[català]
Divendres dia 6 de maig moria el meu germà a l'hospital Sanchinarro de Madrid. Va ser un cop molt dur veure el germà morir després d'una llarga agonia i veure la mare que no es va voler moure del seu costat fins el darrer moment.
El dolor de la meva cunyada, les meves nebodes, la meva germana, cosins, nebots i resta de família se suma al meu. Tot i així, qui més em preocupa és la mare. Visc amb ella, me'n cuido d'ella, la porto als grups de dol, a passejar i a fer-la una mica feliç. Per sort compto amb el recolzament de tota la família.
Dos dies abans que el meu germà morís, el fill d'un amic meu, un nano que m'estimo de debò, era ingressat a urgències i va passar dues setmanes hospitalitzat. Ara ja es troba bé però no vull deixar d'ocupar-me'n. Per sort compto amb el recolzament de bons amics.
Tinc molta feina acumulada, de tots els dies que no he fet res, i perquè amb el desànim la meva capacitat de treball ha disminuït. La meva economia ha quedat també trasbalsada.
Sé que me'n sortiré malgrat no tingui aquesta sensació. Se'm fa tot una muntanya però no penso renunciar a l'infòc, a l'occità, a Occitània, a l'esperanto, al violí, a les corrandes...
Aquesta tarda vaig al metge a demanar ajuda psicològica. Mentrestant faig públics aquests moments que estic passant, per tal de compartir-ho.
[occitan]
Diuendres dia 6 de mai morie eth mèn frair en espitau Sanchinarro de Madrid. Be siguec un fòrt còp ena amna de veir eth frair morir dempús d'ua longa agonia e veir a sa mair que non se volec mòir deth sòn costat enquiath darrèr moment.
Era dolor dera mia bèra-fraia, es mies nebodes, era mia fraia, cosins, nebots e rèste de familha be se some ara mia dolor. Totun, qui mès me preocupe qu'ei era mair. Viui damb era, la suenhi, la pòrti as grops de dòl, a passejar e a sajar de hèr-la un shinhalet mès erosa. Per sòrt compdi damb eth supòrt de tota era familha.
Dus dies abans qu'eth mèn frair morisse, eth hilh d'un amic mèn, un gojat qu'estimi de vertat, ère entrat en urgéncies e passèc dues setmanes en espitau. Ara se pòrte ja plan mès non voi quitar d'aucupar-me'n. Per sòrt compdi damb eth supòrt d'amics des boni.
È fòrça trabalh acumulat, de toti es dies que non è hèt cap arren, e pr'amor que damb eth descoratjament era mia capacitat de trabalh ei amendrida. Era mia economia a demorat tanben fotuda.
Sabi plan que capitarè maugrat non aja cap aguesta sensacion. Tot que deven ua montanha mès non è cap d'intencion de renonciar ar infòc, ar occitan, a Occitània, ar esperanto, ath violin, as corrandes...
Aué ath ser que vau tath mètge tà demanar ajuda psicologica. Mentretant que hèsqui public tot aquerò entà per'mor de compartí'c.
[esperanto]
Vendrede la 6an de majo forpasis mia frato en la hospitalo Sanchinarro de Madrido. Temis pri tre forta korfrapo vidi la fraton forpasi post longa agonio kaj ĉefe vidi la patrinon kiu restis tuttempe apud li ĝis la lasta momento.
La doloro de mia bofratino, de miaj nepinoj, de mia fratino, gekuzoj, genepoj kaj ceteraj gefamilianoj aldoniĝas al tiu mia. Tamen, plej maltrankviligas min mia patrino. Mi loĝas kun ŝi, mi zorgas pri ŝi, mi akompanas ŝin al terapiaj grupoj por funebra doloro, mi promenas kun ŝi kaj klopodas iel feliĉigeti ŝin. Bonŝance mi havas la subtenon de la tuta familio.
Du tagoj antaŭ la forpaso de mia frato, la filo de bona amiko, knabo kiun mi tre amas, estis urĝe enhospitaligita kaj restis du semajnojn en la hospitalo. Nun li fartas bone sed mi ne celas ĉesi zorgi pri li. Bonŝance mi havas la subtenon de bonaj amikoj.
La laboro akumuliĝis pro multaj tagoj nenion fari kaj pro malemo labori. Mia ekonomio ankaŭ malbonfartas.
Mi scias, ke mi sukcesos antaŭeniri eĉ se mi ne havas tiun senton. Mi vidas ĉion nefarebla sed mi tute ne rezignos pri infòc, la okcitana, Okcitanio, la violono, la improvizaj kantoj...
Ĉi posttagmeze mi iras al kuracisto peti psikologian helpon. Intertempe mi publikigas mian farton por kunhavi ĝin kun vi.
Benvolgut Ferriòl,
et conec una mica ja que no es el primer cop que entro en aquest bloc. Voldria expressar-te el meu condòl i donar-te ànims per seguir endavant. Pensa que sempre surt el sol per fosca que hagi estat la tempesta.
Una abraçada.
Jordi.