Tot i que al llarg de 20 anys la
CUP de Manresa hem crescut ininterrompudament en nombre de vots, a base de no
decebre a la gent que ens dona suport i, alhora, augmentant progressivament la
nostra base social, el cert és que els anys 1991, 1999 i 2003, ens vam
presentar en solitari i no vàrem arribar al 5 % necessari per entrar a
l’ajuntament. I, per altra banda, l’any 1995 vam fer una coalició amb ICV que va
acabar com el rosari de l’Aurora. No som per tant nosaltres els més indicats
per criticar a les llistes que es presenten a les eleccions amb poques
possibilitats d’aconseguir bons resultats, ni per especular sobre possibles
pactes electorals que, si no parteixen d’acords programàtics i d’afinitats personals
i ideològiques suficients, més que sumar, divideixen i desgasten. Tot i així,
els números són incontestables: entre ICV-EUiA, Movem i SI, 2471 vots més o
menys d’esquerres i/o independentistes s’han perdut i no s’han traduït en
regidors o regidores, mentre que la dreta, i l’ultra-dreta!, aprofiten fins a
l’últim dels seus vots (excepte, potser, els 569 vots de Manresans, difícils de
situar políticament).
Mai, des de
l’any 1983, quan el PSUC, NE i el PCC van quedar fora del consistori, s’havien
perdut tants vots en unes eleccions municipals a Manresa, l’equivalent a tres
seients al saló de plens. Més enllà d’analitzar qui ha fet què, bé o
malament, si volem que d’aquí a
quatre anys no es repeteixi una situació com aquesta, cal que anem sortint dels cercles respectius i
comencem a funcionar mirant més enllà del nostre entorn més proper i habitual.
En tot cas, des de la CUP posem el grup municipal a l’Ajuntament de Manresa a
disposició de tota la gent d’esquerres i a tots els independentistes que, sense
haver-nos votat, volen fer arribar les seves propostes al saló de plens. I
aquesta no és una oferta gratuïta ni retòrica: de la mateixa manera que en la
passada legislatura vam cedir la paraula a una vintena d’entitats i
col.lectius de la ciutat, així mateix volem seguir fent-ho els propers quatre
anys, ampliant l’oferiment a la gent de ICV- EUiA, de Movem i de SI.
Més encara si tenint en compte que els propers anys l’agudització dels conflictes socials conseqüència de la situació econòmica i l’amenaça del nou feixisme faran necessari aconseguir majories favorables a transformacions socials que suposin un millor repartiment de la riquesa i les oportunitats. I, alhora, el possible reforçament del nacionalisme espanyol més intransigent, a Madrid, i els exemples engrescadors d’Escòcia i el País Basc, poden precipitar, si hi estem preparats, l’exercici del dret a decidir i, conseqüentment, el divorci definitiu de la nació catalana i el Regne d’Espanya.
Estàs dient que caldra fer una gran coalició electoral amb tots els partits que has anomenat?
Ja dic en l'article que les coalicions una mica forçades sovint són contraproduents. El què vull dir és que si la CUP hagués fet una feina millor als barris, per exemple, potser hagués pogut integrar la gent, o a una part, que han acabat creant Movem. I en el cas de SI potser també haguéssim pogut arribar a un acord (com han fet a Girona amb Rcat) tot i que no era fàcil perquè és un partit creat molt a corre-cuita i amb uns referents ideològics una mica confusos. En tot cas, ens diem d'Unitat popular, i per tant tenim la obligació de mirar de representar a gent diversa.
Es tractaria d'ampliar la base de la CUP per tal de poder rser la veu d'alguns dels sectors que ara han presentat noves propostes polítques.
Recomano aquest article:
http://networkedblogs.com/ie5zx