esperant que passe sense fer res, no oposar resistència, ni buscar amagatalls, no gosses fer-hi res perquè no res pots fer sinó esperar que passe. és impossible fugir-ne, ni cal cercar l'empar de no res ni de ningú, estàs sols, tu ets la teua gurú. No cal que camines ni que faces una passa endavant, que busques calor en el foc. no cal. no cal res, ni ningú, és una ximplesa que te lligues a res, o que intentes fer un nuc mariner, un pacte amb el dimoni, que li cales foc a la casa. no és necessari, ni tampoc t'aprofitaria per a res. de la mateixa manera que no pots aturar el tren en arribar-hi tard, i a la fi te'n conformes i t'esperes a un altre, així vius però no ho saps, la meua notícia que és que no n'esperes cap altre tren, espera pel gust d'esperar, llig un llibre o medita, no faces cap de cas del temps, els teus horaris són els ritmes de l'energia que corre encara pel teu cos, respira, menja, fes que l'energia gire, nodreix-te d'experiècies, fes milions de conexions sinàptiques cada mil·lèssima de segon, fes que el teu cervell siga un calidoscopi, un festival pirotècnic de llums i de colors cada volta que el passen pel TAC. Viu, viu i fes connexions, aspira la vida que hi ha al teu voltant, combrega amb la lluna, desdejuna amb el sol, demana cada dia perdó, portes ací girant des de que vares vore la llum per primera volta i hi estaràs fins que s´apague, no cal que busques sinó l'ombra, que gaudisques de l'influxe meliflu de les plantes, que passes els dits per l'aigua que brolla d'una font molt fosca, i te'ls portes a la boca perquè recordes un temps no molt llunyà on ets part d'aqueixa fredor, de la comoditat de sentir-te part del rovell d'una companyia de núvols negres, sense sentir més enllà de l'humitat de la tardor, sense ser responsable, ni tan sols culpable, permete't l'enyorança i torna a esperar que passe, i mentrimentre fes connexions, vibra amb la gent, toca cada cosa com si fos la primera vegada, perquè d'alguna manera ho és, forma part de la química de la teua ànima.
