davidcc |
Opinió |
diumenge, 22 de maig de 2011 | 02:34h
Ha arribat la primavera i hem tapat el cartell del Corte Inglés. Estem indignats. Sí. De fet, ja ho estàvem abans que ningú no escrigués un pamflet corroborant-ho. Coneixíem l'existència de molts altres pamflets bastant més irats abans que l'imperi mediàtic donés cobertura al nonagenari. Però res no suma, tot multiplica. I aquests dies, a Plaça Catalunya, en som molts. En som tants que semblem molt insuficients. Res no és nou, ni tan sols la convocatòria, però per nosaltres tot és una novetat. Ens hem retrobat. Ja ens vam abraçar dins del Banc okupat i durant la vaga general. L'1 de maig el carrer va tornar a ser nostre. Tot és una qüestió de reapropiació. I ens han robat l'espai públic. Ens han robat la il·lusió i la possibilitat d'enamorar-nos espontàniament. No som cap mercaderia. No som els autòmats d'aquest sistema agressiu que només viu per l'acumulació de la nostra misèria. Això no és vida. Nosaltres us retornarem la violència de la por que ens heu fet passar. Nosaltres volem viure i retornar a la realitat veritable. Fa massa temps que l'espectacle ens empresona. Tot és una ficció ultradramàtica. Irrealitat asfixiant per mantenir el control de l'ordre que garanteix el vostre guany. El nostre guany no és un luxe sinó una necessitat. Estem molt necessitats d'afecte compartit i de diàleg. De convivència i solidaritat. I també de democràcia tot i que hàgiu pervertit tant el lèxic. El nostre lèxic parla de futur i de possibilitats perquè no tenim futur ni res a perdre. Us hem perdut el respecte perquè estem convençudes que no ens representeu. Aquesta és la nostra victòria. Ens deixeu indiferents malgrat saber que no ens ho posareu fàcil. Hem entès que no necessitem buròcrates que gestionin la nostra vida, que se n'aprofitin. Estem convençuts que el nostre diàleg quotidià és la millor opció. Se us ha acabat el pastís i l'obra de teatre. Hem arrencat el teló cansats de ser les secundàries imprescindibles. Hem ocupat el carrer i hem ocupat l'espai central del nostre poder de decisió. Ara ja no us demanarem més treball, ni frens, ni subsidis, ni subvencions emmetzinades. Hem decidit constituir-nos en assemblea. Hem decidit organitzar-nos. Aquest és el nostre futur. La nostra crida. El nostre despertar. Això només és un començament. Però no hi ha possibilitat de retorn. El nostre referent som nosaltres mateixes.
Ignasi Badia |
dilluns, 23 de maig de 2011 | 12:17h
No es diu "volta enrera", es diu "retorn" o alguna altra cosa similar. En castellà diuen "vuelta atrás" perquè tenen el verb "volver" (el mateix de "ida y vuelta"); però en català no es diu "volver", es diu "tornar". Vull dir que dir "volta" és com si algú digués "ida", "he comit un bocadill", etc. Sense qualitat no hi ha revolució!
És un text impressionant, contundent i poètic alhora, emocionat, emocionant, emocional, polític de debò, de contingut, de desemmascarament. Sí, molt bé!
Ara, tanmateix, cal ser llestos. Avui i els propers dies les portades informatives tornaran a estar ocupades (això sí que és una ocupació!); pels líders de cera; pels logotips i les banderoles de disseny dels partits que no ho són, pels resultats presentats en forma de gràfics en 3D; per les declaracions narcisistes de la majoria de líders (líders de què?, per cert); per la brutal cobertura informativa dels mitjans-empresa. Ens tornaran a treure el protagonisme! Parlaran de nosaltres, poquet, i algun cera-líder es mostrarà comprensiu amb nosaltres: una altra mentida! No, cap, ni els d'esquerres han estat en la gènesi del que esdevé.
Ara, tanmateix, cal ser llestos. Que facin la seva festa-mentida! Que creguin que tornen a ser els herois de la pel·li! Que ens mirin amb ulls de plató des de la pantalla! Que parlin, interpetin, analitzin....
No saben que el protagonisme ja el tenim. Que els hem trencat la seva avorrida placidesa; que hem dut al carrer la vida. La vida que volem recuperar.
Ells tindran un dia de "glòria". Però nosaltres hi tornarem, l'endemà mateix. I tornarem a portar la vida al carrer, amb més força encara, el 15 de juny. Hem de ser més encara, no ho oblidem.
Moltes gràcies, Ignasi.
D'això se'n diu aprenentatge compartit. Cooperació mútua.
Abraçades,
D.
Ara, tanmateix, cal ser llestos. Avui i els propers dies les portades informatives tornaran a estar ocupades (això sí que és una ocupació!); pels líders de cera; pels logotips i les banderoles de disseny dels partits que no ho són, pels resultats presentats en forma de gràfics en 3D; per les declaracions narcisistes de la majoria de líders (líders de què?, per cert); per la brutal cobertura informativa dels mitjans-empresa. Ens tornaran a treure el protagonisme!
Parlaran de nosaltres, poquet, i algun cera-líder es mostrarà comprensiu amb nosaltres: una altra mentida! No, cap, ni els d'esquerres han estat en la gènesi del que esdevé.
Ara, tanmateix, cal ser llestos. Que facin la seva festa-mentida! Que creguin que tornen a ser els herois de la pel·li! Que ens mirin amb ulls de plató des de la pantalla! Que parlin, interpetin, analitzin....
No saben que el protagonisme ja el tenim. Que els hem trencat la seva avorrida placidesa; que hem dut al carrer la vida. La vida que volem recuperar.
Ells tindran un dia de "glòria". Però nosaltres hi tornarem, l'endemà mateix. I tornarem a portar la vida al carrer, amb més força encara, el 15 de juny. Hem de ser més encara, no ho oblidem.