Efectivament, el PP ha tornat a revalidar la seva majoria absoluta al País Valencià, malgrat la corrupció. Ara bé, algú sincerament esperava una altra cosa? Les males noticies no per previsibles deixen de ser nefastes però, fins aquí.
Hi ha bones notícies, i són dues. Primer, que el PPSOE, amb les seves polítiques faraòniques i de retallades, ha perdut en total 222.949 vots i 4 escons. I segon, que Compromís ha aconseguit per mèrits propis una victòria històrica, contra tot pronòstic i enquesta, amb gairebé tots els mitjans de comunicació en contra. Han passat de llarg la fatídica barrera autonòmica del 5% amb un 7% i 6 escons, s'han posicionat clarament com la tercera força política valenciana per davant d'EUPV, i fins i tot han entrat de manera apoteòsica a la ciutat de València amb un 9% i 3 escons. El fet que una coalició de partits estrictament valencians haja recollit aquests resultats és en si mateix una bona noticia des del punt de vista nacional que trenca amb molts mites.
A banda, quant a l'esquerra en general, també és una bona notícia la consolidació de Compromís, ja que ha estat i de segur serà de nou la veritable oposició al PP. En aquest sentit, la diferència amb EUPV és clara. Mentre els comunistes tan sols conceben un pacte incert amb el PSOE, els de Compromís han estat prou agosarats per denunciar que el PSOE ha estat un soci fidel del PP en tots els assumptes importants. No és, per tant, una alternativa real, si més no com a principal força de canvi. Molts fins i tot diran que és dubtosa la seva croada contra la corrupció, eix de la seva propaganda.
Per tant, vull veure en aquests resultats la llavor d'un futur canvi social i de govern al País Valencià, d'una autèntica regeneració política. I per això trobe que, tot i saber que els propers quatres anys seran durs, amb més retallades socials i més persecució de la nostra llengua i cultura per part del PPSOE, hi ha motius per ser optimista. A banda, personalment, trobe d'autèntica justícia que gent com Mònica Oltra, que és de les poques polítiques amb sang a les venes, seguisca en acció al nostre parlament.
Per últim, voldria lamentar, atès que ara visc a Madrid, l'entrada amb força d'un partit pancastellanista excloent com UPyD, que ha aconseguit escons a l'ajuntament de la ciutat i al parlament autonòmic. Compte amb aquesta gent, que tenen bona imatge i el costum d'apuntar els perifèrics com a boc expiatori de tots els mals. Amb ells als parlaments, de segur que viurem una radicalització del discurs espanyolista del PPSOE.
Hi ha bones notícies, i són dues. Primer, que el PPSOE, amb les seves polítiques faraòniques i de retallades, ha perdut en total 222.949 vots i 4 escons. I segon, que Compromís ha aconseguit per mèrits propis una victòria històrica, contra tot pronòstic i enquesta, amb gairebé tots els mitjans de comunicació en contra. Han passat de llarg la fatídica barrera autonòmica del 5% amb un 7% i 6 escons, s'han posicionat clarament com la tercera força política valenciana per davant d'EUPV, i fins i tot han entrat de manera apoteòsica a la ciutat de València amb un 9% i 3 escons. El fet que una coalició de partits estrictament valencians haja recollit aquests resultats és en si mateix una bona noticia des del punt de vista nacional que trenca amb molts mites.
A banda, quant a l'esquerra en general, també és una bona notícia la consolidació de Compromís, ja que ha estat i de segur serà de nou la veritable oposició al PP. En aquest sentit, la diferència amb EUPV és clara. Mentre els comunistes tan sols conceben un pacte incert amb el PSOE, els de Compromís han estat prou agosarats per denunciar que el PSOE ha estat un soci fidel del PP en tots els assumptes importants. No és, per tant, una alternativa real, si més no com a principal força de canvi. Molts fins i tot diran que és dubtosa la seva croada contra la corrupció, eix de la seva propaganda.
Per tant, vull veure en aquests resultats la llavor d'un futur canvi social i de govern al País Valencià, d'una autèntica regeneració política. I per això trobe que, tot i saber que els propers quatres anys seran durs, amb més retallades socials i més persecució de la nostra llengua i cultura per part del PPSOE, hi ha motius per ser optimista. A banda, personalment, trobe d'autèntica justícia que gent com Mònica Oltra, que és de les poques polítiques amb sang a les venes, seguisca en acció al nostre parlament.
Per últim, voldria lamentar, atès que ara visc a Madrid, l'entrada amb força d'un partit pancastellanista excloent com UPyD, que ha aconseguit escons a l'ajuntament de la ciutat i al parlament autonòmic. Compte amb aquesta gent, que tenen bona imatge i el costum d'apuntar els perifèrics com a boc expiatori de tots els mals. Amb ells als parlaments, de segur que viurem una radicalització del discurs espanyolista del PPSOE.
Tenint en compte l'avanç general del PP en l'àmbit nacional, no deixa de ser significatiu que a la joia de la corona les coses no vagen en la mateixa direcció (afortunadament). Tampoc s'ha d'oblidar que la sobrada victòria del PP venia aval·lada per les enquestes, el que segur haurà desmotivat alguns dels seus votants.
A més a més, l'anticatalanisme/blaverisme ha segut pràcticament fagocitat pel PP, apoderat del seu missatge, perdent CVa la meitat dels seus votants.
Finalment, hem de lamentar l'ascens de E2000 que ha aconseguit inclús algún regidor a pobles com Silla (2 regidors!).
Efectivament, seguim sense un partit blaver com va ser UV per haver-se'l menjat el PP, per tàctica i per convicció. Però compte, que de blaverisme (per no dir españolisme directament) també hi ha al PSOE, el silenci del qual quant al tema de TV3 és tan clamorós com obvi. Segons em comenten, ells encara pensen que perden per ser massa "catalanistes" (flipa).
E2000 té 5 regidors però és marginal, tot i que deuria ser il·legal si açò fos un estat de dret com és degut. A mi em preocupa més el neoespanyolisme desacomplexat de UPyD: 2,44% i més de 60 mil vots a les Corts, 2,83% a València tot i que que 1,37% en general a les municipals i 5 regidors. La pregunta és: han aconseguit votants ex-populars?
Salut!