Quan éren els grisos ho associàvem al franquisme. A la dictadura que reprimia qualsevol intent d'expressió de la llibertat, a la dictadura que perseguia qualsevol pensament que no fos el de la "una grande y libre" i aplicava tortura i pena de mort sense escrúpols. Llavors almenys ho podíem entendre. "Militars i policia la mateixa porqueria" i "la policia tortura i assassina" eren crits habituals en les nostres manifestacions pacífiques, en les ocupacions on practicàvem la resistència passiva, on l'exercici de la no violència activa provocava sempre alguna agressió física i acabava sovint a les comissaries.(segueix) Eren els temps obscurs del final del franquisme i de la transició, i els temps dels primers passos d'una democràcia que en dir-se espanyola ja semblava que mai no podria ser-ho Una democràcia que arrossegava un llast difícil d'expulsar personificat amb la imatge sempre funesta dels cossos policials i paramilitars. Inevitablement de la Guàrdia Civil, o fins i tot de la Policia "nacional" tot podia esperar-se'n, la seva existència era un factor intrínsec d'inseguretat cap a la població civil.
Però han passat molts anys, i aquesta, aquesta és "la nostra". "La nostra" policia catalana que havia d'imprimir un caràcter diferencial. La "nostra" que ens fa sentir vergonya i indignitat. Res il·lustra tant bé la maldat i contrasentit dels estats com el comportament dels seus cossos de "seguretat" atacant brutalment al poble, persones indefenses en actitud no violenta. És una escena brutal que cap país democràtic hauria de permetre, i encara menys un país petit i oprimit com el nostre. Ja ho vam viure amb en Saura, i ara toca amb en Felip Puig. No importa la ideologia del partit que els "mana": el monstre està desfermat. L'estil policial català és hereu de l'espanyol que va torturar-nos, hereu i calc. Quina tristesa, quina vergonya, quina impotència i quin fàstic.
(per qui dubti en relació a la poca diferència en l'actuació de la policia sigui qui sigui el partit que la mani, un record a policia i seguretat, al voltant de Bolonya)
Però han passat molts anys, i aquesta, aquesta és "la nostra". "La nostra" policia catalana que havia d'imprimir un caràcter diferencial. La "nostra" que ens fa sentir vergonya i indignitat. Res il·lustra tant bé la maldat i contrasentit dels estats com el comportament dels seus cossos de "seguretat" atacant brutalment al poble, persones indefenses en actitud no violenta. És una escena brutal que cap país democràtic hauria de permetre, i encara menys un país petit i oprimit com el nostre. Ja ho vam viure amb en Saura, i ara toca amb en Felip Puig. No importa la ideologia del partit que els "mana": el monstre està desfermat. L'estil policial català és hereu de l'espanyol que va torturar-nos, hereu i calc. Quina tristesa, quina vergonya, quina impotència i quin fàstic.
(per qui dubti en relació a la poca diferència en l'actuació de la policia sigui qui sigui el partit que la mani, un record a policia i seguretat, al voltant de Bolonya)
Eps, no disculpo els bàrbars, però quedi clar que tots no ho són, sortosament.
http://dl.dropbox.com/u/21411975/indignats.jpg
Catalunya, com qualsevol altre país, té una policia que està entrenada com a qualsevol altre país. Mira l'Ertzantza, per exemple: tu creus que els bascos sí que s'ho poden permetre?
Una altra cosa és que diguis que no ens ho mereixem, aquí estem d'acord. Però no perquè siguem Catalunya: ningú, cap ciutadà de cap país, es mereix una policia repressora i brutal.
Des de l'època dels grisos hem hagut de veure com molts cops la policia, siguin Mossos, Ertzantza o estatal, ha carregat durament contra gent indefensa. Aleshores, dic jo, que hauríem d'indignar-nos i fer-ho palès igualment, i no només quan ens toquen els nostres. No som diferents; Catalunya no és diferent...I el polític responsable tampoc no ho és. Ens pot ferir la sensibilitat en funció del partit al qual pertany? Potser sí: no ens esperàvem pas que en Saura "ens sortís" com en Fraga Iribarne, oi? Igualment tampoc ens esperàvem que a la primera de canvi en Puig fes com en Saura, oi?
Però s'ha de buscar més enllà, a les acadèmies on "preparen" els policies, on els entrenen. Quan en surten ja tenen ficat al cap com han d'actuar quan el comandament els ho mana. Vas veure que alguns portaven el "pinganillo" i el micro? Els comandaments els anaven dient què havien de fer i com fer-ho, vet-ho-aquí!
Que en Puig sigui el seu responsable polític és anecdòtic, com ja va quedar demostrat amb en Saura.
Que hi hagi policies que malgrat les ordres rebudes siguin capaços d'oblidar-les per abraçar un/a ciutadà/na, ens ha de deixar un espai per a l'esperança perquè, al marge que els hagin ensinistrat com a gossos de presa, mantenen una certa empatia i solidaritat amb aquells a qui els han dit que estomaquin.
El nostre país, com qualsevol altre, no es mereix que la seva policia actuï com a bàrbars, perquè si depengués de la voluntat dels ciutadans, em sembla que tot el món diria que el seu país "no se la pot permetre". No t'ho sembla, Mariadolors?
Salut.
No pretenia encetar un debat a l'entorn de la benevolència d'unes policies enfront de la brutalitat d'unes altres, sobretot perquè ja he dit el que en penso.
Però ja que poses l'exemple de les d'Egipte i Londres deixo aquí dos enllaços per tal que tu mateixa puguis valorar fins a quin punt, parlant de policies, hi ha diverses figueres de les quals es pot baixar.
http://www.emol.com/videos/actualidad/indexSub.asp?id_emol=7000
http://www.publico.es/internacional/242940/la-brutalidad-de-la-policia-de-londres-a-examen
En qualsevol cas em sembla que tant tu com jo abominem de la violència policial i, per descomptat, de qualsevol tipus de violència.
Però per molt que pensi globalment, no veig aquesta "capacitat real d'influir" que dius que nosaltres tenim a nivell local; crec que en tenim la voluntat, el desig, l'esperança...
Per això ahir vaig posar l'enllaç d'aquesta foto magnífica on s'hi veu el Mosso abraçant la dona manifestant.
Aquesta imatge -que no s'ha vist als diaris!- diu molt més del que ensenya, perquè el sentiment que impulsa el policia està amagat sota de la seva armilla i emergeix malgrat les consignes dels comandaments, tant policials, com polítics.
Crec que mentre a les acadèmies s'ensinistri per a mossegar, i els comandaments en donin l'ordre així que els truqui el polític responsable, els policies -en conjunt- continuaran pegant i disparant. Una altra cosa és el que puguin -en particular- sentir.
Salut.
L'altre nivell és la capacitat personal que pugui tenir cada policia de transformar les ordres i l'ensinistrament, la capacitat d'obeir afegint-hi emoció per l'acte repressiu o, contràriament, afegint-hi humanitat i delicadesa. Hi ha un preciós poema de Bertolt Brech que acaba dient:
General, l'home és molt útil, pot volar i pot matar. Però té un defecte: pot pensar.
Salut, jo tampoc pretenia alimentar un debat a còpia de comentaris, però ha estat molt interessant gràcies!!!
ps. jo crec que sí que tenim capacitat per fer canviar coses, tot i que en aquest tema reconec que desconec quines organitzacions hi estan treballant, estic segura que n'hi ha.