirviéndose del feminismo de Estado está avanzando en la feminización de los aparatos represivos. El colosal desarrollo de los nuevos sistemas de adoctrinamiento, en particular la universidad de masas, ha ocasionado el control a gran escala de las mentes por las instituciones, lo que ha pulverizado la libertad espiritual.
Pero eso no es todo. El PSOE ha impuesto al cuerpo social la cosmovisión burguesa modernizada que se suele denominar ideología progresista, o progre. Dando de lado el clericalismo franquista de antaño, del todo inadecuado para el capitalismo en las presentes circunstancias, ha ido constituyendo un sistema de hórridas creencias y disvalores asentado en el laicismo estatizador, el hedonismo, el ansia de felicidad privada, el egocentrismo, la amoralidad del “todo vale”, el inmediatismo y la insocialidad
1, de manera que se ha producido una catástrofe ideológica, por la cual las mentes han interiorizado, creyendo que rompían con la ideología franquista, el sistema de creencias óptimo para los intereses estratégicos del Estado hipertrofiado y el capitalismo maduro propios del siglo XXI. De ello ha resultado una sociedad encanallada y deshumanizada, hundida en la zafiedad, el fisiologismo y la barbarie, que abomina de lo espiritual y está liquidando la esencia concreta humana.
Por tanto, la socialdemocracia es ahora el enemigo principal. Ello exige responde a su ofensiva, que se desplegará en breve, con argumentos convincentes.
Esta vez no ha de suceder como en 2004, cuando casi toda la izquierda alternativa se hizo carne de cañón del PSOE. Quizá la cosa vaya por una campaña en pro del Estado de bienestar, dado que alguna prensa pseudo-radical ya ha roto el fuego en esa dirección. Apoyar al Estado de bienestar es, no nos engañemos, defender al Estado, es decir, al ejército, la policía, la guardia civil, los cuerpos de altos funcionarios. Si deseamos una sociedad autogobernada y autogestionada tenemos que negar el Estado de bienestar tanto como una supuesta privatización de los servicios y prestaciones sociales que, caso de hacerse (lo que es muy dudoso), será tarea de la socialdemocracia en el gobierno. Si el radicalismo de pega busca la controversia en esto debemos no sólo replicar adecuadamente sino pasar a la contraofensiva para poner fin a su hegemonía política".