Molt recomanable per als qui somien desperts en l'Arcàdia rural: la novel·la “Els Camperols” d'Honoré de Balzac (1799-1850), un autor ben apreciat en el seu dia per Karl Marx: no fou per a menys, ja que Balzac a més d'explicar les accions d'un mode molt proteïnic, feia “auditories extenses” de les situacions econòmiques que mouen els personatges, un detall aquest prou absent de la novel·lística coetània que, en alguns dels seus perfils industrials, tendeix a l'absurd i el parcial.
A “Els Camperols” troben retratada mitja comarca de Borgonya en el moment en que s'està tramant un complot d'odi i malvolença contra un ric hisendat, un nouvingut de París que és “massa generós” en les seues inversions i vol canviar l'”ordre de les coses”: se li posen tots en contra, des de les famílies de jornalers depauperats fins els cacics que, des d'antic, han controlat amb avarícia els fils de l'escenari local. Etern i impagable, el personatge de l'oncle Fourchon, arquetipus de llaurador astut, loquaç i improvisador.
Sorprenent que, en dues ocasions, s'esmente al text dels diàlegs de la novel·la que als camperols de Borgonya els encantava el vi d'Alacant! (una fama de dècades abans que esdevinguera el problema europeu de la filoxera en 1863 i 1878).
imatge: el quadre de '"L'Àngelus" de Millet representa la precarietat estructural del camp.
Ei, Enric, un dia que estigues transitant per la carretera d'Alcoi, si vols, t'atures a la plaça del Titànic i enraonem de "política rural" que a les iconoteques hi ha molt de "gat pardo" ;-)
Jo havia sentit a dir que el que Dalí hi veia era un enterrament. Què resen sinó? L'Angelus? però és el capvespre ( o l'alba) i no el migdia.
Em sembla recordar haver llegit (però això no se si ho recordo bé) que n'havien fet unes proves de raigs X i efectivament hi havia un petit taüt. Com que era molt escandalós hi va pintar el cistell a sobre.
és possible, Jaume, que per dessota s'hi escenifique el soterrar d'un albat, ja que al món rural hi havia una enorme mortalitat infantil, per desnutrició i infeccions, típic d'una societat amb greus problemes de subdesenvolupament; al repertori de cançons tradicionals valencianes de Pep Gimeno les cançons sobre albats són quasi un gènere...
El que tenia entés de fa temps era que Salvador Dalí li tenia molta estima reverencial a aquest quadre de Millet per haver exposat una lluita digna contra la fam; un dels seus quadres propis on més aplica el mètode paranoico-crític fou aquell del tros de pa (cliqueu ací: http://www.mallorcaisolani.com/imagenes/cuadros/dali_panes.jpg ); aquesta idea recurrent sobre la fam era típica d'algú com ell, un pintor total amb molta intel·ligència per a la discussió teòrica i l'espectacle estètic, però que tal com consta a la seua biografia, no tenia massa habilitat per a guanyar diners i haguera acabat com un indigent, si no s'haguera casat amb Gal·la que li va fer d'agent comercial i li va col·locar l'obra en mans de multimilionaris com el museu de Miami;
sobre els llauradors, només he de dir que jo sempre he tingut bon tracte amb alguns d'ells, per amistat, els he escoltat, i m'he adonat del seu esperit pràctic i la seua saviesa natural, vull dir que jo mai he escrit cap línia ni paraula per a ridiculitzar-los, ni mai he caigut en la temptació de fer el que s'anomena "sàtires sobre rústecs", tan antigues com la mediterraneïtat; altres escriptors d'aquest país no poden dir el mateix i no mire a ningú ;-) cadascú que faça camí amb els seus errors estratègics; per això he cregut necessari destacar un breu comentari sobre "Els Camperols" d'Honoré de Balzac, perquè en eixe llibre s'explica l'estil de vida rural dels llauradors tal com són, des de fa segles
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Enric
Què resen sinó? L'Angelus? però és el capvespre ( o l'alba) i no el migdia.
Em sembla recordar haver llegit (però això no se si ho recordo bé) que n'havien fet unes proves de raigs X i efectivament hi havia un petit taüt. Com que era molt escandalós hi va pintar el cistell a sobre.
El que tenia entés de fa temps era que Salvador Dalí li tenia molta estima reverencial a aquest quadre de Millet per haver exposat una lluita digna contra la fam; un dels seus quadres propis on més aplica el mètode paranoico-crític fou aquell del tros de pa (cliqueu ací: http://www.mallorcaisolani.com/imagenes/cuadros/dali_panes.jpg ); aquesta idea recurrent sobre la fam era típica d'algú com ell, un pintor total amb molta intel·ligència per a la discussió teòrica i l'espectacle estètic, però que tal com consta a la seua biografia, no tenia massa habilitat per a guanyar diners i haguera acabat com un indigent, si no s'haguera casat amb Gal·la que li va fer d'agent comercial i li va col·locar l'obra en mans de multimilionaris com el museu de Miami;
sobre els llauradors, només he de dir que jo sempre he tingut bon tracte amb alguns d'ells, per amistat, els he escoltat, i m'he adonat del seu esperit pràctic i la seua saviesa natural, vull dir que jo mai he escrit cap línia ni paraula per a ridiculitzar-los, ni mai he caigut en la temptació de fer el que s'anomena "sàtires sobre rústecs", tan antigues com la mediterraneïtat; altres escriptors d'aquest país no poden dir el mateix i no mire a ningú ;-) cadascú que faça camí amb els seus errors estratègics; per això he cregut necessari destacar un breu comentari sobre "Els Camperols" d'Honoré de Balzac, perquè en eixe llibre s'explica l'estil de vida rural dels llauradors tal com són, des de fa segles