El 22-M passarà a la història política d'aquest país com la data en la que el nacionalisme català majoritari, interpretat per Convergència i CiU, ha demostrat la seva hegemonia electoral, la seva capacitat de sintonització amb els anhels i les esperances de la gent, en uns moments especialment difícils, i de capilaritat territorial. Però especialment rellevant i simbòlica ha estat la treballada victòria de Xavier Trias i de CiU a Barcelona, la capital. Després de 32 anys de governs socialistes, l'Ajuntament de Barcelona viurà l'alternança política; un fet que durant molts anys va semblar una utopia, un objectiu inassolible. El moment és històric. L'emoció que vam viure diumenge al vespre milers de catalanistes només pot veure's eclipsada per l'extraordinària responsabilitat que suposa haver de liderar unes institucions en plena crisi econòmica.
Xavier Trias ha guanyat les eleccions a Barcelona, clarament, tal com pronosticaven totes les enquestes. Una persona que ha treballat dur i seriosament durant vuit anys al front de l'oposició municipal. Durant 365 dies l'any i gaire bé 24 hores al dia. Es una bona persona, treballadora, amb un gran equip, amb valors sòlids i un catalanista social obert a tothom. Compromès amb els que més pateixen, hàbil negociador, a les antípodes del sectarisme que caracteritza al PSC-PSOE i a les esquerres en general, amb llarga experiència política, coprotagonista de la construcció de l'estat del benestar que van aixecar els governs de Jordi Pujol. Estimat, respectat i admirat, fins i tot. Es el nou Alcalde de Barcelona i amb ell s'obra una nova etapa de regeneració política.
La victòria de CiU a Barcelona i de Xavier Trias s'ha reproduit pràcticament a tot el territori. Pobles, ciutats i capitals de comarca. En moments de crisi i d'incertesa, molta gent ha confiat en una marca, una trajectòria i uns actius polítics solvents i acreditats. Els que defineixen el projecte de CDC i CiU. Artur Mas a la Generalitat i Xavier Trias a Barcelona, de la mà de diputacions, consells comarcals i ajuntaments estan en condicions de sumar esforços i aprofitar sinèrgies per treure el país del pou. El repte és titànic. Les amenaces no són poques. Aquesta hegemonia política, en cap cas, ha d'aïllar la Federació nacionalista. Cal treballar de la mà de tothom. Cal aprofitar totes les energies positives. Ens n'hem de sortir entre tots. En aquesta valoració d'urgència, crec que no toca parlar dels derrotats. Han sembrat i han recollit. Els vots no són propietat de cap partit polític. I s'ha demostrat.
Comença una nova etapa. A Barcelona i a la resta del país. Catalunya ha de continuar caminant cap a la seva plena sobirania. I el paper dels ajuntaments i del món local en aquesta aventura és imprescindible. Gràcies.
