Només comentaré el punt vint-i-dos,
que proposaven que tots els polítics que tinguin un escó hagin d’assistir
obligatòriament al seu lloc de treball. Sí, sí, avui començo en castellà, perquè P.A.T.O. és l’acrònim del Partido Abre Tus Ojos, i si ho vols traduir al català, l’acrònim es perd i llavors ja no queda bé. Malgrat que algú pugui pensar que m’ho he inventat, res més lluny de la realitat, i a les passades eleccions municipals, a Barcelona (desconec si n’hi havia en algun altre lloc), els P.A.T.O. van presentar una candidatura, amb programa electoral inclòs, cosa que moltes candidatures no tenien.
Ara el programa electoral dels P.A.T.O. és per flipar en colors. Sempre m’he preguntat d’on treuen el finançament aquests partits estrambòtics, perquè em molesta molt pensar que els meus impostos serveixen per finançar a segons quins energúmens. Doncs, això, que el programa electoral dels P.A.T.O. tenia 23 punts, que ja són més que els de molts altres partits. I el punt primer del seu programa proposava realitzar un control antidopatge, drogues i alcohol als polítics de forma aleatòria i per sorpresa. He d’admetre que jo algunes vegades també he pensat que alguns subjectes es devien haver pres alguna substància en escoltar-los.
El punt segons de l’esmentat pla proposaven fer passar per un detector de mentides als polítics, no sé si han tingut en compte la resistència del polígraf però. Al punt tercer, proposaven realitzar un test d’intel·ligència als polítics. Home un test d’intel·lectualitat molts potser no el passarien, però llestos... llestos ho són gairebé tots.
A mi em va agradar especialment el punt set, que proposaven fer campanyes electorals de només 3 dies amb un pressupost màxim de 1.300 euros i sense jornada de reflexió, perquè cada cop que hi ha eleccions, i entrem en campanyes i precampanyes, dono gràcies a Déu quan s’acaben.
Al punt disset, proposaven que els partits acomplissin un mínim del 50% del seu programa electoral, que vistos alguns ja és ben poca cosa, ja. Al punt dinou, proposaven que tota persona que es vulgui dedicar a la política hauria d’acreditar haver treballat 10 anys abans com a mínim per tal de valorar l’esforç del treball, i no sé jo si això és gaire bona idea, perquè si proven el què és treballar segur que es dediquen a la política a perpetuïtat. I ja per no estendre’m més, i perquè hi ha punts que superen el meu límit i la meva capacitat de resistència, només comentaré el punt vint-i-dos, que proposaven que tots els polítics que tinguin un escó hagin d’assistir obligatòriament al seu lloc de treball. Veus en aquest punt jo també hi estic d’acord.
