cbort |
dissabte, 4 de juny de 2011 | 12:58h
O això espero, esperem els qui l'hem valorat en la seva trajectòria i aportació indiscutible a la política catalana, a l'independentisme sobretot, al qual va treure de la marginalitat política. Tots els qui ara en el seu partit, i alguns altres que ja no hi són, es reclamen intèrprets de l'independentisme ho poden fer- cal reconnèixer-ho- gràcies a l'etapa en què amb una bona estratègia política i ideològica Carod va reviscolar ERC, un partit històric que havia quedat fora de la centralitat de la Transició a Catalunya. L'etapa contemporània daurada d'ERC.Jo, que no sóc d'ERC ni milito ni he militat mai en cap formació independentista, he seguit bastant l'evolució ideològica de Carod els darrers temps i m'han interessat molt les seves reflexions, centrades en confegir a l'independentisme d'esquerres un corpus ideològic llunyà del romanticisme historicista, i arrelat a la realitat- també, i això és molt important- a la realitat lingüística catalana, bilingüe. Carod ha fet aportacions desacomplexades en el terreny lingüístico-polític- ell que és filòleg de formació- desvinculant independentisme i llengua única sense deixar d'afirmar la clara inferioritat de la llengua catalana respecte al castellà i sense que això signifiqui cap renúncia a la lluita per la normalització plena. (...)
En definitiva ha situat l'independentisme com a opció per a qualsevol
persona que visqui a Catalunya, parli la llengua que parli. I és més,
encara ha fet una altra aportació que em sembla de més calat: afirmar
que ell no és nacionalista. A molts els va sorprendre, quan ho va dir.. Però el
nacionalisme té la seva arrel en la falsa abstració de la nació com a
entitat superior a l'ésser humà, a la qual s'ha de servir, lloar i exaltar, o sigui, el patriotisme, que tantes víctimes duu a la seva
motxilla. Ser independentista no ha de ser necessàriament ser
nacionalista. Voler una nació lliure i sobirana no vol dir considerar la
nació com a matriu de la ciutadania, sinó simplement com a comunitat
política en què cadascú té dret a sentir-se d'on vulgui i a parlar la
llengua que vulgui en un marc de llengua comuna, la pròpia del país.
Aquestes magnànimes aportacions de Carod al corpus ideològic del catalanisme no es perdran. Potser no han estat enteses o ateses prou per qui les podia convertir en política. Tanmateix no es perdran si s'insereixen en un projecte d'ampli espectre que les integri juntament amb les aportacions històriques dels catalanistes del PSC, del PSUC, entre moltes altres. Paco Candel avui donaria suport a Carod, n'estic segur.
Carod- Rovira no se'n va. Té idees i projectes al cap. Bones idees i bons projectes. Els qui hem lluitat des de joves per la plena sobirania del país des de posicions no fonamentalistes, d'esquerres i humanistes, integradores, necessitem el seu cervell.
Josep Lluís Carod- Rovira no se'n va.
Aquestes magnànimes aportacions de Carod al corpus ideològic del catalanisme no es perdran. Potser no han estat enteses o ateses prou per qui les podia convertir en política. Tanmateix no es perdran si s'insereixen en un projecte d'ampli espectre que les integri juntament amb les aportacions històriques dels catalanistes del PSC, del PSUC, entre moltes altres. Paco Candel avui donaria suport a Carod, n'estic segur.
Carod- Rovira no se'n va. Té idees i projectes al cap. Bones idees i bons projectes. Els qui hem lluitat des de joves per la plena sobirania del país des de posicions no fonamentalistes, d'esquerres i humanistes, integradores, necessitem el seu cervell.
Josep Lluís Carod- Rovira no se'n va.
política en què cadascú té dret a sentir-se d'on vulgui i a parlar la
llengua que vulgui"""
molt bé doncs això és un estat o una república, que dona serveis.
com podria ser el canadà o bèlgica, que són estats però no nacions.
una nació són trets comuns entre els ciutadans, com tradicions (balls, festes, cuina), una llengua, una història i fins i tot de religions.
el que proposes tu o en carod que la nació/estat catalana sigui com un videoclub que només t'has de fer-te soci sense res a canvi.
evidentment tots els socis formen part d'un projecte comú d'un video-club no d'una nació i quan un diu un video-club pot dir un club de futbol, una associació filatèlica, el racc o una mutua de salut.
Deixa'm afegir que quan simplifiques i compares la "comunitat política" amb un club de futbol o vídeo-club, estàs fent una forçada barbaritat. Una comunitat política democràtica és un pacte de convivència del qual deriven uns drets per a tothom, DDHH vull dir. Poca broma, doncs.
Tinc la impressió que una part del catalanisme encara viu en una actitud resistencialista. Res pitjor per a la defensa d'allò que justament es vol preservar i fer crèixer: llengua, cultura, tradicions. L'obertura de pensament de Carod (no exclusiva d'ell) situa l'independentisme o el sobiranisme arran de realitat. L'únic lloc des del qual podem construir una nació lliure.
En el fons, que una persona com en Carod Rovira s'aproximés al sector catalanista del PSC, ajudaria a l'escissio amb el PSOE i a tenir un partit més del costat sobiranista. En definitiva, tenir un partit gran d'esquerres, alternatiu a CiU, a l'estil del que volia fer en Carod amb ERC. Seria molt més fàcil d'assolir una majoria social independentista. D'altra banda, sempre serà necesssari altres partits que pressionenin fort cap a la independència per sobre de tot, i en aquest sentit ERC ha de ser el pal de paller amb SI i RCat, d'un independentisme com el que predicava abans ERC abans l'arribada d'en Carod, perquè també estem en un moment històric diferent on hi ha moltíssima gent que demana això, er sobre de polítiques de dretes o esquerres. Crec que hi ha lloc per tots, i totes aquestes posiscions són necessàries.
Però la tasca d'en Carod, com a lìder d'esquerres, també ha de ser la de reformular l'esquerra, anclada moltes vegades en discursos de fa 40 anys. Cal una esquerra moderna, adaptada al mon globalitzat i competitiu en el que vivim, en el qual s'ah de genrar molta riquesa per a poder oferir els serveis púlbics de qualitat a la societat.
Molta sort!