Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
literari |
diumenge, 5 de juny de 2011 | 10:31h
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes. Giny d'aigua ha estat prologat per l'amic Xavier Garcia i compta amb unes bellíssimes il·lustracions Ferran Vilàs, fill del darrer mestre d'aixa de Tortosa. Justament el poemari gira al voltant de la construcció d'una embarcació, una muleta, i la feina humana al respecte. Són divuit poemes excelsos, que necessiten una lectura acurada. No és una poesia fàcil, sinó que cal digerir adequadament. Hi ha una gran riquesa de lèxic en una poesia exquisida, pròpia del talent de l'autor. És un càntic a una feina que ha passat al pou dels records, un càntic que recupera paraules d'antany i les converteix en poesia lírica, en tot un homenatge al llenguatge. Un poemari amb força i qualitat, amb capacitat de penetrar profundament, amb grans qualitats descriptives, que ens trasllada a un món que desconeixem i que ens és difícil d'entendre. Agraeixo l'amic Jaume Llambrich que em donés la possibilitat de tenir cura d'aquest poemari, que ve a completar una llarga feina poètica del professor Pérez, Creu de Sant Jordi de 2010.
Primer advertiment Sever, de gris, amb moviments precisos, assistia a la tala el mestre d'aixa; o anava, circumspecte, als magatzems de la fusta, per decidir les parts del projecte qeu el mena, del giny d'aigua.
D'olivera - per ser més amanosa - verda els colls o les capsanes tria: que ha de ser tendra - qualitat de l'home - per doblar-la amb ampla curvatura!
Acaba de sortir a la llum el poemari Giny d'Aigua, de l'ancià escriptor i intel·lectual tortosí, Manuel Pérez i Bonfill. Ha estat editat per Publicacions de la URV, en una edició de la qual he tingut cura personalment. Fa dos anys vaig ser el prologuista del darrer recull de contes seu, Abusos del ritual (Pagès editors), i ara he tingut el plaer i l'honor d'encarregar-me de l'edició d'aquest poemari. Per a mi, tots aquests projectes són com somnis que es veuen convertits en realitat. L'admiració per la figura de Manuel Pérez, el nostre professor de sempre, té arrels profundes. 
