Ho confesso. Malgrat els grans esforços per impedir-ho, m'estic il·lusionant. Porto més un munt d'anys denunciant allò que tothom comparteix a la Plaça Catalunya, el que he publicat al llarg dels darrers quinze anys, i ara veig que són desenes de milers que ho repeteixen. El sistema ha tingut un error fatal i cal reiniciar-lo. Cal netejar de virus la placa base. Cal reclamar i practicar la democràcia, i no pas aquesta caricatura a què ens tenen acostumats. Cal posar a la pràctica allò que molts pensàvem i que fins ara ningú havia gosat fer.
El que està passant aquests dies és el millor que li ha passat a aquest país en les darreres dècades. Qui sap si serà una primavera efímera, car ja sabem, com deia Vicinius de Moraes, "tristeza nao té fim, felicidade sim". Serem capaços d'articular i donar forma als anhels compartits? Aconseguirem que els fantasmes dels nostres avis ens ajudin a muntar una revolució? Col·lectivitzarem les grans fortunes? Assolirem mínimes fites?
Fa temps que no somio en colors.
El que està passant aquests dies és el millor que li ha passat a aquest país en les darreres dècades. Qui sap si serà una primavera efímera, car ja sabem, com deia Vicinius de Moraes, "tristeza nao té fim, felicidade sim". Serem capaços d'articular i donar forma als anhels compartits? Aconseguirem que els fantasmes dels nostres avis ens ajudin a muntar una revolució? Col·lectivitzarem les grans fortunes? Assolirem mínimes fites?
Fa temps que no somio en colors.
En la meva modesta opinió, els demanadors d'almoines i subvencions de les places representen el pitjor que hi ha el pais, els substrat que l'ha portat a la davallada: allò que cal superar.
Són el passat.
El futur són els joves de vint anys, que per sort existeixen i són la majoria, que intenten fer la seva feina el millor possible a l'empresa on estan, que es formen i estudien o que, millor encara, estan sembrant la llavor de les futures empreses.
Espero molt d'ells; son el millor i potser l'únic actiu que ens queda.
És normal doncs que no entenguis el significat de conceptes com entreprenedoria, creativitat, esforç i iniciativa.
Però tan li fa. Aquests joves emprenedors a què he fet referència són,ras i curt, els qui et posaran el plat a taula amb els seus impostos.
Quant a la corrupció, barrejar-la amb el sistema és ridícul. La corrupció és consubstancial a l'home, i ha conviscut en tots els sistemes polítics i econòmics. I hi conviurà.
Recordo per cert un que li deien "l'incorruptible". Es deia Robespierre i en va enviar una bona colla a la guillotina abans de passar-hi ell mateix.
I per cert, canvio la meva aposta anterior.
En una setmana a les places no hi quedarà ningú.
En quinze dies no en restarà ni el record d'aquesta vergonya africana i èmula de Madrid.
Sóc optimista!
ets funcionari, oi? ho dic pel tema dels mestres sobreexplotats. I classista: quin problema hi ha que algú que ha estudiat una carrera que no demanda el mercat de treball estigui portant un toro al Carrefour? No és una feina digna? És massa proletària?
els qui penseu com tu sou bona gent i jo simpatitzo amb vosaltres; ara bé, des del punt de vista social i econòmic sou pura metzina. Pertanyeu al passat, us fa por el futur.