Neus Lloveras ha guanyat les eleccions municipals a Vilanova i la Geltrú. Les ha guanyat tot i haver perdut vots (uns 250) respecte a l'últim resultat de l'incombustible Esteve Orriols a les municipals del 2007. Ha guanyat només per 87 vots de diferència amb el PSC, mentre que en les anteriors la diferència havia estat de 750 vots a favor dels socialistes. Ha guanyat sense cap proposta alternativa consistent, més enllà de la "necessitat de canvi". Ha guanyat davant d'un alcalde que semblava campetxano i proper i que no tenia una contestació clara. Ha guanyat, aprofitant l'onada general de vot conservador que a Catalunya porta el segell de CiU i que a Espanya es una apissonadora anomenada PP. Ha guanyat a partir del carisma i la credibilitat d'un Artur Mas que es revalida en el seu lideratge a tot el país, i que ha construit un discurs que la gent compra, malgrat les retallades i l'ambigüitat, marca de la casa convergent. Ha guanyat gràcies a l'ensorrada generalitzada del socialisme dels Zapateros i els Montillas que encara es resisteixen a entendre que han vilipendiat les esperances de l'esquerra progressista, òrfena d'alternativa. Ha guanyat amb un 48 % d'abstenció
Ha guanyat sense despentinar-se. I amb aquesta mirada tant trista que sembla que estigui a punt d'arrancar a plorar.
Però sí, Neus Lloveras ha guanyat les eleccions i té tot el dret a covertir-se en la primera alcaldessa de la història de Vilanova i la Geltrú. Una alcaldessa d'ulls tristos per a uns moments, en el local i el general, de poques alegries.
Quin desastre! Aquest seria el meu resum dels resultats electorals d'ahir. I no m'estic referint a Vilanova sinó al que va passar al conjunt de Catalunya i també al conjunt d'Espanya. El PP més xenòfob guanyant a Badalona, la Plataforma feixista estenent-se per tot el país (amb 5 regidors al Vendrell) i CiU monopolitzant tots els poders, fins i tot aquells que actuaven de "contra-poder", a vegades venjatiu a vegades necessari...
I el PP més corrupte augmentant majories absolutes al País Valencià i a les Illes o menjant-s'ho tot a la resta d'Espanya, menys a Astúries on el supera el cavernícola de l'Álvarez Cascos. El País Basc mereix reflexions a part.
Però tornem a Vilanova. No conec la Neus Lloveras i per tant no puc aventurar cap aposta sobre si crec que serà o no una bona alcaldessa. En tot cas en aquesta elecció han guanyart (o perdut) més els partits que les persones, i això no acostumava a passar en unes eleccions municipals.
I a Vilanova i la Geltrú (i també en altres ciutats catalanes) els grans guanyadors reals són els de la CUP. Han doblat percentatge (10,39), han sumat 2.539 vots (1.200 més que al 2007) i han triplicat la representació (d'1 a 3 regidors). Els joves independentistes vilanovins tenen, si volen, la clau per decidir moltes coses, i no només l'alcaldia, que també.
El PP segueix creixent, xuclant vot dels socialistes, aconsegueix el tercer regidor i ja s'acosta als 3.000. ICV, continua amb l'increïble resistència de sempre, com si governar només sucarrimès els altres, i manté els 2 regidors tot i baixar 300 vots. ERC desapareix del mapa, com a tants llocs de Catalunya víctima del seu rècord de contradicions per segon.
I el vot en blanc ha estat a punt "d'aconseguir" un regidor: 1.068 (4,37 %). Carles Duran ha superat Toni Taulès en el joc de candidatures independents necessàries però mal formulades (321 i 291 vots). Tots plegats i sumats haguessin donat 2 regidors als que reclamen una altra manera de fer política municipal.
I a Vilanova també hi ha feixistes: 451 vots per a la Plataforma per Catalunya i 303 per als neo-espanyolistes Ciudadanos-Ciutadans.
Mentrestant, les places segueixen plenes de gent que reclama una democràcia més real. Els guanyadors d'aquestes eleccions hauran de decidir quina resposta els dona. Però la gent de les acampades (els que hi són i els que els aplaudim) haurà de plantejar-se també quines alternatives es construeixen per parar el sunami conservador i construir una política més honesta i més social.
Una interessant redacció de final d'acte. Però el continut és el de sempre. La culpa la té el Montilla ... i sí, segur que en té. Però i els acòlits del Psc? El Maragall posant les bases de privatització del sistema públic d'educació. La Tura preocupada per anar a visitar bordells i fer-se la foto més mediàtica, el Castells emblicant-se en la seva relació amb Espanya (ara federalisme, ara assimetria, ara no sé què), el Nadal renegant del pacte amb els sobiranistes i els ecosocialistes. La gouche divine ha fracassat perquè li va fer ràbia haver de dependre de la federació catalana del Psoe (Baix Llobregat). Ells sols no han anat mai enlloc. Per això els votants procuren buscar l'original i no una imitació: millor CiU que no pas els clons del Psc.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Ulls de mar?