Les obres de la carretera van avançant. Ja portem sis anys a l’esquena.
Encara en vindran més. Si volem una obra d’aquestes característiques és
normal que generi entrebancs, és normal que porti molèsties i cal ser
pacients.
Portem també un bon removiment de terres i uns canvis en el paisatge
i en l’estructura del territori. Potser es podria haver fet un
recorregut diferent, potser..., però si volem una infraestructura
d’aquestes característiques el territori també ho ha de notar.
És el preu. És una part del preu. Una altra és, concretament, el que
es paga amb diners. Els tripijocs d’empreses i concessions,
subcontractacions i grups d’empresa, sous i qualificació dels
treballadors. Avui, i des d’ara encara més, un projecte com aquest
demanarà més i més situacions d’aquest tipus.
Alguns polítics de la nostra comarca, i de colors diferents, han dit
en públic i en privat que “sort que per aquí no tenim ecologistes
radicals i així podem anar avançant sense massa maldecaps”. Els temps
marquen les tendències i per poder tenir certes coses cal ser un xic
soferts.
Una cosa, però, ens sembla que no hauria de ressentir-se’n, com és
la informació, que tampoc val tants diners. Avui es poden donar
situacions tan curioses com que per anar a Santa Creu més d’un, una o
dos o tres es perdin. I és que d’Olost a Prats, o viceversa, no hi ha
cap rètol que digui per on cal passar. I no és l’únic cas. Si la
responsabilitat de la informació és de l’empresa i aquesta està tan
perduda com alguns viatjants, assessorem-la i procurem que millori la
informació. Editorial de LaRella 279
Resulta paradoxal, construir un nou accès al Lluçanès i inscriures sota la llegenda "Paisatge serè", més que paradoxal potser és contradictori per què amb el nou accès molt probablement s'acabe la serenitat. Potser molta gent de la comarca es trobi desplaçada i es senti isolada i apartada d'una societat moderna que ofereix el progrès a canvi del paisatge i segurament moltes pesones estan disposades a fer el canvi, cal però, que no obliden de restar del PIB comarcal la pèrdua de terreny, que no caiguen en el parany de sumar asfalt + grans superfícies + indústries = qualitat de vida, per què això no és cert. Aquest model de desenvolupament és responsable del desastre econòmic que ara patim i el que ara suposa pà demà serà fam. La conservació del paisatge i el desenvolupament de les activitats pròpies de la comarca són, sense cap dubte, el rebost que creix poc a poc però de forma segura, la garantia d'un futur exempt de la influència bursàtil i per tant lliure de la mundialització econòmica. La globalització de l'economia és un mirall sense fons que un cop l'has penjat a casa et converteix en esclau i mai més et podràs lliurar. En l'era del "xip" la construcció d'un millor accès no garanteix el desenvolupament, però si la debastació, el "xip" et permet conectar-te a tot el món sense moure't de casa i sense malmetre res. A tots ens agrada formar part del món i decidir i tenir les comoditats que el mercat i la butxaca ens permeten, però n'hi ha altres valors que no són de mercat i ajuden a viure millor. Caldria fer un pensament.
Potser molta gent de la comarca es trobi desplaçada i es senti isolada i apartada d'una societat moderna que ofereix el progrès a canvi del paisatge i segurament moltes pesones estan disposades a fer el canvi, cal però, que no obliden de restar del PIB comarcal la pèrdua de terreny, que no caiguen en el parany de sumar asfalt + grans superfícies + indústries = qualitat de vida, per què això no és cert. Aquest model de desenvolupament és responsable del desastre econòmic que ara patim i el que ara suposa pà demà serà fam. La conservació del paisatge i el desenvolupament de les activitats pròpies de la comarca són, sense cap dubte, el rebost que creix poc a poc però de forma segura, la garantia d'un futur exempt de la influència bursàtil i per tant lliure de la mundialització econòmica. La globalització de l'economia és un mirall sense fons que un cop l'has penjat a casa et converteix en esclau i mai més et podràs lliurar. En l'era del "xip" la construcció d'un millor accès no garanteix el desenvolupament, però si la debastació, el "xip" et permet conectar-te a tot el món sense moure't de casa i sense malmetre res. A tots ens agrada formar part del món i decidir i tenir les comoditats que el mercat i la butxaca ens permeten, però n'hi ha altres valors que no són de mercat i ajuden a viure millor. Caldria fer un pensament.