He vist un símbol del seny català, una plaça universal, primer amb l’orgull del que, tip de promeses falses, demana solucions en un món on ja la política no funciona i després amb la vergonya d’una violència gratuïta, que els manaires de torn s’han afanyat a qualificar-la de “democràtica”. He vist uns acorralats que res més ja poden perdre intentant fer sentir pacíficament els seus arguments. He vist uns poders fàctics donar com a respostes violència i més violència. Mans i braços, cames,caps i esquenes ferides i tacades de sang, colpejats amb brutalitat. He sentit cadascun d’aquest cops com si l’haguessin donat als meus fills. Els ulls se m’han ennuvolat. La gola se m’ha travat. La sang m’ha pujat al cap i la paraula ràbia al cervell. Però com podem arribar els humans a aquest estat de barbàrie? Com podem estar més pendents d’una final de futbol que dels problemes que assoten la nostra societat? Com ens deixem entabanar d’aquesta forma tan rudimentària? Com poden els polítics riure i saltar dient que han guanyat unes eleccions on l’abstenció i el vot en blanc són altíssims? Quina confiança té el poble en uns dirigents molts dels quals són viciosos i corruptes, pendents de judicis, aprofitats del seu estatus, manipuladors, repartidors de favoritismes, especuladors, que paren la mà ben oberta als rics i poderosos per veure de sucar?
Feia temps que no se’m removien així les entranyes. M’estic tornant un indignat.
He vist les imatge aquest migdia tot dinant amb els companys de feina. La indignació de tots era manifesta i el que tenim clar que aquest fet l'únic que aconesguirà és que aquest moviment sigui vist amb més simpatia i rebi molt més recolzaments.
Penso com puc descriure poesia i se m'acut:
glops de sentiment dits amb poques paraules.
Línies de tensió amb nervi de goig o mala ventura.
Paraules que mai et semblen prou ben trobades ni dites en el moment oportú.
Contemplar allò que ens envolta, gaudir-ne amb una certa passivitat, admirar tot allò que hi ha de formós en l'univers...d'acord: també intentar un punt d'interactivitat sempre creativa, cercant la bellesa...intentar escriure, vull dir.
Pintar o bé dibuixar. O altres mitjans plàstics...tan se val. Expressar amb color, traços, volums, música... damunt un suport o format qualsevol, les idees que no paren de brotar del cervell...
Pensaments, dites, sentències amateurs, ocurrències, gregueries a la catalana, els rars fruits de la lucidesa del cervell descansat, reflexions d'advocat de secà, grafismes esvalotats, cogito ergo sum...
Bajoqueta va proposar als visitants del seu bloc escriure un conte de no més de 365 paraules i un total de 365 contes. Això s'ha complert i ara es publicarà un llibre de paper amb totes les narracions.
