Aquests dies he seguit amb molta atenció les magnífiques mobilitzacions tant a Catalunya com arreu de l'Estat. La indignació, latent de fa tant de temps, ha sortit al carrer, s'ha organitzat, i ha llençat missatges clars. Me'n felicito.
Per altra banda, les eleccions han deixat també clara una altra cosa. Existeix, encara que no ens agradi, una immensa majoria silenciosa a qui sembla que ja els estan bé les coses com estan. I no només això, sinó que voten massivament als qui durant tant de temps han estat executant i legitimant moltes de les polítiques que ens han conduït a les múltiples crisi actuals, i que, a més, fan que acabin pagant els plats trencants precisament qui menys culpa en té.
Personalment trobo del tot compatible participar activament de les mobilitzacions i alhora treballar per tal que poguem comptar amb unes majories que als ajuntaments, a les comunitats autònomes, al Parlament i govern nacionals, o a les institucions estatals i europees, puguin revertir algunes de les polítiques que tanta gent creiem equivocades.
Abans d'acceptar l'oferiment de representar ICV al PE jo ja feia política. Des de l'acadèmia, des de la recerca, des de la implicació en nombroses iniciatives ciutadanes. Durant els set anys que porto a Brusel.les no he deixat de fer 'aquesta mena de política', però l'he complementada amb una altra, la institucional.
Vaig iniciar aquesta aventura deixant clar per avançat que tenia data de caducitat: un mandat renovable només un cop, si aquest era el cas, com ha estat. És a dir, la meva intenció era dedicar-m'hi dos mandats, dos lustres, deu anys. Raons personals (el cost familiar és considerable) i polítiques (crec en la limitació de mandats), em van abocar a plantejar-ho d'aquesta manera.
Res del que he viscut durant aquests set anys m'ha fet pensar que no valia la pena ser aquí. Res del que he hagut de suar i sofrir m'ha desanimat prou com per llençar la tovallola. De la mateixa manera com res del què hem aconseguit canviar, modificar o impulsar, m'ha semblat suficient com per deixar d'empènyer.
He constatat, com mai, la importància que tenen les majories en el si de les institucions, i com ens convé, a qui ens indignen algunes maneres de fer les coses, no entregar aquestes institucions als i a les indignes.
És polític qui fa política. És política la gestió de la cosa pública. Reivindico la Política, en majúscula, la que es fa a les institucions, però també al carrer. Sóc polític? Sí, esclar. I tinc tota la intenció de seguir fent política quan deixi de ser diputat, perquè la política és molt més que això. Però per això cal que a les institucions hi hagi gent que comparteixi aquesta visió.
Durant aquest set anys he procurat ser ALTAVEU, que no portaveu, d'aquesta manera d'entendre la gestió pública. Segur que en algunes coses l'hauré encertat més que en d'altres. Només espero que els errors que hagi pogut cometre no siguin fatals.
Al maig de 2014 donaré per acabada la meva etapa institucional al Parlament Europeu. Però això vol dir que encara em queden tres anys de feina, de molta feina. Tres anys per continuar convertint la indignació en mesures concretes que reverteixen certes dinàmiques que considero altament perjudicials per a la salut humana i la del planeta. Exactament com fan tantes i tantes persones des d'altres àmbits institucionals, socials, participatius, comunicacionals.
Com deia Antoine de Saint-Exupery: "Mireu, en la vida no hi ha solucions, sinó forces en marxa. Cal crear-les, i les solucions arriben". Doncs això.
Salut!
Ja t'ho vaig comentar fa uns dies a Sant Cugat, al sortir de la reunió de la Coordinadora, ets un exemple de com es pot apropar la política a les persones. Si tots els politics expliquessin la seva feina com tu, la política guanyaria molt de prestigi.
Moltes gràcies per aquests anys de feina, per compartir-ho amb nosaltres i espero que, un cop tornis a casa (la família és ho primer! ;-), puguis seguir treballant per fer un món millor.
Gràcies!!!
Vaja!
Sort i Gràcies!
Tanmateix vull deixar clar que no és cap decisió traumàtica, simplement intento normalitzar el fet de les transicions i els canvis de cicle.
Raül
Doncs això, voldria ara veure't "actual localment", que aquí necessitem com l'aire que respirem polítics honestos i didàctics, i no polítics "de partit", cosa que tu, amb el teu pensament sempre independent i crític, has demostrat no ser. Per molts anys et tinguem dedicat a la cosa pública, Raül! Catalunya pot ser un petit país des del qual podem esdevenir model i referent per als altres si ens ho proposem, i m'il·lusiona saber que gent com tu us hi sentiu implicats.
També et puc dir que no he votat mai el teu partit però a tu no em sabria greu fer-ho ja que ets intel·ligent i fuges de la demagògia barata que gasta n'Herrera i companyia. Crec que els ciutadans ens mereixem un tracte intel·ligent: que no som beneïts.
Quan parles del 2014, se'm posa la pell de gallina: any de la independència?
Tan de bo. Ànims i molta sort.
Tant de bo que després de la teva etapa a Brusel·les tornis a Catalunya. Calen polítics com tu a casa nostra, creu-me.
Raül Romeva és en Guardiola de la política catalana. Perdoneu, però #alguhohaviadedir :-)
Dius que continuaras fent política però no dius com. No se si a ICV et tenen preparats altres plans però durant aquests anys de tripartit sempre he pensat que tenien un talent malaguanyat a Brusel·les mentre que els que estaven a Palau...bé, deixem-ho.
Ja vas guanyar-te el meu respecte quan vaig saber de al teva feina a Bòsnia i durant aquest temps amb la teva tasca i la teva coherència aquest respecte no ha fet més que incrementar-se.
El teu blog és l'únic blog d'un polític en actiu que segueixo (i que espero seguir mentre el tinguis actiu). I creu-me que te mèrit que hagis aconseguit això. I més quan ets d'un partit del que em separen tantes coses.
Salut, sort i gràcies
Afectuosament
Jaume
1000 gràcies Raül.
Un homònim.
Ja els està bé, i molt bé, a les institucions i els seus polítics 'delegar' en les associacions, organitzacions, grups, entitats culturals, el que han de fer ells i elles. Només saben 'gestionar', com una empresa.
I suposo que tindràs més temps per ser prop de la mar, que és el que més t'agrada, oi ? Però, ep, nos ens deixis !!
Gràcies per donar veu a conflictes oblidats, per posicionar-te quan cal i per aquesta proximitat que emets.
Molta sort!