ELS BORJA EREN CATALANS
Segurament la primera vegada en què es pot documentar l´acabament d’ un àpat amb postres és en els textos medievals catalans: Francesc Eiximenis ho explica detalladament a Com usar de beure e menjar, passant pel Tirant lo Blanc – on els banquets s’ acaben amb coses dolces i, al final de tot, amb tota mena de confits o anisssos amb vi aromatitzat- “s’ han acabat els anissos”, al País Valencià, encara es refereix a la fi d’ alguna cosa-. Francesc Eiximenis, nascut a Girona, és considerat un dels valencians més il.lustres: com diria Fuster, dir-se valencià és la manera del sud de dir-se catalans. I com deia Josep Pla, el meu país és allò on es diu Bon Dia. Per això, això que en diem Espanya té els seus gens nacionals identitaris en la destrucció de la llengua de catalans, valencians i balears. Des del XVII ja tenim textos escrits que inciten a l´etnocidi linguïstic- “que se vean los efectos sin que se note el cuidado” i a partir de 1714, Espanya, ni un sol moment, no ha deixat de legislar en contra de la llengua catalana.I de fer tot el possible de separar el que abans era unit. Fins i tot els socialistes- no haurien d’ estar a favor de l alliberament i la cultura?- quan són espanyols, són catalanofòbics: a Aragó el Marcelino Iglesias ha fet una Ley de Lenguas (només en castelllà, es clar. Deu pensar en l´espanyol i el “maño”?) que acaba d’ enfonsar les poques espectavites que té el català a la Franja, després de segles de persecució: la seva infame i discriminatòria llei, no compleix ni les tímides recomanacions europees de respecte e a les llengües “minoritàries” (en realitat, minoritzades; en aquest nom s’ si veu també l´urpa socialista, concretament la de lluís Maria de Puig).
Tornant a les llepolies, per endolcir l´amargor,tenim Libre de totes maneres de confits, escrit en la nostra llengua al s. XV – i que, és probablement, el primer manual europeu sobre el tema. Hi apareixen els torrons, el codonyat, els confits, el poncemat que tant agradaven al papa Borja Alexandre VI, que se’ n feia enviar des de València.
A través de novel.les, pel.lícules , publicitat i entrevistes, es perpetua una visió sobre els Borja amb una intencionada ignorància d’ arrel catalanofòbica. En efecte, són presentats com si fossin espanyols- amb un nom ridículament pronunciat a l´espanyola, “Borgia”, quan la grafia italiana no fa més que recollir la pronunciació catalana. No es diu que eren anomenats “catalani” i fins insultats com a catalans- “marrani catalani”. Amagar la profunda valencianitat d’ aquesta família és amagar, també, la seva catalanitat lingüística.
