Hola, com anem?
Trobo delirant la cobertura mediàtica que es dóna als centenars de persones acampades al mig d'unes quantes places públiques.
Tota aquesta gent, en època de vaques grasses, ben poc que es queixava: suposo que les coses els devien anar relativament bé, i ara que van mal dades decideixen que cal canviar el món i fer-ne una espècie de falansteri global. I alegrement s'erigeixen en portenveus del poble... Parafrasejant l'Evaristo Páramos, a mi ningú m'ha demanat si volia ser d'aquest club, i per tant que no m'hi comptin en aquest "poble".
De fet, aquesta colla funciona talment com una religió: els purs, la veritat absoluta, els màrtirs, els seus temples, els seus rituals, els seus llibrets il·luminadors, els seus arxienemics, etc. Una reencarnació de la religió new age en tota regla.
A banda d'això o precisament per l'obtusitat pròpia de totes les religions, en el seu raonament tant se'ls en fot que sigui el mateix sistema econòmic que volen derrocar el que els hi proporciona les eines per convocar les manifestacions: mòbils que funcionen a base del famós coltan africà, iphones i macbooks fabricats en condicions dubtoses a la Xina, xarxes de telecomunicacions en mans de pèrfids oligopolis, etc. O que la sanitat que diuen voler defensar és de qualitat precisament perquè fa servir tota la tecnologia desenvolupada a partir d'aplicacions militars o desenvolupada sobre els beneficis que obtenen les empreses en la producció massiva de béns de consum. Tot això entra en conflicte amb la hipersimplificada cosmovisió que els hi ofereix la seva religió i , sobretot, trenca la macrofesta "siguem àrabs per uns dies" que han hàbilment muntat. Molt millor fer-se el mec revolucionari amb un iphone, una Nikon, un macbook i roba del decathlon. On va a parar...
  |  |
Qui dia passa, any empeny.
|
