Ahir vaig poder sentir el debat entre ZP i Duran i Lleida i veure (i sentir també) el què varen tenir ZP i Joan Puigcercós.
De la intervenció de Duran i Lleida només tres comentaris: primer, com sempre la seva màxima preocupació era atacar, directament o indirecta, a ERC; segon, es va posar d'alfombra del Sr Zapatero per tal de què el PSOE faci cas a CiU i potser en el futur tenir un ministeri; tercer, en va dir una què té molta gràcia quan va afirmar què el seu suport al govern ZP no sería un xec en blanc: dic què té gràcia perquè el Sr Mas i CiU són especialistes en firmar xecs o papers en blanc, com es va demostrar la nit del 21 de gener de 2006 quan va arribar a un acord amb ZP sense tenir res per escrit o quan demagògicament va signar un paper en blanc a en Joan Puigcercós en un debat radiòfonic.
Crec què la intervenció d'en Joan Puigcercós estava molt ben treballada i què va ser un encert que centrés una part important del discurs en el model de finançament i les inversions en infraestructures a l'Estatut. Va quedar clar què amb aquest Estatut continuarem tenint un dèficit fiscal molt important, un verdader espoli; que no hi ha hagut cap canvi de model: ni bilateralitat, ni transparència,...; què no hi hauran més diners per a Catalunya ja què el què s'incrementi en recaptació d'impostos disminuirà pel Fons de Suficiència què es farà negatiu i, per tant, com a molt ens quedarem igual que ara; i què tampoc tindrem cap increment en inversions en infraestructures, ja què l'augment ja anunciat del Fons de Cooperació Interterritorial farà què en el millor dels casos ens quedem com fins ara. Tot aixó el mateix dia què Iberia ens deia què ens començem a fer a la idea de ser un aeroport de tercera per a ells, i el dia desprès què el Comissari europeu de Transports aconsellés la descentralització dels aeroports: a España van cap enrera com els crancs i ens hi arrosseguen a nosaltres.
Molt significatiu què el Sr. Zapatero no fós capaç de contestar a la pregunta de quants més arribarien a Catalunya amb aquest sistema de finançament. A la última intervenció, quan ja en Joan Puigcercós no podia tornar a contestar, va dir què això no es podia saber fins què no es fés la revisió de la LOFCA. Però el Sr. Solbes i el Sr Miguel Ángel Fernández Ordóñez han dit repetides vegades què d'entrada ni un més, i a l'Estatut queda clar què més endavant qui continuarà fixant les necessitats de finançament de Catalunya i, per tant, els diners que rebrem serà l'Estat espanyol. Per cert, amb el model del Parlament de Catalunya si que es podia fer una estimació aproximada de quants diners més rebriem (i està feta), ja què es preveia què en 10 anys haviem de tenir el mateix dèficit fiscal que altres regions europees semblants (un 4% del PIB aproximadament) i en 15 anys haviem d'estar al nivell de les regions forals. Al final, com massa vegades, l'únic "argument" del Sr. Zapatero és què Catalunya rebrà més diners i s'hi faran més inversions perquè ens ho diu ell i ens n'hem de fiar; un "argument" realment feble quan ve d'un senyor què no ha complert la seva paraula d'aprovar l'Estatut del Parlament de Catalunya i què ha deixat què el seu partit fés una profunda tasca de "cepillado" de l'Estatut com diu el Sr. Alfonso Guerra.
