Els
brItànics , a partir de la conquesta de l´India, van popularitzar el que en
realitat, en urdu, hindi i altres llegues de l’Índia i el Pakistan s’ anomena
garam masala, ja que el curri, pròpiament dit, és una planta més dels molts ingredients
del que els occidentals coneixem com a curris- Els aficionats a aquests plats
gustosos i flairosos, trobaran en aquest llibre la font d’ inspiració “Los 5o
mejores currys de la India”, de Camellia Panjabi inclou els més coneguts, des
dels de carn- xai,pollastre,excepte porc i vedella- als vegetarians- patates,
llegums-, aixi com peix (Intermón Oxfam, 224 pàgines,amb fotografies). El
llibre, a més, té una bona introducció sobre la cuina de l´Índia.
Tractantant-se d’ una ONG catalana, sorprèn que faci les seves publicacions
només en espanyol. Misèries d’ algunes ONG, com Intermón Oxfam, que tenen
justícia amb tothom, menys amb Catalunya!. Els seus productes tampoc els
etiqueta en català, demostrant una escassa sensibilitat al país que li dóna suport
i la font principal de diners...De mi, no n’ hauran cap, si no és en forma de
llibres!.
Els
curris poden ser vegetals- els més generalitzats a l´Índia-, de carn i de peix.
Són coneguts els de pollastre, porc, etc., però també n’ hi ha de xai. També es
troben en altres cuines orientals i , fins i tot, en la xinesa. A Portugal hi
ha el tradicional i incorporat a la pròpia tradició nacional Caril de frango, curry de pollastre,
vingut de Goa.
Al
mercat trobem diverses pólvores de curri i fins salses preparades. La millor
barreja és considerada la dita de Madràs; altrament, sempre cal procurar que
sigui com més fresca millor.
Two days later I step on the train, the train with my love, through the memories in the tunnel in time and space and Mercedes, my hand clutched is my promise of life, and our lifetime of happiness......
